El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els procediments judicials de la dictadura i les seves conseqüències des de 1938 a 1978. 63.961 consells sumaríssims anul·lats i la reparació de tots els ciutadans que els van patir. La diputada de Junts pel Sí, Montse Palau, ha reivindicat que "és un honor" que el Parlament aprovi aquesta llei que busca fer justícia, fer memòria i reparar les víctimes: "Avui aprovem una llei justa, necessària i reparadora, en un acte de responsabilitat del Parlament per acabar amb el silenci i l'oblit".
"Ja no valen excuses de 'no obrir ferides', perquè aquestes ferides mai no s'han tancat. Ni de ressuscitar fantasmes, perquè encara estan ben vius", ha afirmat Palau, que ha recordat que "ja no és vàlid parlar d'oblit mentre Martin Villa és condecorat o la Fundación Francisco Franco rep subvencions". La diputada ha destacat que la transició va ser "una enganyifa" i que cal reparar-ho: "Cal assumir la memòria històrica i fer palesos i reparar els crims de la dictadura. La llei d'amnistia no va ser cap punt i final i la transició no va ser pas modèlica, sinó que va amagar la memòria republicana", ha afirmat Palau. "Encara tenim molta feina pendent –ha afegit-. El franquisme és encara pendent".
"Avui fem un primer pas, un pas ben important i passem full amb el franquisme i el règim del 78 exercint la nostra sobirania", ha sentenciat la diputada. "Com diu aquesta llei: els consells franquistes foren il·legals i, per tant, declarem nul·les les seves sentències", ha afegit. Palau ha explicat que van vulnerar "la legalitat republicana i les competències de l'Estatut", però també perquè es van "celebrar sense garanties" ni "fonaments jurídics". La diputada ha destacat, a més, que "la llei, a més de la nul·litat de les sentències, contempla també la reparació de les víctimes", els noms de les quals es faran públics.
Palau ha volgut fer una menció especial a les entitats de memòria, especialment al portaveu de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, i a Mireia Boya de la CUP i a Joan Josep Nuet de CSQP, que conjuntament han treballat en el text de la llei. La diputada ha recordat que "es comença per l'oblit i s'acaba, i això no ho podem permetre, amb la indiferència". Per això, ha reivindicat que "hem tardat, però després de 42 anys de la mort del dictador, cap indiferència. Ni silenci ni oblit, al contrari: la voluntat del nostre Parlament per aprovar aquesta proposició de llei". "La memòria és un acte d'amor, va escriure Montserrat Roig. Serveixi, doncs, aquesta llei com a acte d'amor", ha conclòs Palau.
"Ja no valen excuses de 'no obrir ferides', perquè aquestes ferides mai no s'han tancat. Ni de ressuscitar fantasmes, perquè encara estan ben vius", ha afirmat Palau, que ha recordat que "ja no és vàlid parlar d'oblit mentre Martin Villa és condecorat o la Fundación Francisco Franco rep subvencions". La diputada ha destacat que la transició va ser "una enganyifa" i que cal reparar-ho: "Cal assumir la memòria històrica i fer palesos i reparar els crims de la dictadura. La llei d'amnistia no va ser cap punt i final i la transició no va ser pas modèlica, sinó que va amagar la memòria republicana", ha afirmat Palau. "Encara tenim molta feina pendent –ha afegit-. El franquisme és encara pendent".
"Avui fem un primer pas, un pas ben important i passem full amb el franquisme i el règim del 78 exercint la nostra sobirania", ha sentenciat la diputada. "Com diu aquesta llei: els consells franquistes foren il·legals i, per tant, declarem nul·les les seves sentències", ha afegit. Palau ha explicat que van vulnerar "la legalitat republicana i les competències de l'Estatut", però també perquè es van "celebrar sense garanties" ni "fonaments jurídics". La diputada ha destacat, a més, que "la llei, a més de la nul·litat de les sentències, contempla també la reparació de les víctimes", els noms de les quals es faran públics.
Palau ha volgut fer una menció especial a les entitats de memòria, especialment al portaveu de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, i a Mireia Boya de la CUP i a Joan Josep Nuet de CSQP, que conjuntament han treballat en el text de la llei. La diputada ha recordat que "es comença per l'oblit i s'acaba, i això no ho podem permetre, amb la indiferència". Per això, ha reivindicat que "hem tardat, però després de 42 anys de la mort del dictador, cap indiferència. Ni silenci ni oblit, al contrari: la voluntat del nostre Parlament per aprovar aquesta proposició de llei". "La memòria és un acte d'amor, va escriure Montserrat Roig. Serveixi, doncs, aquesta llei com a acte d'amor", ha conclòs Palau.