 |
Així, avui a Valls, i en una nova sessió de debat presidida per la directora general de Forests, Montse Barniol, el Departament ha convocat els diferents agents per avançar en els treballs de redacció d'una nova llei de caça catalana.
A Catalunya, l'activitat cinegètica està regulada per la Llei 1/1970, de 4 d'abril. Aquesta Llei, feta en un moment predemocràtic, ha quedat antiquada i desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya. La directora general de Forests ha insistit en la necessitat d' adequar la legislació bàsica a les necessitats, als canvis i a la transformació social i territorial que ha sofert Catalunya des de l'any 1970. Així, Barniol ha explicat que " volem una llei pròpia, moderna i adaptada al Segle XXI i a la nova conjuntura social, econòmica i ambiental". A més ha afegit que "la nova llei ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l'equilibri territorial"
Aquesta nova llei s'emmarca en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica que desenvolupa el Departament d'Agricultura, que té com a objectiu establir un nou marc legal, administratiu i operatiu per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els danys que generen, i l'elaboració de la nova Llei és una de les millores del marc legal previstes en el Pla.
Una nova llei sostenible i equilibrada territorialment
La nova llei ha d'explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l'activitat cinegètica. Es tracta de tirar endavant una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.
La Llei de caça de Catalunya ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l'equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i ha d'esdevenir un veritable motor de dinamització i d'orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya. També, la nova normativa ha d'explorar i implantar nous models i formes de fer per resoldre els problemes específics de zones de muntanya, dels conreus competitius o de les zones urbanes i suburbanes, entre d'altres. I, tot això, respectant i valoritzant l'activitat tradicional de la caça, en harmonia amb la resta d'activitats al medi i la sostenibilitat ambiental.
Nova funció social de la caça
Actualment, l'activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible, alhora que cal posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social dels municipis més rurals.
Precisament i davant aquest nou escenari cinegètic, la directora general de Forests ha insistit en la importància de " trobar el consens i poder actualitzar de manera innovadora i tecnificada una nova llei que reguli l'activitat cinegètica en virtut de la gestió de la fauna salvatge, de la biodiversitat i dels ecosistemes forestals"
A Catalunya hi ha uns 80.000 caçadors amb un alt índex d'envelliment. L'activitat cinegètica i la responsabilitat dels caçadors han variat en els darrers 20 anys i els caçadors estan a càrrec del control de les espècies cinegètiques presents al 86% de la superfície de Catalunya. La llei actual de caça dóna als caçadors tots els drets, però també els deures en relació amb l'àrea de caça de què són titulars. Per això, la nova Llei haurà d'establir eines de millora per facilitar als caçadors complir aquesta funció social i ambiental de reduir les poblacions principalment de senglars que cada cop demana més la societat. Actualment les captures de senglar anuals es calculen en unes 60.000 peces.