El director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal, i la directora dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre, Carme Bigorra, han presentat aquest matí la Llista Patró dels ocells del Delta de l'Ebre 2.0. Hi han estat presents els autors de la publicació, David Bigas, ornitòleg expert i guarda de fauna, i Toni Curcó, responsable de l'àrea de protecció i recerca del Parc, a més de l'autor del pròleg i extècnic del Parc Albert Martínez-Vilalta.
Una nova espècie detectada i tres més que comencen a reproduir-se
Aquest catàleg actualitza les dades de la primera llista patró d'ocells del Delta, publicada l'any 2012. Com a novetat, en destaca la presència, per primer cop, del capsigrany bru (Lanius cristatus), una espècie que nidifica des del centre i est de Sibèria fins a Mongòlia i zones properes de la Xina, Corea i Japó.
Aquest ocell es va detectar entre finals de 2014 i començaments d'aquest any, constituint la primera citació a la península Ibèrica. L'àrea de distribució d'aquesta espècie és força allunyada del delta de l'Ebre i ha arribat de manera accidental durant les migracions.
A banda, s'ha documentat per primer cop en aquesta zona la reproducció de 3 espècies: el tallarol trencamates (S. conspicillata), l'oreneta de ribera (R. riparia) i el trobat (A. campestris). Totes, de moment, en baix nombre. Fins ara, es desconeix si és un fet puntual o respon a un inici de colonització.
És de destacar també el tudó (C. palumbus). En aquest cas, ha passat de ser considerat un reproductor accidental a un reproductor escàs, responent a una dinàmica global d'expansió. Altres espècies, com ara el capó reial (Plegadis falcinellus), han deixat de ser considerades com a reproductores poc comunes a comunes, com a producte d'un progressiu establiment a la plana deltaica.
En total, la llista xifra en 343 les espècies diferents d'ocells al Delta. Els autors de l'estudi no han detectat la reducció de població de cap espècie d'au.
La importància de la Llista patró per a la ciència i el turisme ornitològic
El delta de l'Ebre és conegut internacionalment pels ocells. La seva elevada diversitat, les grans concentracions que s'assoleixen en determinades èpoques de l'any i la relativa facilitat amb què es poden observar són motius d'atracció per als naturalistes en general, però també per als ornitòlegs més exigents.
Molt sovint, els visitants utilitzen les llistes patró, catàlegs de tots els tàxons, en aquest cas d'ocells, registrats en un àmbit geogràfic concret com a referència. Aquesta utilitat té unes implicacions positives en el turisme, particularment en l'ornitològic. De fet, la disponibilitat d'una llista patró de qualitat és un dels elements més preuats que incentiven significativament les destinacions turístiques ornitològiques.
Aquestes llistes són també una eina de coneixement científic, molt útil per a comprendre i analitzar la biodiversitat d'una àrea geogràfica, i per mesurar canvis biològics en el temps. Finalment, no cal oblidar el seu interès com a element científic de referència per als gestors dels espais protegits i per als legisladors en l'àmbit de la conservació de la biodiversitat.
Una nova espècie detectada i tres més que comencen a reproduir-se
Aquest catàleg actualitza les dades de la primera llista patró d'ocells del Delta, publicada l'any 2012. Com a novetat, en destaca la presència, per primer cop, del capsigrany bru (Lanius cristatus), una espècie que nidifica des del centre i est de Sibèria fins a Mongòlia i zones properes de la Xina, Corea i Japó.
Aquest ocell es va detectar entre finals de 2014 i començaments d'aquest any, constituint la primera citació a la península Ibèrica. L'àrea de distribució d'aquesta espècie és força allunyada del delta de l'Ebre i ha arribat de manera accidental durant les migracions.
A banda, s'ha documentat per primer cop en aquesta zona la reproducció de 3 espècies: el tallarol trencamates (S. conspicillata), l'oreneta de ribera (R. riparia) i el trobat (A. campestris). Totes, de moment, en baix nombre. Fins ara, es desconeix si és un fet puntual o respon a un inici de colonització.
És de destacar també el tudó (C. palumbus). En aquest cas, ha passat de ser considerat un reproductor accidental a un reproductor escàs, responent a una dinàmica global d'expansió. Altres espècies, com ara el capó reial (Plegadis falcinellus), han deixat de ser considerades com a reproductores poc comunes a comunes, com a producte d'un progressiu establiment a la plana deltaica.
En total, la llista xifra en 343 les espècies diferents d'ocells al Delta. Els autors de l'estudi no han detectat la reducció de població de cap espècie d'au.
La importància de la Llista patró per a la ciència i el turisme ornitològic
El delta de l'Ebre és conegut internacionalment pels ocells. La seva elevada diversitat, les grans concentracions que s'assoleixen en determinades èpoques de l'any i la relativa facilitat amb què es poden observar són motius d'atracció per als naturalistes en general, però també per als ornitòlegs més exigents.
Molt sovint, els visitants utilitzen les llistes patró, catàlegs de tots els tàxons, en aquest cas d'ocells, registrats en un àmbit geogràfic concret com a referència. Aquesta utilitat té unes implicacions positives en el turisme, particularment en l'ornitològic. De fet, la disponibilitat d'una llista patró de qualitat és un dels elements més preuats que incentiven significativament les destinacions turístiques ornitològiques.
Aquestes llistes són també una eina de coneixement científic, molt útil per a comprendre i analitzar la biodiversitat d'una àrea geogràfica, i per mesurar canvis biològics en el temps. Finalment, no cal oblidar el seu interès com a element científic de referència per als gestors dels espais protegits i per als legisladors en l'àmbit de la conservació de la biodiversitat.