Cercar en aquest blog

2/21/2017

La futura Llei d'ordenació del litoral es presenta als ajuntaments costaners


Imatge
Serra, al centre de la taula, durant la sessió de presentació, avui, a Barcelona.
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presidit avui la primera sessió de presentació de la futura Llei d'ordenació del litoral als municipis costaners. En aquest cas, la jornada, que ha tingut lloc a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Barcelona, ha anat adreçada als ajuntaments barcelonins. El dimecres 1 de març tindrà lloc la presentació a Girona per als municipis d'aquesta demarcació i el 7 de març, a Tarragona.
 
El passat 16 de febrer va finalitzar el període d'informació pública de la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei d'ordenació del litoral. Durant aquest tràmit s'han rebut dos escrits d'al·legacions, que ara s'estudiaran per incorporar-los, si s'escau, al text. Es preveu que el Consell Executiu aprovi l'Avantprojecte de la llei del litoral durant el primer semestre del 2017 per poder començar el tràmit parlamentari a continuació.
 
La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l'espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.
 
Distribució competencial complexa
 
Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d'ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l'Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d'una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.
 
D'altra banda, l'assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. L'Estat recapta actualment el cànon d'ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.
 
La futura Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d'administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu. El text vol donar resposta també a la inexistència a l'ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d'un espai estratègic per al país.
 
Gestió integrada
 
Per tal d'aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d'ordenació i gestió de la costa. Així, el Pla d'ordenació del litoral català serà l'instrument bàsic per a la gestió integrada de l'àmbit terrestre i marí de la franja costanera.
 
A més, els ajuntaments impulsaran els seus plans d'ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d'instal·lacions desmuntables. La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d'activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.
 
 
Nou instrument per invertir en el litoral
 
La Llei també resoldrà la manca d'un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l'obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d'aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants.
 
L'import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l'ordenació del litoral.
 
Finalment, la nova Llei articularà mecanismes de participació en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació dels anomenats consells rectors dels espais litorals; es tractaria d'òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.