Discurs pronunciat per Òscar Bosch durant la presa de possessió com a alcalde

Divendres, 19 de juny, tingué lloc el ple extraordinari durant el qual Òscar Bosch Pujol va prendre possessió del càrrec com a alcalde de Flix. Un gran nombre de flixancos i flixanques ompliren la sala de plens per rebre el nou cap del consistori. Entre els assistents i asseguts en els seients de primera fila, a més dels familiars del nou alcalde, hi havia el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Sabaté Guasch; el director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques, i exalcalde de Flix, Antoni Sabaté Ibarz; el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé Arnal; el senador, Joan Sabaté Borràs; i la diputada al Congrés, M. Lluïsa Lizárraga Gisbert. Seguint el protocol, primer s'efectuà la votació del candidat a alcalde per part dels regidors presents al plenari. Tal com estava previst, Òscar Bosch comptà amb la totalitat dels vots. Seguidament, hi hagué el jurament del càrrec per part del nou alcaldem, i a continuació els representants dels grups municipals dirigiren unes paraules de salutació cap al nou alcalde: Montserrat Canals Aliaga, de CiU; Pere Muñoz Hernández, d'ERC; i Ramon Sabaté Arqué, del PSC. L'acte finalitzà amb el discurs pronunciat pel nou alcalde, Òscar Bosch, el qual es reprodueix tot seguit.

Bona tarda a totes i a tots, amics, veïns, veïnes, vull agrair-vos en primer lloc la vostra presència avui aquí en aquest acte que si bé no té precedents en les anteriors legislatures des de la instauració de la democràcia, al capdavall no deixa de ser l'anècdota d'un procés que es duu a terme amb naturalitat i normalitat democràtica. Les eleccions municipals del 2007 van donar guanyadora la llista del PSC per un centenar de vots amb una distribució de regidors de 5, 5 i 1 que feia pensar eren possibles dos majories, a la fi n'ha hagut una de sola, la que ha fet possible un govern d'unitat a Flix amb l'acord de les tres forces polítiques representades a l'Ajuntament. La que ha fet possible que funcioni l'equip, l'equip d'onze. En virtut d'aquell acord fem avui el relleu a l'alcaldia, canvi de capità. Personalment crec, ho dit en diverses ocasions, que vam prendre la decisió correcta, la que més convenia al poble i la que ens havia de permetre afrontar un període engrescador però complexe de gestionar per la gran quantitat d'obra pública que es plantejava al municipi, amb un tema sobresortint per damunt de tots com era la descontaminació de l'embassament. Avui, a meitat de legislatura, els arguments inicials continuen sent vàlids perquè els projectes hi continuen sent a diversos nivells de desenvolupament; hi continuen sent, si bé es veuen diluïts en el sotrac social i econòmic que s'ha plantejat des de fa unes setmanes al poble i que avui per avui acapara l'atenció de tots. La situació que vivim actualment al nostre poble justifica sobradament que hi vulguem fer front des de la unitat i des del consens polític. És en aquest context que m'agradaria transmetre un missatge, una crida, apel·lant a l'esperança i a l'autoestima perquè malgrat la greu situació de la Fàbrica i el tancament d'Inquide hem de ser capaços de veure altres aspectes més positius que altrament, podrien no ser-hi, hem de ser capaços de veure que és a punt d'obrir una residència per a la gent gran amb una seixantena de llocs de treball i la possibilitat, perquè no?, que hi hagi alguna iniciativa particular que hi vegi el moment de crear alguna empresa de serveis. Hem de ser capaços de veure que en els propers 8 ó 10 mesos l'obra pública que es generarà al municipi ultrapassa els dos milions d'euros, i n'hi ha encara de no assignada com la nova captació d'aigua i la millora de la depuradora. Hem de ser capaços de veure les obres de descontaminació de l'embassament com una opció de tenir marge per pensar a mig termini. Sé que aquesta no és una opinió unànim al poble, per tant m'agradaria deixar ben clar que reclamar l'inici de les obres serà objectiu prioritari, seguirà sent hauria de dir, perquè ja venim treballant de temps en aquest tema des de l'ajuntament. Tenim un problema que ens va fer ser centre d'atenció de tots els mitjans de comunicació l'any 2004, no ens el podem quedar com a herència, quan hi ha pressupost per fer-ho, hi ha projecte i l'obra està adjudicada; ara hem de voler sortir als mitjans perquè som exemple d'un ambiciós projecte de restauració ambiental que genera feina durant l'obra, i aplicació de tecnologia i investigació en el tractament dels sòls, que pot generar un valor afegit. Objectiu prioritari ha de ser també el poder establir un full de ruta que a partir de les nostres opcions, de la promoció de les nostres potencialitats, ens permeti cercar l'ajut, la complicitat i la sensibilitat de les administracions per poder capgirar la falta d'inversió en noves activitats econòmiques al municipi. Dins del full de ruta hi ha de tenir cabuda el recuperar l'esperit emprenedor de veïns i veïnes de Flix, ha de tenir cabuda la imaginació, l'atreviment i el risc, ha de tenir cabuda el posar les coses fàcils, el donar el màxim d'ajut des de l'ajuntament i altres administracions. No és del tot cert el socorregut discurs de qui fa 40 anys que ho deia i no s'ha fet res. Ens hem anat dotant d'eines, el Centre d'Empreses i el Consell Comarcal amb qui hem de tancar conveni de col·laboració en serveis poden fer molt per la formació i la informació a l'emprenedor, i avui podem respondre amb espais reals a ofertes d'instal·lació. Vaig apuntant les línies de treball que han anat sorgint de les nostres converses a l'ajuntament, perquè això és el que podem assegurar com a equip de govern, el treball i l'esforç. No hi ha vareta màgica, no hi ha recepta magistral, i és que... No sempre és fàcil això de fer de polític, entre d'altres coses, acostumés a fer el que no s'hauria de fer i per tant ho fas malament, si bé hom coincideix que de fet, els polítics no fem res, amb la qual cosa no deixa de crear-se una paradoxa curiosa. A més tenim un lamentable sentit de la oportunitat, ja que acostumem a sortir a la foto quan no toca i a no sortir quan hi hauríem de ser. Al final veus que no n'hi ha prou amb la bona intenció, veus que els vots rebuts no t'adjudiquen més sabiduria i més coneixements, però sí més responsabilitat; veus que necessites estar a prop de la gent i rebre una mica de suport en forma de consells, inquietuds, preguntes i també respostes, col·laboracions, idees, .... M'agradaria per tant donar les gràcies a tota la gent que amb la seva proximitat ens fa i em fa semblar més capaç, gràcies a tots els companys i companyes regidors d'ajuntament, als treballadors, als companys de partit, en particular a Candi Llop, que ens ha deixat inesperadament fa pocs mesos. Gràcies a tots aquells que en aquest període difícil s'engrescaran a fer arribar la seva aportació i el seu compromís, que sabran entendre que no és tan sols, el meu torn.... a veure què fa, és el nostre torn. Tinc el privilegi d'accedir a l'alcaldia del meu poble. Tinc el repte d'ocupar el lloc que durant les tres dècades d'Ajuntaments democràtics s'han repartit gairebé a parts iguals dos polítics de la vàlua de Pere i Antonio. Tinc el bagatge d'haver-hi compartit anys d'ajuntament, en què he après amb ells i d'ells. Tinc la sort de tenir tots dos al costat en aquesta etapa, de fet crec que tenim la sort de tenir-los a ells i moltes altres persones que coneixen la nostra realitat i les dificultats que passem actualment. Amb ells comptem, i sobretot amb nosaltres mateixos per ser capaços de treure el millor que tenim i per començar a fer el que tots tenim clar que ha de ser, escriure un futur nou per al nostre poble, fent-ho des del coratge i una mica des de la rebel·lia, no des de la desesperació, perquè és mala consellera. Estic content i orgullós de poder ser a partir d'avui alcalde del meu poble, estiria més content encara si valtros puguéssiu dir el mateix d'aquí a dos anys. Moltes gràcies i Visca Flix.