El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre (programa) promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística. El motiu d'aquest acte no és altre que oferir unes pautes i unes reflexions sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació orals i escrits ebrencs, arran de la publicació de la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.
A l'acte s'hi van inscriure més de quaranta persones, entre les quals hi havia representants de diversos mitjans de comunicació orals i escrits, com ara Antena Caro, Catalunya Ràdio, Canal Terres de l'Ebre, Setmanari MésEbre, Ràdio Tortosa o l'Agencia Catalana de Notícies de les Terres de l'Ebre. Altres mitjans, com ara Canal 21, El Punt Avui, Ràdio Móra d'Ebre o Ports Ràdio, van expressar el desig de ser-hi i van excusar l'assistència.
Les ponències es van ajustar perfectament al guió que s'havia proposat l'organització, que no era un altre que donar unes pautes i alhora fer unes reflexions sobre el model de llengua dels mitjans de comunicació a les Terres de l'Ebre l'any 2017. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol, va presentar la Jornada convidant els professionals de la comunicació i de la llengua a revisar el model de llengua d'acord amb la normativa actual i a visibilitzar i prestigiar l'estàndard tortosí.
En les cinc ponències es van presentar les novetats, reformulacions i omissions de l'estàndard oral de l'IEC (Albert Aragonés Salvat), la morfologia normativa i la seva adequació posant l'accent en la pell dels periodistes (Carles M. Castellà Espuny), les manifestacions del tortosí en els programes i produccions de la Televisió de Catalunya (Mònica Montserrat Grau), el lèxic llegit o sentit en els mitjans locals i supracomarcals (Àngela Buj Alfara) i el llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals (Jordi Duran i Suàrez). Finalment, es van exposar unes conclusions (Joan Abril Español) posant l'accent en el fet que l'estàndard de l'IEC és fruit d'un ús variacional que va fluctuant en l'espai i en el temps, on els periodistes tenen un paper destacat, i en la necessitat de donar pautes i models perquè els mitjans de comunicació disposin d'una eina de treball còmoda i pràctica.
Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, va tancar l'acte recordant que els periodistes han de tenir més cura de la llengua, que han d'evitar els prejudicis en l'ús de les variants occidentals, per combatre els quals reclama més presència en els canals mediàtics d'àmbit nacional perquè els fenòmens lingüístics de les Terres de l'Ebre tinguin més presència i reconeixement en l'estàndard general.
Al final de l'acte, l'organització de la Jornada es va comprometre a publicar les ponències en format digital abans del 30 de juny a la pàgina web de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre.
A l'acte s'hi van inscriure més de quaranta persones, entre les quals hi havia representants de diversos mitjans de comunicació orals i escrits, com ara Antena Caro, Catalunya Ràdio, Canal Terres de l'Ebre, Setmanari MésEbre, Ràdio Tortosa o l'Agencia Catalana de Notícies de les Terres de l'Ebre. Altres mitjans, com ara Canal 21, El Punt Avui, Ràdio Móra d'Ebre o Ports Ràdio, van expressar el desig de ser-hi i van excusar l'assistència.
Les ponències es van ajustar perfectament al guió que s'havia proposat l'organització, que no era un altre que donar unes pautes i alhora fer unes reflexions sobre el model de llengua dels mitjans de comunicació a les Terres de l'Ebre l'any 2017. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol, va presentar la Jornada convidant els professionals de la comunicació i de la llengua a revisar el model de llengua d'acord amb la normativa actual i a visibilitzar i prestigiar l'estàndard tortosí.
En les cinc ponències es van presentar les novetats, reformulacions i omissions de l'estàndard oral de l'IEC (Albert Aragonés Salvat), la morfologia normativa i la seva adequació posant l'accent en la pell dels periodistes (Carles M. Castellà Espuny), les manifestacions del tortosí en els programes i produccions de la Televisió de Catalunya (Mònica Montserrat Grau), el lèxic llegit o sentit en els mitjans locals i supracomarcals (Àngela Buj Alfara) i el llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals (Jordi Duran i Suàrez). Finalment, es van exposar unes conclusions (Joan Abril Español) posant l'accent en el fet que l'estàndard de l'IEC és fruit d'un ús variacional que va fluctuant en l'espai i en el temps, on els periodistes tenen un paper destacat, i en la necessitat de donar pautes i models perquè els mitjans de comunicació disposin d'una eina de treball còmoda i pràctica.
Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, va tancar l'acte recordant que els periodistes han de tenir més cura de la llengua, que han d'evitar els prejudicis en l'ús de les variants occidentals, per combatre els quals reclama més presència en els canals mediàtics d'àmbit nacional perquè els fenòmens lingüístics de les Terres de l'Ebre tinguin més presència i reconeixement en l'estàndard general.
Al final de l'acte, l'organització de la Jornada es va comprometre a publicar les ponències en format digital abans del 30 de juny a la pàgina web de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre.