1/04/2017

Rull: "En matèria d'infraestructures ho tenim tot parlat amb l'Estat; el que cal és el compliment dels compromisos"


Rull, De la Serna i Borràs després de la reunió d'avui.
Rull, De la Serna i Borràs després de la reunió d'avui.
El conseller de Territori i Sostenibilitat (TES), Josep Rull, ha reclamat avui al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, el compliment dels compromisos d'inversió a la xarxa de Rodalies i el traspàs íntegre de tot el sistema. En una reunió mantinguda amb el màxim responsable del ministeri de Foment, celebrada a la seu del Departament de TES, Rull s'ha mostrat disposat a dialogar, però ha deixat clar que el Govern no accepta més promeses: "En l'àmbit de les infraestructures ho tenim tot parlat: hi ha plans, compromisos, documents de tota mena amb xifres, calendaris i inversions que malauradament no s'han complert; el que cal són mecanismes de compliment d'aquests compromisos".
 
Rull ha lliurat a De la Serna un document amb tots els acords d'inversió de l'Estat a la xarxa ferroviària de Catalunya: els 4.000 milions del Pla de Rodalies 2008-2015, del qual s'ha executat només un 13,5%; els 306 milions de l'acord d'inversions prioritàries, del qual només està en servei un 5,9%; els compromisos de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i els serveis d'altes prestacions fins a  Reus i Tarragona. De tots aquests acords, segueixen pendents d'invertir 4.798 milions d'euros, ha indicat Rull.
 
Traspàs íntegre
 
El titular de Territori i Sostenibilitat ha tornat a reclamar "el traspàs íntegre de tot el sistema de Rodalies", la millor manera, ha apuntat, de garantir un bon funcionament del servei. I ha recordat que aquesta reclamació no és només del Govern "sinó també del món local i de la societat civil en general". "El gest important és el traspàs i és possible dins de la llei", ha assegurat.
 
Respecte a la proposta del ministre De la Serna de tornar a fer un nou pla de Rodalies, Rull s'ha mostrat escèptic: "Quan vam acordar els 306 milions d'euros del pla urgent ens pensàvem que era vinculant; i quan el ministre Blanco va venir aquí i va explicar els 4.000 milions, creiem que era vinculant; i quan es van fer els acords per al soterrament de les vies a Sant Feliu, l'Hospitalet o Moncada, també", ha reblat. "I el Govern de l'Estat ens diu que ara va de veritat però el nivell de desconfiança és molt alt i estem a l'expectativa de veure què es posa sobre la taula. Però amb la mateixa cordialitat amb què parlem també li dic al ministre que l'important és acomplir els compromisos.", ha insistit.
 
A la reunió hi han assistit el secretari general del Departament, Ferran Falcó, i el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font. De la Serna ha estat acompanyat pel delegat del Govern de l'Estat a Catalunya, Enric Millo; el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar; i el president de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), Juan Bravo. 
 
Corredor Mediterrani i millora de la seguretat a l'N-340
 
Sobre al Corredor Mediterrani, Rull ha valorat positivament l'anunci del ministre de nomenar, en breu, un coordinador, figura reclamada pels governs català i balear. El conseller ha avançat que, tot i que De la Serna assegura que ja té el nom de la persona que ocuparà aquest càrrec, la Generalitat també en proposarà,  perquè si el coordinador fos consensuat amb Catalunya i València "tindria més capacitat operativa i més solidesa".
 
En l'àmbit de carreteres, durant la reunió s'ha abordat la finalització de la B-40, l'A-27, l'N-240, l'N-340, l'N-230 i l'N-II, entre d'altres. Respecte a l'N-340, Rull ha anunciat que en 15 dies es farà arribar al ministeri de Foment un document consensuat amb el territori que inclourà no només la proposta del Govern de desviar camions per l'AP-7, seguint el model de l'N-II a Girona, sinó també "altres temes vinculats a la mobilitat del territori", ha explicat.
 
Retirar els recursos contra les lleis catalanes d'habitatge

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, acompanyada del secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, també s'ha reunit amb el ministre De la Serna i li ha exposat la preocupació del Govern de la Generalitat sobre el sector de l'habitatge a Catalunya. Borràs ha destacat "l'esforç en l'àmbit legislatiu i en recursos econòmics" que ha fet el Govern per garantir el dret a l'habitatge, però ha insistit que calen més eines per resoldre les dificultats per accedir a l'habitatge, per ampliar el parc públic o per canviar el marc legislatiu en l'àmbit del lloguer.
 
En aquest sentit, la consellera Borràs ha lamentat que tota la legislació que s'ha fet els últims anys a Catalunya en matèria d'habitatge ha acabat al Tribunal Constitucional per recursos presentats pel Govern espanyol i ha reclamat al ministre que els retirin. "Cal protegir el dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió, i la voluntat de diàleg es demostra amb els fets i els fets serien aquestes retirades dels recursos a les lleis catalanes i no interposant un nou recurs", en referència a la llei 4/206, aprovada recentment per unanimitat al Parlament de Catalunya, i que substitueix els punts suspesos pel TC de la llei 24/2015. Borràs ha insistit en què és prioritari salvaguardar els interessos de les persones per davant dels del sistema financer, i ha denunciat que aquesta no sigui la prioritat ni del Govern de l'Estat ni del Tribunal Constitucional.
 
En relació amb la llei estatal d'arrendaments urbans, la consellera ha reclamat un canvi en la regulació del lloguer "perquè sigui més equilibrada i justa entre drets i deures dels propietaris i llogaters". També ha recordat que el Govern ha impulsat un grup de treball que fixarà els criteris sobre una futura legislació sobre el lloguer "per poder intervenir en aquest àmbit i donar respostes a una situació que rebutgem i hauríem de poder resoldre, com és l'increment important que està tenint el lloguer especialment en l'àrea metropolitana", on els preus dels lloguers han pujat el darrer any en un 7,9% a la ciutat de Barcelona o en un 8,2 a l'Hospitalet de Llobregat.
 
Finalment, sobre el Pla estatal d'Habitatge del Govern espanyol, conegut com a 'Plan Vivienda', la consellera ha expressat al ministre els canvis que es proposen des del Govern de la Generalitat. Així, s'ha mostrat partidària de potenciar les ajudes al lloguer, així com de crear noves línies destinades a ajuts d'emergència o a ampliar el parc públic d'habitatge. Per això, la consellera de Governació ha reclamat més dotació econòmica perquè "la xifra és absolutament insuficient a dia d'avui, ja que és la meitat respecte a l'anterior pla de Vivienda, cal tornar a aquelles xifres".