Els estudiants universitaris finalment s'han engrescat i han posat el crit al cel contra les injustícies en el sistema educatiu. Me n'alegro que s'hagin despertat i que se n'adonin que aquesta lluita també és cosa seva.
Per tot això, n'estic convençut que s'està cuinant, a marxes forçades, una revolta social, la qual pot tenir conseqüències veritablement inesperades. No es pot demanar al ciutadà que s'estrenyi el cinturó i que, alhora, es baixi els pantalons. La paciència té límits!!! No es pot continuar escanyant el poble d'aquesta forma.
Vivim dies difícils. D'això no hi ha cap mena de dubte i crec que tots en som conscients de la necessitat de reinventar models i polítiques econòmiques idònies per salvar l'estat del benestar.
Els sacrificis i les polítiques de reajustament han de venir acompanyats d'esperança en un futur millor i fets amb consciència, coherència i sentit de la responsabilitat. Però responsabilitat és un mot que sembla haver desaparegut del diccionari polític. El mateix passa amb la vocació i el servei públic. Semblen haver estat substituïdes per l'avarícia, l'enriquiment fàcil i l'interès personal.
Els ciutadans exigeixen als seus representants polítics transparència, honestedat, bona gestió i responsabilitat. No podem permetre que la classe política s'allunyi cada vegada més del poble i se'n beneficiï de privilegis que, realment, no els correspon. La política ha de ser vocacional i no professional. Els mandats han de ser una mena de comissió de serveis. Un cop finalitzades, s'acaben els favors. Prou de pagues vitalícies i de despatxos ostentosos ocupats pels "ex". La política no pot esdevenir la gallina dels ous d'or i encara menys pels pèssims gestors. Ja n'hi ha prou de prendre el pèl als ciutadans. Els governants han de ser responsabilitzats penalment per la seva (mala) gestió. La política recuperarà la seva credibilitat i dignitat quan deixi de ser una mamella per ineptes i quan la justícia enviï a la presó els que per incompetència comprovada i desídia han arruïnat el país. Cal una reforma del sistema polític i una neteja a fons dins la classe política. La corrupció, la incompetència per frenar l'atur, la deshonestedat, la incúria i la mala gestió no podem seguir impunes i els càrrecs i mandats han de tenir data de caducitat. I les institucions inútils no poden convertir-se en cementeris polítics.
Estaran interessats, els polítics, en reinventar el model polític i reconquerir la confiança de la població que està cada vegada més indignada i revoltada? Sincerament, tinc els meus dubtes.