L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que s'ha fet una anàlisi exhaustiva de tot el barri i de cadascun dels immobles, amb les seves patologies. Això permet conèixer millor la zona a actuar i els llocs que requereixen d'actuacions urgents. Bel ha recordat que aquest és un barri històric de la ciutat que presenta un estat de degradació molt important, però "que volem mantenir com a barri històric; no en farem un de nou". "Sense voler entrar a condicionar el treball dels equips seleccionats, el que sí que tenim clar és que cal mantenir l'estructura bàsica del barri i les seves volumetries, fer-lo accessible i crear un parc d'habitatge important". L'alcalde ha volgut agrair el treball dut a terme per la direcció de l'INCASÒL i pels equips tècnics. El representant de l'INCASOL, Pere Serra, ha afegit que "l'objectiu principal és que en aquest barri s'hi pugui viure". Serra ha qualificat aquest projecte d'"il·lusionant" i ha destacat el bon nivell dels equips seleccionats per elaborar el projecte de rehabilitació.
E
ls límits d'estudi proposats en aquest concurs estan marcats a l'oest pels carrers de Santa Anna i Major de Sant Jaume, al nord pel carrer Cortadura, a l'est per la muralla de la Suda i al sud per la façana lateral de la catedral. La superfície aproximada d'aquest àmbit és d'1,5 hectàrees. Hi ha 110 edificacions amb 190 persones residents censades. L'Ajuntament de Tortosa i l'INCASÒL són propietaris d'un terç dels terrenys.
Segons diverses fonts històriques, el barri de Sant Jaume ja s'havia desenvolupat en una gran part al segle XII. Els seus habitants eren artesans, la qual cosa explica els valors inherents a la trama urbana, i alhora el fet que no existeixi cap edifici catalogat.
L'evolució recent del barri es caracteritza per la seva progressiva degradació urbana i social. La construcció de l'equipament escolar a mitjans dels anys 1950, ha comportat la fragmentació del barri en dues zones. A l'àrea més antiga, molts edificis es troben en estat ruïnós i amb unes condicions higièniques i d'accessibilitat molt deficients. En canvi a la zona situada a la banda de la catedral, la destrucció del teixit històric demana platejar alternatives volumètriques que permetin refer aquest indret urbà central de la ciutat.
Concurs de selecció dels equips
Els equips han estat escollits per una Comissió de Selecció integrada per 8 membres: tres representants de l'Ajuntament de Tortosa, dos de l'Institut Català del Sòl, un de la Direcció General d'Urbanisme, un de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, i un de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
La primera fase del concurs ha consistit en la presentació de les sol·licituds de participació amb els corresponents currículums, d'acord amb l'especificat al Plec de Clàusules Administratives i al Plec de Prescripcions Tècniques que regeixen la contractació i la realització del contracte.
Els criteris de valoració d'aquesta primera fase del concurs han estat els següents, per ordre de major a menor importància:
- Experiència en planejament i gestió urbanística.
- Col·laboradors proposats en els àmbits històric i arqueològic, social, de mobilitat, i d'infraestructures.
- Mitjans humans i materials habituals del licitador.
- Experiència en intervencions arquitectòniques en contextos històrics.
Els 31 equips que han participat en aquesta primera fase del concurs, han pogut disposar com a documentació de la informació recollida al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i al Catàleg d'Edificis i Conjunts Rurals de Caràcter Històric de Tortosa.
A la vista de la documentació presentada pels licitadors admesos, la Comissió de Selecció ha triat els set equips següents dels 31 que s'havien presentant:
- Jordi Garcés Bruses/ Jaume Falguera Clavero/ Joan Argemí Ballbé
- Emili Hernández - Cros/ Mònica Ferran Astica
- Baena – Casamor - Arquitectes BCQ, SLP
- Miquel Suriñach Pla – Aranyó Ensenyat Tarrida Arquitect, SLP (UTE)
- Zaguirre i Formatger, SLP / Figuerola – Gavaldà - Romera, arquit, SCP / Lluís Labèrnia arquitectes, SLU (UTE)
- Jornet – Llop – Pastor, SLP
- Jaume Bel Homedes / Albacar enginyers, SLP (UTE)
A partir d'ara, aquests set equips disposen de tres mesos per elaborar la documentació que correspon a la segona fase, la qual hauran de presentar davant de la Comissió de Selecció. Finalment, es procedirà a l'estudi de les propostes i deliberació final del Jurat durant un termini màxim de dos mesos.
L'equip guanyador de la consulta formalitzarà amb l'Institut Català del Sòl un contracte per a la redacció dels documents dels Plans de Millora Urbana Sant Jaume I i II, núm. 18 i 19 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tortosa, amb una valoració estimada en concepte d'honoraris d'uns 68.359,63.- €.
Antecedents urbanístics: El POUM i el barri de Sant Jaume
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tortosa, va rebre l'aprovació definitiva supeditada a la presentació d'un Text Refòs, mitjançant la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data de 28 de juliol de 2006. Posteriorment, es va verificar el Text Refós per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 25 de juliol de 2007. Finalment, es va publicar el Text Refós en el DOGC núm. 4992 de 22 d'octubre de 2007. El POUM de Tortosa estableix pel barri de Sant Jaume dos Plans de Millora Urbana (núm. 18 i 19).
El Pla de Millora Urbana núm. 18 queda delimitat pels carrers Major de Sant Jaume, Cortadura, de Ronda i Ratlla de Sant Jaume. Els seus objectius són "regular i ordenar la potencial transformació d'aquests terrenys en coherència amb l'ordenació general de l'entorn on està localitzada", i "adequar l'ordenació realitzada en el PERI que fou aprovat el 5/05/99 per tal d'adequar-lo als canvis soferts en el barri els darrers anys".
El Pla de Millora Urbana núm. 19 comprèn els terrenys situats entre els carrers Santa Anna, Escorxador Vell, Escorxador i Costa dels Capellans. Els seus objectius són "regular i ordenar la potencial transformació d'aquests terrenys en coherència amb l'ordenació general de l'entorn on està localitzada".
Una reflexió general i més àmplia, amb quatre grans objectius
No obstant l'anterior, les seves característiques urbanes i històriques aconsellen plantejar una reflexió inicial més general que abasti el barri de Sant Jaume en el seu conjunt, segons els límits històrics descrits anteriorment, per aconseguir els següents objectius:
- Ordenar d'una manera global la transformació del parc d'habitatges del barri i els espais i d'equipaments públics, particularment les àrees més interiors, en base al respecte de la trama urbana històrica i segons unes condicions d'habitabilitat actuals.
- Plantejar alternatives volumètriques i tipològiques per millorar la qualitat urbana i arquitectònica del conjunt del barri i les condicions de continuïtat urbana, per tal de recuperar el sentit d'unitat en el context més ampli del nucli antic de Tortosa.
- Estudiar el nivell d'estàndards d'espais lliures i d'equipaments del barri, conjuntament amb els usos de l'edificació privada, així com alternatives d'accessibilitat rodada i de vianants, amb especial atenció a la integració de zones d'aparcament de vehicles.
- Definir una metodologia d'anàlisi, diagnosi i intervenció, la qual inclogui una especial atenció dels valors històrics, urbans, tipològics, socials i de composició arquitectònica. També hauria de contemplar el desenvolupament per fases de la renovació arquitectònica i urbana del barri, i alhora garantir la coherència i continuïtat en els processos de transformació.
Actuació complementària al programa de barris del casc antic de Tortosa
Aquesta actuació en el barri de Sant Jaume de Tortosa forma part del conjunt d'actuacions desenvolupades per l'Institut Català del Sòl, per tal de donar suport al desplegament del Programa de Barris, en aquest cas al Pla Integral del Casc antic de Tortosa, inclòs en la convocatòria de 2005.
La intervenció a Tortosa, recollida en un conveni subscrit entre l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament de Tortosa, inclou el desenvolupament del concurs d'idees per la redacció dels dos PMU i, en paral·lel, la realització d'estudis de l'estat dels immobles de l'àmbit per tal d'avaluar possibles actuacions d'urgència que s'haguessin de desenvolupar.
El conveni signat a Tortosa és un dels 15 subscrits fins avui per l'Institut Català del Sòl amb ajuntaments acollits als ajuts de la Llei de Barris. Altres municipis que han signat convenis similars són Balaguer, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan de les Abadesses o Cervera.
Mitjançant aquests convenis l'Institut Català del Sòl desenvolupa actuacions complementàries a les previstes al Programa de Barris, en relació, sobretot, a qüestions d'habitatge, rehabilitació i obres d'urbanització, que per la seva complexitat resulten difícils d'executar pels propis municipis.