Qui ha obert el foc pel que fa a les crítiques a les polítiques agroalimentàries de la Unió Europea, “en els últims 10 i 15 anys, arran de les polítiques de globalització iniciades en temps de Ronald Reegan i Margaret Tacher”, ha estat el professor Josep Maria Franquet, qui era un dels principals ponents de la taula. L’enginyer agronòm -i actualment director de la UNED de Tortosa- ha titllat “d’injusta” aquesta política, ha acusat “els sabis de la UE de saber molt poc d’agricultura”, i els ha atribuït un comportament basat en “castigar al pagès”. “Perque la política que han fet, i amb tots els estudiosos que tenen, no han estat capaços de preveure l’actual crisi alimentària”, ha espetat, tot afegint que “han castigat l’agricultura del primer món, teòricament per beneficiar la dels països subdesenvolupats, i al final a qui han beneficiat ha estat a les multinacionals”.
El ponent també ha proposat quatre possibles solucions per evitar que hi hagi diferències tant grans entre entre els preus que reben els productors, i els que paguen els consumidors. Concretament ha proposat “la reducció de les persones que intervenen en la cadena comercial”, la implantació d’un nou impost que fagi dissuadir als intermediaris d’afegir càrregues excessives al preu final per afavorir el preu dels productors, la recuperació de la política aranceària que ha eliminat progressivament la Unió Europea per regular el mercat al marge dels interessos de les multinacionals, i finalment una política clara de “recolzament al productor, perque els aliments i l’agricultura són un sector estratègic i sembla que molta gent, com també els governants, no se n’adonin”.
La intervenció de Josep Maria Franquet ha provocat desprès una bona colla d’intervencions. Per exemple la del director dels Serveis Territorials del departament d’Agricultura, Antoni Espanya, qui ha recordat que els governs del primer món actuen en funció del que reclama la seua societat, fent referència a que es fa cas a les ONG, entre d’altres. I és que el professor havia fet notar que mentre als països del primer món es regulen temes com el medi ambient, la utilització dels fitosanitaris id’altres, als països subdesenvolupats on s’implante les multinacionals “fins i tot es treballa amb esclaus”.
També han invervingut la resta de ponents de la taula, cas de Joaquín Savlo, president d’AELMO, que també s’ha mostrat crític amb les polítiques europees, en especial amb la PAC (Política Agrària Comunitària) que aportarà novetats al novembre, reduïnt els diners per a l’agricultura. També han intervingut el president dels Arrossaires del Delta de l’Ebre, Agustí Castells, o el president amfitrio, el de la Cambra del Montsià, Miquel Fàbregues, tot i que cap dels dos ha aboradat a fons el tema de la fusió del sector arrosser que els instava a fer-ho Antoni Espanya.
La jornada de debat ha estat claussurada per l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, i també pel president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luís Móra. El president de l’ens cameral ha destacat com un bon exemple del que s’ha de fer al territori la iniciativa de la confraries de pescadors de Sant Carles de la Ràpita, que ha obert diverses botigues pel territori per vendre directament al consumidor el peix que arriba a la llotja.