El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha presentat avui a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, a Móra d'Ebre, els resultats del treball sobre "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942)", en un acte que ha sigut presidit per l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, i la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim. L'acte ha comptat amb la presència de Joan Josep Duran, president del CERE; Norma Pujol, coordinadora del departament de Joventut a les Terres de l'Ebre; Gerard Mercadé, director de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), i Jordi Cid, l'historiador que ha elaborat el treball.
El CERE, el passat mes de novembre de 2016 va incorporar un historiador a través d'un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil, el qual ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d'Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, i que l'entitat ha dedicat a l'estudi del primer franquisme (novembre de 1938-1942) als 14 municipis de l'actual comarca de la Ribera d'Ebre i, en especial, al paper que van jugar els ajuntaments i els representants polítics municipals en la instauració i consolidació del règim a nivell municipal.
A través del projecte, que ha tingut una durada de 6 mesos, s'ha desenvolupat un treball que pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l'acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d'òrgans polítics de rang superior, com són l'Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb d'altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. Cal fer esment, que la principal font documental per executar el projecte han estat els llibres d'acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d'Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l'ACRE, tot i que també s'han utilitzat altres fonts informatives complementàries –com per exemple la correspondència o els expedients d'allistament municipals–, a més del fons documental de l'Ajuntament de Flix, ubicat a l'Arxiu Municipal de la població.
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, s'ha procurat fer incís en diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals locals –creades un cop conclosa la Batalla de l'Ebre el mes de novembre de l'any 1938 a cada població–, posant especial atenció en l'explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l'acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l'elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s'escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
Cal destacar que des del CERE es valora molt positivament el resultat del projecte, que compleix abastament amb els objectius de l'entitat, ja que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat, i que, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica l'entitat, com ara la democràcia i la justícia social, així com la reparació a les víctimes de règims totalitaris. A més, la junta directiva del CERE considera aquest estudi com un dels projectes estratègics de l'entitat pels propers anys, i espera poder donar-li el màxim de difusió i visibilitat possible.
El CERE, el passat mes de novembre de 2016 va incorporar un historiador a través d'un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil, el qual ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d'Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, i que l'entitat ha dedicat a l'estudi del primer franquisme (novembre de 1938-1942) als 14 municipis de l'actual comarca de la Ribera d'Ebre i, en especial, al paper que van jugar els ajuntaments i els representants polítics municipals en la instauració i consolidació del règim a nivell municipal.
A través del projecte, que ha tingut una durada de 6 mesos, s'ha desenvolupat un treball que pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l'acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d'òrgans polítics de rang superior, com són l'Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb d'altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. Cal fer esment, que la principal font documental per executar el projecte han estat els llibres d'acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d'Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l'ACRE, tot i que també s'han utilitzat altres fonts informatives complementàries –com per exemple la correspondència o els expedients d'allistament municipals–, a més del fons documental de l'Ajuntament de Flix, ubicat a l'Arxiu Municipal de la població.
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, s'ha procurat fer incís en diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals locals –creades un cop conclosa la Batalla de l'Ebre el mes de novembre de l'any 1938 a cada població–, posant especial atenció en l'explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l'acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l'elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s'escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
Cal destacar que des del CERE es valora molt positivament el resultat del projecte, que compleix abastament amb els objectius de l'entitat, ja que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat, i que, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica l'entitat, com ara la democràcia i la justícia social, així com la reparació a les víctimes de règims totalitaris. A més, la junta directiva del CERE considera aquest estudi com un dels projectes estratègics de l'entitat pels propers anys, i espera poder donar-li el màxim de difusió i visibilitat possible.