La Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) del Campus Terres de l'Ebre de la URV ha presentat aquest migdia a l'Ametlla de Mar el Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l'Ebre del primer trimestre de 2016. Una de les primeres dades que ha destacat en la presentació el catedràtic d'economia i director de la CELIR, Juan Antonio Duro, és que "s'acumulen ja vuit períodes consecutius amb creixements interanuals positius, tot i que amb unes xifres més moderades que el trimestre anterior i per segon període consecutiu per sota de la mitjana catalana. Creiem que s'està notant una certa desacceleració del creixement que podria tenir continuació en els trimestres vinents, depenent, però, del que pugui passar amb l'activitat turística d'enguany".
Així, l'afiliació a la Seguretat social el primer trimestre del 2016 va pujar a les Terres de l'Ebre un 2,1%, arribant als 47.950 afiliats. Aquest resultat es continua explicant per la bona evolució de l'afiliació al règim general, que creix un 2,6%, tot i que les afiliacions al règim d'autònoms també ha crescut un 1% respecte al trimestre anterior. Quant als sectors que continuen impulsant la creació de treball, han estat novament, la indústria, amb una taxa de creixement del 3,7% i els serveis (+2,3%), sobretot oci i hostaleria. Per segon trimestre consecutiu, el sector de la construcció ha vist reduir-se el nombre dels seus cotitzants, -2,7%, dos punts percentuals respecte a l'anterior trimestre. Juan Antonio Duro, ha explicat que "el creixement en l'economia de l'Ebre es continua explicant per l'augment del consum intern, pel turisme i per l'evolució de la indústria. En gran mesura, aquest creixement es fonamenta en el rebot tècnic de la crisi i factors conjunturals positius (preu del petroli o condicions financeres). El creixement ebrenc, però, està lluny del seu potencial, donat els factors de competitivitat existents poc aprofitats".
Per comarques, el Montsià és l'única que ha enregistrat una evolució positiva en afiliació superior al trimestre anterior, arribant al +4,1%; el Baix Ebre ha perdut un punt percentual, quedant-se en +1,3%; la Terra Alta ha perdut 0,6 punts, assolint el +0,5% i la Ribera d'Ebre és l'única comarca amb un valor negatiu -0,7% quan en l'anterior trimestre tenia +1,9%. Per pobles, atenent sols als majors de 4.000 habitants, l'afiliació s'ha mogut entre el -12,6% de l'Ametlla de Mar i el creixement del 10,8% de l'Ampolla. En aquest ventall trobem també URV Universitat Rovira i Virgili – Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud CEICS Comunicació Campus Terres de l'Ebre evolució negativa a Roquetes (-12,6%), Flix (-7,6%), Móra la Nova (-1,9%) i Móra d'Ebre (-0,6%) I evolució positiva també a Alcanar (5,2%), l'Aldea (4,7%), Camarles (4,5%), Ascó (4,0%) i Deltebre (3,1%).
L'atur continua caient
L'atur ha continuat caient amb força el primer trimestre del 2016, de mitjana un 10,6%, és a dir, 0,7 punts percentuals més respecte al trimestre anterior. Ara hi ha 13.212 aturats, és a dir, 1.574 menys que el mateix període de 2015. L'atur porta així deu trimestres en descens continuat. Per comarques, la caiguda més important ha estat novament a la Terra Alta (-14,9%), seguida del Baix Ebre (-10%) i per últim de la Ribera d'Ebre (-9,8%). En el cas del Montsià, per primer cop en dos anys, ha enregistrat un augment de l'atur, un 1,4%. La baixada continua sent major entre els homes, un -12,2%, enfront del -8,9 de les dones. L'atur ha disminuït en tots els trams de durada de la demanda, però sobretot en els dos extrems, entre els que fa menys de 6 mesos que estan a l'atur, -47,19% aturats, i entre els que fa més de dos anys, 26,65% menys aturats. Per edats, s'han produït descensos en tots els trams entre els 20 i els 59 anys, sobretot entre el grup dels 30 als 44 anys, on la caiguda ha superat el 17,1%, mentre que als extrems, menors de 20 anys i majors de 60, l'atur ha continuat augmentat.
L'atur ha baixat en pràcticament tots els nivells formatius, sobretot entre el col·lectiu amb estudis universitari de primer cicle, -22,4%, i mostrant per tercer trimestre consecutiu més problemes amb el col·lectiu d'universitaris de segon cicle i superiors.
Per poblacions, la caiguda més forta en les llistes de l'atur ha estat a l'Aldea, un 19,1%. Per contra, Ascó ha estat el municipi amb un registre de caiguda d'atur més lleu, un 0,9%. Una dada que no ha variat en l'evolució de la crisi ha estat la taxa d'atur atenent a la població en edat de treballar, la xifra més elevada continua sent per a la Sénia, +14,3%. En taxes d'atur, segons Duro, "es veu, en primer lloc, l'heterogeneïtat existent, la convergència interterritorial i l'existència de taxes prou baixes com seria el cas de Batea, que ha de ser especialment subratllat".
Els contractes temporals continuen copant el mercat laboral
La CELIR estudia un tercer indicador, la qualitat de l'ocupació, analitzant l'estructura de contractació. S'hi constata en aquest cas que el cruix de contractes laborals en la demarcació formalitzats el primer trimestre d'enguany són de tipologia temporal, 3.560, i els menys, indefinits, 373. Tal com passava els dos anteriors trimestres, la major part dels contractes temporals són eventuals per circumstàncies de producció (1.483), seguit dels d'obra o servei (1.452) i dels d'interinitat (571). Els que més han crescut són els primers, 472 contractes més que en el trimestre anterior.
Per edats, la contractació ha estat generalitzada en tots els trams d'edat, tant pel que fa als contractes temporals com indefinits, remarcant els 1.706 contractes entre els treballadors de 30 a 45 anys, que tornen a ser, per segon trimestre consecutiu, els que han formalitzat més contractes, seguits pels de més de 45 anys i en darrer lloc pels treballadors entre 25 i 30 anys, que fins i tot han patit una davallada de contractes temporals.