Les Matinals de Llengua són sessions de caràcter monogràfic. S'adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), planificadors i dinamitzadors lingüístics de l'Administració i les universitats, editorials i organitzacions diverses, entitats de llengua, etc. A més de la nova normativa lingüística, s'hi han tractat temes com la situació de la llengua als municipis, el català al món empresarial, el codi de consum i la llengua o l'estat de l'aranès. Les properes sessions previstes estaran dedicades a la llengua de signes catalana i a la situació del català en els diversos territoris.
Divendres passat, 3 de febrer, més de 300 docents i dinamitzadors del CPNL van participar en la Matinal de Llengua sobre "Els canvis a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)". A la sessió de divendres, que va tenir lloc a la Filmoteca de Catalunya, Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica de l'IEC i de la Comissió de Gramàtica, i Mila Segarra, integrant també de la Secció Filològica de l'IEC i del Grup de treball d'Ortografia, van presentar els principals canvis i novetats en la gramàtica i l'ortografia del català i van respondre els dubtes plantejats pels assistents. Aquesta va ser la cinquena sessió que el Departament de Cultura organitza per difondre els canvis en la normativa lingüística. Anteriorment, s'han organitzat sessions a l'Ateneu Barcelonès (250 persones); a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (140 persones); a la casa de Cultura de Girona (100 persones), i al Palau Oliver de Boteller a Tortosa (100 persones). Per al proper 3 de març, hi ha programada, a Lleida, l'última de les sessions.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va obrir la primera sessió, celebrada a l'Ateneu Barcelonès, on va destacar que "fa cent anys es van bastir els fonaments científics del català per fiançar la llengua i poder continuar creixent, en un procés emparat per l'IEC. Aquesta tasca normativa continua en l'actualitat ja que les llengües no són realitats estàtiques ni funcionen en contextos irreals". Franquesa va recordar que "Fabra ens reptava a continuar treballant en l'obra de depuració de la llengua, els uns encercant nous perfeccionaments, els altres apreuant-los i difonent-los, posant tots en aquesta tasca tot el nostre saber i tota la nostra voluntat".