El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) presentarà el proper dissabte 14 de gener, a les 19,30 hores i a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol (Plaça de la Pau, 4, de la Torre de l'Espanyol), el número 26 de la Miscel·lània del CERE, la qual en aquesta ocasió està dedicada a la població del nord de la Ribera d'Ebre, i que també incorpora un dossier que recull les xerrades del cicle de conferències, organitzat pel CERE i l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) l'any 2015, sobre Els inicis del republicanisme a la Ribera d'Ebre, amb contribucions de destacats investigadors sobre la temàtica.
La Miscel·lània del CERE s'edita des de l'any 1983 i té com a objectiu principal la publicació de treballs inèdits, referents als diversos camps i disciplines que treballa l'entitat. Pel que respecta al número 26 té una extensió de 344 pàgines i està formada per 17 articles. Cal posar èmfasi en que aquest número incorpora alguns nous elements, com per exemple l'existència d'un Comitè Assessor de la publicació, format per investigadors de referència que avalen i assessoren als membres del Comitè Editorial, a més dels resums dels articles en castellà i anglès, acció que pretén contribuir a donar major difusió a la publicació.
La Miscel·lània s'inicia amb una introducció per part de Joan Josep Duran, president del CERE, a més d'una presentació del contingut del número per part de Gerard Mercadé, cap de publicacions de l'entitat. Seguidament, els lectors hi podran trobar 4 articles sobre la població de la Torre de l'Espanyol, en els quals es tracten diverses temàtiques relacionades amb la vila de la Ribera d'Ebre. Obre la secció un article col·lectiu, coordinat per Carles Brull, que posa en context el projecte "La Torre de l'Espanyol, cruïlla històrica entre l'Ebre i el Priorat". A continuació trobem altres recerques, primerament sobre el dret municipal a la Ribera d'Ebre, posant-lo en relació amb els 500 anys dels Costums de la Torre de l'Espanyol, a càrrec del professor Josep Serrano Daura; en segon lloc sobre l'origen de l'antropònim Espanyol, per part de Ventura Castellvell Díez, i, finalment, un resum del treball més extens sobre els anjubs de la Torre de l'Espanyol, a càrrec del Grup d'Estudi dels Anjubs de la població.
Prossegueix la Miscel·lània la secció d'Arqueologia, en la qual s'hi recull un treball de Ricard Arnáiz i Roger Alcàntara sobre el resultat de les intervencions arqueològiques de prospecció i sondeig a Flix. A continuació, a la secció d'Història, trobem tres articles. Primerament, Hilari Muñoz ens presenta un treball sobre l'ús de la pedra de Flix per la construcció de la catedral de Tortosa al segle XVI; a continuació trobem un estudi de l'historiador Guillem Puig sobre les col·lectivitats agràries a la Ribera d'Ebre durant la Guerra Civil i, finalment, José Luís Cifuentes i Francisco Javier Navarro ens parlen del cost humà de la guerra de Cuba per la Palma d'Ebre. A la secció de Lingüistica i Literatura podem llegir dos treballs, el primer dels quals, de Josep-Sebastià Cid, sobre la paraula literària en l'obra d'Artur Bladé. El segon va a càrrec de Pineda Vaquer, i en ell s'hi aborda la correspondència entre Ramon Amigó i Artur Bladé, dedicada principalment a temàtica onomàstica.
La Miscel·lània conclou amb el dossier temàtic sobre Els inicis del republicanisme a la Ribera d'Ebre, elaborat a partir del cicle de conferències impulsat per l'ACRE i el CERE l'any 2015, en el qual investigadors de gran prestigi, com Josep Sànchez, Josep Sancho, Salomó Marqués i David Tormo s'apropen a l'explicació del naixement de la ideologia republicana a la comarca, posant èmfasi en el paper d'algun dels grans personatges que van formar part d'aquesta família política, com ara, per tal de destacar-ne algun, Marcel·lí Domingo, Martí Rouret i Callol i Joan Caballé i Goieneche.
Finalment, cal fer esment que la publicació de la Miscel·lània s'ha pogut tirar endavant gràcies al suport genèric que el CERE rep del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i dels ajuntaments d'Ascó, Flix i Móra d'Ebre, i a les contribucions i ajuts específiques a la publicació del número 26, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'ACRE, de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, de l'Institut Ramon Muntaner, de la Fundació Mútua Catalana i de la Diputació de Tarragona.
La Miscel·lània del CERE s'edita des de l'any 1983 i té com a objectiu principal la publicació de treballs inèdits, referents als diversos camps i disciplines que treballa l'entitat. Pel que respecta al número 26 té una extensió de 344 pàgines i està formada per 17 articles. Cal posar èmfasi en que aquest número incorpora alguns nous elements, com per exemple l'existència d'un Comitè Assessor de la publicació, format per investigadors de referència que avalen i assessoren als membres del Comitè Editorial, a més dels resums dels articles en castellà i anglès, acció que pretén contribuir a donar major difusió a la publicació.
La Miscel·lània s'inicia amb una introducció per part de Joan Josep Duran, president del CERE, a més d'una presentació del contingut del número per part de Gerard Mercadé, cap de publicacions de l'entitat. Seguidament, els lectors hi podran trobar 4 articles sobre la població de la Torre de l'Espanyol, en els quals es tracten diverses temàtiques relacionades amb la vila de la Ribera d'Ebre. Obre la secció un article col·lectiu, coordinat per Carles Brull, que posa en context el projecte "La Torre de l'Espanyol, cruïlla històrica entre l'Ebre i el Priorat". A continuació trobem altres recerques, primerament sobre el dret municipal a la Ribera d'Ebre, posant-lo en relació amb els 500 anys dels Costums de la Torre de l'Espanyol, a càrrec del professor Josep Serrano Daura; en segon lloc sobre l'origen de l'antropònim Espanyol, per part de Ventura Castellvell Díez, i, finalment, un resum del treball més extens sobre els anjubs de la Torre de l'Espanyol, a càrrec del Grup d'Estudi dels Anjubs de la població.
Prossegueix la Miscel·lània la secció d'Arqueologia, en la qual s'hi recull un treball de Ricard Arnáiz i Roger Alcàntara sobre el resultat de les intervencions arqueològiques de prospecció i sondeig a Flix. A continuació, a la secció d'Història, trobem tres articles. Primerament, Hilari Muñoz ens presenta un treball sobre l'ús de la pedra de Flix per la construcció de la catedral de Tortosa al segle XVI; a continuació trobem un estudi de l'historiador Guillem Puig sobre les col·lectivitats agràries a la Ribera d'Ebre durant la Guerra Civil i, finalment, José Luís Cifuentes i Francisco Javier Navarro ens parlen del cost humà de la guerra de Cuba per la Palma d'Ebre. A la secció de Lingüistica i Literatura podem llegir dos treballs, el primer dels quals, de Josep-Sebastià Cid, sobre la paraula literària en l'obra d'Artur Bladé. El segon va a càrrec de Pineda Vaquer, i en ell s'hi aborda la correspondència entre Ramon Amigó i Artur Bladé, dedicada principalment a temàtica onomàstica.
La Miscel·lània conclou amb el dossier temàtic sobre Els inicis del republicanisme a la Ribera d'Ebre, elaborat a partir del cicle de conferències impulsat per l'ACRE i el CERE l'any 2015, en el qual investigadors de gran prestigi, com Josep Sànchez, Josep Sancho, Salomó Marqués i David Tormo s'apropen a l'explicació del naixement de la ideologia republicana a la comarca, posant èmfasi en el paper d'algun dels grans personatges que van formar part d'aquesta família política, com ara, per tal de destacar-ne algun, Marcel·lí Domingo, Martí Rouret i Callol i Joan Caballé i Goieneche.
Finalment, cal fer esment que la publicació de la Miscel·lània s'ha pogut tirar endavant gràcies al suport genèric que el CERE rep del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i dels ajuntaments d'Ascó, Flix i Móra d'Ebre, i a les contribucions i ajuts específiques a la publicació del número 26, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'ACRE, de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, de l'Institut Ramon Muntaner, de la Fundació Mútua Catalana i de la Diputació de Tarragona.