Unió de Pagesos guanya les eleccions al camp amb un 47 % dels vots

Unió de Pagesos, amb 4.417 vots i un percentatge de votació del 47,02 %, s'ha proclamat de nou com l'organització agrària més votada per la pagesia catalana a les vuitenes eleccions al camp  català que s'han celebrat avui i on estaven cridats a votar 21.374 pagesos i pageses (incloent persones físiques i jurídiques); uns comicis on s'ha presentat una candidatura més respecte de les anteriors.

Amb el 100 % escrutat i segons fonts del Departament d'Agricultura, el suport al sindicat per vegueries ha estat el següent:

 

VEGUERIES	% SUPORT A UNIÓ DE PAGESOS
Àrea Metropolitana de Barcelona:	58,54 %
Catalunya Central:	50,81 %
Comarques de Girona:	60,31 %
Plana de Lleida:	42,18 %
Alt Pirineu:	43,83 %
Territori d'Aran:	50 %
Camp de Tarragona:	66,38 %
Terres de l'Ebre:	60,97 %
Penedès:	63,68 %

Amb aquests resultats, el sindicat revalida per vuitena vegada la confiança de la majoria de la pagesia catalana des de la celebració de les primeres eleccions agràries, el 1994. A partir d'aquí, amb la representativitat mesurada, amb un 61 % per a Unió de Pagesos, es determinarà el pes que cada organització té a l'hora de ser escoltada pels seus interlocutors. L'espai d'interlocució més actiu i decisori pel sector agrari és la Taula Agrària, un espai de coordinació i concertació entre el Departament d'Agricultura i les organitzacions agràries més representatives, que, d'acord amb els resultats actuals, quedaria conformada a l'espera de la proclamació dels resultats definitius —prevista per l'11 de març— per 6 representants d'Unió de Pagesos i 4 de JARC.
 
En quant a la participació, que ha estat d'un 54,86 %, Unió de Pagesos valora que s'han recuperat els percentatges habituals d'anys anteriors (53 %, el 2016 o 54 %, el 2011), allunyant-nos de l'anomalia de les eleccions del 2021 (35 %), que es van celebrar de manera telemàtica pel context Covid i en les quals l'envelliment del sector i la bretxa digital no van propiciar una bona participació.
 
Una de les particularitats d'aquests comicis ha estat la campanya del Gremi de la Pagesia a favor del vot nul, que ha copat un 19, 84 % dels vots. Unió de Pagesos s'emplaça a valorar internament els resultats i considera que ha d'esmerçar més esforços per estendre la confiança al col·lectiu pagès i explicar millor com la tasca sindical es tradueix en millores tangibles per a la pagesia. A la vegada, considera que és una llàstima que aquesta organització no s'hagi presentat a les eleccions perquè la seva proposta s'hagi pogut traduir en un projecte constructiu.
 
El sindicat també posa en valor que s'hagin constituït totes les meses —un total de 430— i reivindica l'exercici democràtic d'avui com la manera més justa i objectiva per mesurar la representativitat, una condició imprescindible per tenir veu i defensar els interessos del sector també a l'Estat i a la Unió Europea.
 

Presentació del número 2 de la revista 'A l'ACTA', a l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta

Avui ha tingut lloc a l'Arxiu Comarcal de la Terra Alta la presentació del número 2 de la revista 'A l'ACTA'. La publicació aplega els articles de les cinc "Xerrades a l'ACTA" que l'equipament cultural terraltenc va organitzar durant l'any 2005 i que van anar a càrrec dels historiadors i investigadors Felip Fucho, Janina Martí, Rafael Jornet, Enric Querol i Toni Orensanz. La publicació s'ha distribuït gratuïtament entre el públic assistent a l'acte, que ha comptat amb la xarrada   "Com restaurar documents", a cura de la conservadora-restauradora Blanca Muñoz Ortillés, de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona. Blanca Muñoz ha apropat als assistents els processos de restauració de documents amb valor històric a través d'alguns exemples de documentació dipositada a l''Arxiu Comarcal de la Terra Alta, entre els quals un llibre del segle XVI del fons de Casa Coll i pergamins procedents de la Pobla de Massaluca, entre altres.

Activitat de narració per adults

El proper dijous 5 de març a les 19h, tindrà lloc a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, Artur Cot i Miró, l'activitat: "BERTA CÁCERES: la lluita pel riu", amb la narradora Sherezade Bardají.

En aquesta sessió de narració literària, Sherezade Bardají donarà veu a la història de Berta Cáceres, líder indígena hondurenya i defensora dels drets humans, assassinada el 2016 per la seva lluita contra els projectes extractivistes i en defensa del poble Lenca. La seva veu va ser lluita, va ser riu i ara serà una història per ser escoltada.

L'activitat s'emmarca dins el programa "Biblioteques Sense Fronteres, per un món més just", al qual la nostra biblioteca hi està adherida.

A partir de dilluns vinent el transport públic de les Terres de l'Ebre formarà part del sistema tarifari del Camp de Tarragona

El dilluns 2 de març entrarà en funcionament la primera fase de la integració tarifària dels serveis de transport públic de les Terres de l'Ebre dins el Sistema Tarifari Integrat de l'ATM del Camp de Tarragona. Així ho ha explicat el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, després de la reunió aquest divendres del Consell de Mobilitat de les Terres de l'Ebre. "Amb la integració tarifària que presentem avui aquí a Tortosa i la que la consellera Paneque ha donat a conèixer també avui a Girona, tots els municipis de Catalunya ja estan integrats en una ATM i es culmina un llarg procés que es va començar l'any 1997", ha dit Nadal.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica engega aquesta actuació en el marc de l'estratègia de mobilitat del territori, orientada a fomentar una mobilitat més sostenible, incrementar l'ús del transport públic, millorar l'accessibilitat i facilitar la connexió entre modes i territoris. A partir d'ara, les persones usuàries podran viatjar amb un únic títol integrat i beneficiar-se de tarifes més reduïdes i competitives. "Això significa que aquest la gent de les Terres de l'Ebre,aquests 187.000 ciutadans, podran gaudir d'un sistema de mobilitat millor que el que tenien fins ara, perquè podran tenir tots els títols de transport que en aquests moments operen a l'àmbit de l'ATM de Tarragona", ha afirmat el secretari de Mobilitat i Infraestructures.

Entre el conjunt de títols integrats destaquen:

La T-16, gratuït per a menors de 16 anys dins la zona de residència.
La T-Jove, disponible fins als 30 anys i vàlida per viatjar de manera il·limitada per tot l'àmbit integrat.

En licitació les obres per a transformar en via 2+1 la C-12 entre Amposta i Vinallop (Tortosa), per un valor de 21,5 MEUR

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat, per un import de 21,6 MEUR, les obres per transformar en una carretera 2+1 el tram de la C‑12 entre Amposta i Vinallop (Tortosa). Aquesta actuació forma part del Programa Carreteres 2+1 que impulsa el Govern per reduir els accidents per xocs frontals —que sovint tenen conseqüències molt greus— i per millorar la seguretat viària i la funcionalitat de les carreteres convencionals de la xarxa de la Generalitat.

L'obra licitada permetrà convertir l'actual C‑12, d'un carril per sentit, en una via 2+1 des de la intersecció amb la TV‑3443, a Amposta, fins a l'encreuament que dona accés a Vinallop. El tram té una longitud total de 8 quilòmetres. Les obres es preveuen iniciar la tardor vinent i tindran un termini d'execució de 26 mesos.

Una carretera 2+1 és una via convencional de tres carrils amb separació física entre sentits de circulació. El carril central s'alterna en un sentit i després en l'altre, permetent avançaments segurs. Un element essencial d'aquest model és la separació reforçada entre sentits, que pot consistir en una mitjana de formigó, senyalització horitzontal (zebrats centrals, pintura vermella o ressalts) o elements d'abalisament.

En alguns trams, per les característiques del traçat o la funcionalitat de la via, s'opta per una solució intermèdia que manté la secció actual i incorpora únicament el reforç de separació entre sentits.

Tercer carril

La carretera s'eixamplarà en quatre trams —dos per sentit. En sentit Amposta, es construirà un tercer carril:

entre el pas inferior de la línia ferroviària i la intersecció de la Carrova,

i entre Puig Maianes i la intersecció amb la TV‑3443.

En sentit Tortosa, el tercer carril s'habilitarà:

entre la intersecció de la TV‑3443 de la Carrova i la Rambla de la Galera,

i des de la intersecció amb la TV‑3443 fins a l'entrada de Vinallop.

Així, el 70% del tram disposarà d'un tercer carril. La separació entre sentits es garantirà amb una barrera central metàl·lica.

En el tram del barranc de la Galera es mantindrà la secció actual i s'hi instal·larà un separador central de fluxos. L'eixamplament de l'estructura es desenvoluparà en un projecte específic.

Millores en encreuaments i accessos

El projecte inclou:

la construcció d'una rotonda en un encreuament amb la TV‑3443,

la millora d'una altra intersecció amb aquesta carretera,

la reordenació d'accessos mitjançant una nova xarxa de camins paral·lels a la C‑12 i diverses connexions,

i la possibilitat de realitzar un canvi de sentit a la intersecció de la Carrova.

Treballs complementaris

També es reforçarà el ferm de la carretera i dels camins, s'instal·larà enllumenat LED a la rotonda i es col·locaran pantalles acústiques per minimitzar l'impacte sonor a la zona de la Carrova.

Primeres obres entre Tivissa i Móra la Nova

La C‑12 (Eix de l'Ebre) és un corredor estratègic que connecta les Terres de l'Ebre amb les comarques de Ponent i el Pirineu. El Departament ha inclòs tot el tram entre Amposta i Lleida dins del Programa Carreteres 2+1, que s'executarà per fases. Actualment s'està treballant en els projectes per actuar en els 134 quilòmetres de l'eix, amb una inversió estimada de 223 MEUR.

La Generalitat preveu iniciar les obres del primer tram de transformació de l'Eix de l'Ebre en carretera 2+1 —entre Tivissa i Móra la Nova— durant aquest primer trimestre, un cop es disposi dels terrenys necessaris. Aquest tram té 3,3 quilòmetres, des de la intersecció amb la C‑44, que connecta amb Tivissa i l'Hospitalet de l'Infant, fins a l'enllaç amb la N‑420 a Móra la Nova. Els treballs, amb una inversió prevista de 8,6 MEUR, tindran un termini d'execució de 12 mesos.