El passat dia 29 d'abril es va constituir a la seu de l'Institut Ramon Muntaner a Móra la Nova, la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre (CCP-TE) com un observatori del patrimoni natural i cultural del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Es va crear sota l'impuls de la Junta Gestora formada per centres d'estudis i associacions culturals de les comarques ebrenques i la seva funció és la de reunir experts del territori en diferents àmbits i formar una taula rodona on deliberin, debatin i emetin recomanacions sobre conflictes i oportunitats que afectin el patrimoni natural i cultural de les nostres terres i vetllar així per la seva conservació i/o potenciació.
La Junta Gestora està formada pels següents centres d'estudis i entitats culturals de les Terres de l'Ebre: Centre d'Estudis de la Terra Alta, Associació cultural Lo Riu, Centre d'Estudis Seniencs i Terres de Cruïlla, CEITTE, Museu del Montsià, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Fundació per a la preservació del patrimoni ferroviari industrial, Centre d'Estudis de la Fatarella, FOLC, Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Els experts que formen part de la Comissió Cívica són: Victòria Almuni (presidenta), Josep F. Moragrega (vicepresident primer), Ferran Torta (vicepresident segon), Albert Curto, Josep S. Cid, Adelina Casanova, Joan Salvatella, Sergi Saladié, Antònia Serres, Elena Fabra, Òscar Saladié, Pere Josep Jiménez, Josep Antoni Collazos i Neus Miró.
Els objectius concrets de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre són:
- Constituir-se en un espai d'observació, de debat i de mediació sobre temes patrimonials, allunyat dels extrems radicalitzats i fonamentat en l'argumentació científica.
- Canalitzar de forma multidireccional la informació sobre situacions de conflictes i oportunitats referents al patrimoni.
- Debatre aquestes situacions a fi i efecte d'elaborar i fer públics informes i valoracions.
- Exercir un seguiment cívic sobre les actuacions i els recursos compromesos.
- Crear els mitjans necessaris per al foment de l'estudi i la divulgació del patrimoni territorial.
- Incrementar la sensibilitat de la població i les administracions vers el patrimoni natural i cultural i el seu potencial educatiu, de coneixement aprenentatge, d'autoestima col·lectiva, com a creadors d'identitat, etc.
La CCP-TE segueix l'estela de la CCP del Baix Llobregat i l'Institut Ramon Muntaner supervisa el funcionament de les dues i de les que es puguin anar creant.
S'adjunta:
- FOTO. Membres de la CCP-TE i de la Junta Gestora el passat 29 d'abril al Mas de la Coixa, seu de l'Institut Ramon Muntaner.
- CV dels membres de la CCP-TE
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
- Antecedents i projecte global
Sovint, degut a la manca de marcs adequats, es fa molt difícil avaluar espais, troballes, oportunitats, propostes o conflictes en relació al patrimoni. Alguns cops es perden elements patrimonials interessants simplement per desconeixement o per falta de capacitat de persuasió. Altres cops, es creen conflictes entre moviments molt radicalitzats i agents econòmics amb poca sensibilitat on impera un clima allunyat de l'argumentació i el diàleg.
És per això que el projecte que des del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, amb el suport del Museu Comarcal del Montsià i de l'Institut Ramon Muntaner, es va proposar la creació i posada en funcionament d'una Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre, de caràcter independent i emparada per un grup d'entitats locals i comarcals de l'àmbit de l'estudi i de la divulgació del patrimoni, que s'erigeixi en el marc de referència per a l'observació, l'avaluació i la mediació en l'àmbit del patrimoni cultural i natural del territori.
L'antecedent immediat del projecte global que es planteja, és a dir la constitució de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre, no és altre que la Comissió Cívica del patrimoni del Baix Llobregat – CCP-BL. Aquesta Comissió es creà per iniciativa i sota l'empara del Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat (CECBL) tot i que actua com a organisme autònom.
L'orígen de la CCP-BL es troba en la ponència que el president del CECBL, el Sr. Carles Riba, va pronunciar en el marc de les jornades "Els centres d'estudis i el patrimoni cultural: el paper dels centres d'estudis en la protecció, recerca i difusió del patrimoni" que van tenir lloc a Sant Andreu (Barcelona) l'octubre de 2006.
L'Institut Ramon Muntaner, com a entitat que té com a objectiu principal el suport als centres i instituts d'estudis dels territoris de parla catalana, va recolzar aquest projecte des dels seus orígens tant econòmicament com en la seva divulgació i seguiment. Es va creure convenient que l'Institut fos l'observador de la posada en marxa d'aquesta comissió, que fos l'encarregat d'avaluar els seus inicis, el seu funcionament, la seva repercussió social i també la possibilitat d'implantació d'aquest projecte en d'altres territoris, com la proposta que aquí es presenta de crear la Comissió Civica del patrimoni de les Terres de l'Ebre.
- Marc teòric
La creació d'una comissió cívica del patrimoni a iniciativa i sota la tutela d'un o diversos centres d'estudis del territori sobre el qual tindrà abast la seua actuació, esdevé una fortalesa per al projecte, donat el caràcter apolític d'aquestes entitats, la seua heterogeneïtat i la pluralitat de la seua composició i base social. A més, tenen entre les seues funcions principals la recerca, la posada en valor i la vindicació del patrimoni cultural i natural que tenen més proper, el de l'àmbit local o comarcal. Aquest fet es veu reforçat quan es tracta de centres d'estudis amb una llarga trajectòria, amb una extensa implantació i un reconegut prestigi.
Un dels punts de partida més importants, però també més delicats de la creació d'una comissió cívica del patrimoni, és la tria de les persones que n'han de formar part. Cal buscar persones vinculades al coneixement de les diferents modalitats de patrimoni, que el puguin abordar des de diverses perspectives (recerca, gestió, conservació, etc.) i que representin diferents sensibilitats i territoris, en aquest cas de les Terres de l'Ebre. La solvència, la pluralitat i la representació territorial dels seus membres és una de les seues principals fortaleses, tal i com s'ha pogut constatar en el cas de la CCPBL.
Per tal d'estructurar de forma clara la composició, les competències i el funcionament de la comissió cal l'existència d'un reglament intern. Aquest reglament de règim intern estableix, entre altres, els aspectes següents:
- Què és la Comissió cívica del patrimoni (com a observatori del patrimoni natural i cultural).
- Funcions de la CCP (observar, avaluar, mediar, canalitzar la informació, debatre, fer un seguiment, etc.).
- Estructura interna de la CCP (vinculacions orgàniques, grau d'autonomia, òrgans de decisió, funcions d'aquests òrgans, creació de grups de treball, etc.).
- Composició de la CCP i elecció dels membres (persones de reconegut prestigi, òrgans de govern, coordinació de la CCP, etc.).
- Règim de funcionament (convocatòria, ordre del dia, terminis, lloc de celebració, presa d'acords, entrada de casos, procediments de difusió dels informes, etc.).
- Mecanismes de revisió (d'aspectes parcials o del total del seu funcionament).
- Objectius
La finalitat principal del projecte global ha consisti en la creació d'una Comissió Cívica del patrimoni de les Terres de l'Ebre que tingui com a funcions principals:
- Constituir-se en un espai d'observació i de debat sobre temes patrimonials, allunyat dels extrems radicalitzats i fonamentat en l'argumentació científica.
- Canalitzar de forma multidireccional la informació sobre situacions de conflictes i oportunitats referents al patrimoni.
- Debatre aquestes situacions a fi i efecte d'elaborar i fer públics informes i valoracions.
- Exercir un seguiment cívic sobre les actuacions i els recursos compromesos.
- Crear els mitjans necessaris per al foment de l'estudi i la divulgació del patrimoni comarcal.
- Incrementar la sensibilitat de la població i les administracions vers el patrimoni natural i cultural i el seu potencial educatiu, de coneixement aprenentatge, d'autoestima col·lectiva, com a creadors d'identitat, etc.
- Metodologia
L'objectiu de creació de la Comissió Cívica del patrimoni de les Terres de l'Ebre s'ha dut a terme en diferents fases. En la primera fase, iniciada al 2009 i que va continuar durant el 2010 es va procedir a la creació d'un grup de treball que a través de reunions periòdiques va conformar un grup d'entitats vinculades a l'àmbit de l'estudi i la divulgació del patrimoni local que hauran de tutelar la creació i funcionament de la CCP-TE. Aquest grup va constituir-se en Junta Gestora de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre (JGCCP-TE), la qual pretén esdevenir per la CCP-TE el que representa per la CCP-BL el CECBL. La creació de la CCP-TE constava de les etapes següents:
- Creació del grup de treball que havia de seleccionar el grup d'entitats vinculades a l'àmbit de l'estudi i la divulgació del patrimoni local que hauran de tutelar la creació i funcionament de la CCP-TE.
- Elaboració d'una primera proposta de membres que han de constituir la CCP-TE.
- Redacció d'un primer esborrany de reglament de règim intern.
- Redacció d'un model de dictamen o resolució.
Un cop completada la llista provisional, es va posar en marxa la segona fase del projecte. Aquesta segona fase ha consistit en la selecció de les persones que formen part de la CCP-TE, a qui es va proposar la seua incorporació i, un cop aquesta acceptació es va haver produït, es va constituir la CCP-TE que actualment està donant els passos per posar-se en funcionament i analitzar els primers casos que se li plantegin.
- Aplicabilitat del projecte
La proposta de crear una Comissió Cívica del patrimoni de les Terres de l'Ebre sorgeix de l'experiència prèvia del Baix Llobregat i d'un conjunt de reflexions al voltant de les activitats i els agents del patrimoni i sobre el paper que han de jugar els centres d'estudis. En aquest sentit es constaten les consideracions següents:
- Hi ha una multiplicitat d'agents que intervenen en el patrimoni (administracions, empreses vinculades – com ara museus, arxius, parcs naturals, etc.- fundacions, consorcis, empreses privades, etc.). Entre aquests agents es troben els centres d'estudis.
- Malgrat això es detecta la manca de canals que permetin a la societat civil (organitzada o no) canalitzar observacions, inquietuds, problemàtiques, oportunitats, i fer-les arribar a les instàncies oportunes amb la suficient autoritat i, fins i tot, a temps.
- Davant aquest fet, es constata, en canvi, que els centres d'estudis poden tenir funcions específiques en relació al patrimoni col·lectiu que no poden assumir els altres agents i que els fan insubstituïbles. Aquesta capacitat esdevé directament resultant de l'estret vincle existent entre els centres d'estudis i el territori i la seua gent, aspecte aquest que no caracteritza ni les universitats, ni les administracions supralocals i institucions dependents, ni les empreses.
La creació de la CCPTE, per tant, resultarà d'aplicació en tots aquells aspectes relacionats amb la gestió del patrimoni en que entren en conflicte la seua conservació i la seua posada en valor.