El govern de la Generalitat ha atorgat la distinció Jaume Vicens Vives d'innovació docent al catedràtic d'enginyeria química de la URV, Azael Fabregat Llangostera. La distinció correspon al seu treball "Problem solving: la competència" concretat en l'assignatura extracurricular: 'Estratègies de resolució de problemes: elemental Dr. Watson'. Es tracta d'una assignatura singular en món universitari català, orientada al plantejament i resolució de problemes que Fabregat imparteix des de fa vuit anys i que promou entre els alumnes d'estudis tècnics la seva capacitat de prendre decisions raonables i raonades.
El treball de Fabregat va merèixer el Premi Consell Social URV a la Qualitat Docent 2009, en la seva modalitat individual, i el Consell va presentar la seva candidatura a la distinció Vicens Vives que ara li ha atorgat la Generalitat. En la modalitat col·lectiva el Consell Social va premiar el treball de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut: "Avaluació de competències transversals a l'ensenyament de Medicina".
Azael Fabregat (Tortosa, 1953) és catedràtic d'Enginyeria Química amb docència a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV, i actualment també és director del Campus Terres de l'Ebre de la Universitat. Doctor en Ciències Químiques per la UB, és membre del grup de recerca CREPI (Enginyeria de la Reacció Química i d'Intensificació de Processos). Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en el govern de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, ha estat Director del Departament d'Enginyeria Química i també Vicerector de la URV.
En anys anteriors han rebut la distinció Jaume Vicens Vives diferents col·lectius de la URV: l'ETSEQ pel projecte 1er-4art (2001), la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut pels nous models d'aprenentatge més actius i participatius amb els alumnes (2002), la Facultat de Ciències Jurídiques per l'assignatura Dret i Presó (2003), el grup de docència de la Física del Departament de Química Física i Inorgànica (2004), els professors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials per la metodologia docent en l'assignatura Sistemes Comptables Informatitzats (2005), l'ETSEQ per l'experiència docent compartida amb l'empresa Dow (2006), la Facultat de Lletres per l'adaptació dels estudis de Geografia i d'Història a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) (2007) i a l'Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca pel projecte de qualitat total en l'estratègia d'adaptació a l'EEES (2008). Enguany és el primer cop que es dona la distinció a un professor de la URV de forma individual.
Una experiència singular
Fabregat explica en la memòria del treball guanyador de la distinció Vicens Vives l'experiència de vuit anys en la impartició de l'assignatura extracurricular dedicada a las tècniques de resolució de problemes a fi de dotar als estudiants de les titulacions de caràcter tècnic amb alguns recursos per enfrontar-se amb èxit als problemes reals que apareixen en la pràctica professional diària. Fins ara, aquesta assignatura és única dins del panorama universitari del nostre entorn.
Durant un període condensat en 3 crèdits ECTS, els estudiants reben una formació bàsica en com definir correctament els problemes reals, evitant malentesos i confusions evitant així solucions equivocades, com generar vies alternatives de solució, d'acord amb criteris creatius, imaginatius i innovadors, no exempts de risc a vegades, i com finalment decidir la solució a implantar seguint criteris objectivables, tot analitzant les potencials conseqüències de les seves accions.
En aquest curs, doncs, es discuteixen de manera formal i estructurada aquells processos mentals que condueixen a la resolució de situacions que precisen d'una presa de decisió en base a una descripció incompleta o, almenys, difusa del problema. La disponibilitat d'heurístiques aplicables a casuístiques diverses permet anteposar el "sentit comú" o "bon seny" a la pura "intuïció" i resoldre problemes tecnològics -o de qualsevol altre caire-situant-los en el seu context específic.
Atès que en l'aplicació de les tècniques de resolució de problemes hi participen alhora els coneixements propis de l'àmbit, el pensament crític, la creativitat, la presa de decisions, la innovació, la presa conscient de riscos, el treball en equip i la comunicació, entre moltes altres competències, realment es podria afirmar que el "problem solving" és "La competència" per excel·lència.
Aquesta ha estat una experiència amb excel·lents resultats i acollida favorable per part dels estudiants que lliga amb els objectius d'innovació docent que es plantegen actualment, com són la potenciació de las habilitats i actituds personals en els estudiants universitaris a fi de desenvolupar capacitats i destreses (competències) que els permetin adaptar-se eficientment a un entorn professional subjecte a canvis cada vegada més ràpids, en un món cada vegada més global, on els coneixements tècnics ja no són suficients per assegurar una carrera professional de per vida.
Aquesta situació és especialment rellevant en l'àrea de les enginyeries que, en essència, són disciplines basades en l'aprofitament dels recursos científics i tecnològics existents per satisfer les necessitats de la humanitat. L'aparició de nou coneixement científic així com de noves necessitats de la humanitat obliga a que els enginyers hagin d'afrontar contínuament situacions completament desconegudes i inesperades, per la qual cosa estan subjectes a un procés continu d'adaptació.