5/04/2017

Conferència “Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva”, a càrrec de Jona Launes



Dins dels actes programats amb motiu de la Primavera Cultural de Móra d’Ebre ha tingut lloc avui, 4 de maig de 2017, a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, la conferència “Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva” d’Alfons Argilaga, Julio Monfort i Joan Launes. La xarrada l'ha dictada Joan Launes, periodista i president de l’Associació Cultural La Riuada, qui ha fet un recorregut per la història de la Festa Major morenca des de l'any 1901 fins a l'actualitat.


De l'anàlisi de la història de la Festa Major morenca, Joan Launes ha assenyalat els actes del pregó, la Festa del Riu, els focs artificials, les curses pedestres o les cercaviles com els elements bàsics de la Festa Major morenca del passat i que s'han mantingut vigents en el present. El president de La Riuada ha conclòs que els morencs valoren actualment el resultat de la Festa Major d'estiu en funció de com es desenvolupen els actes abans esmentats.


Tot i que queda poca informació documentada de les festes de començament del segle XX, a partir de dades fiables obtingudes de programes d’alguns d’aquells anys, els membres de La Riuada han determinat com eren les festes del primer terç del segle XX, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Amb una durada de tres o quatre dies, eren dedicades al patró de la població, Sant Joan Baptista, en la celebració del seu martiri, i tenien lloc els darrers dies d’agost.


Segons ha explicat Launes, un programa de festes model que podria servir per a qualsevol d’aquells anys inclouria actes com el repic de campanes i traques per anunciar el començament de les festes, concerts, cercaviles, solemnes oficis, curses pedestres i de bicicletes, partits de futbol, concerts, balls, regates al riu i, per a finalitzar, el tradicional castell de focs d’artifici.


Després de la Guerra Civil, tot i que l’essència de la festa es manté, es van anar observant lentament alguns canvis més o menys significatius, com ara podria ser la recuperació de l’ús de la llengua catalana en els programes, per posar un exemple. Quant als actes programats, n’hi ha bastants que se segueixen mantenint, altres que han anat desapareixent de la programació i nous actes que s’han anat incorporat a la festa amb el pas dels anys.