Objectiu de l'expedició: recopilar informació com a base d'estudis posteriors referents a l'arquitectura romànica, els béns mobles d'interès i els costums jurídics d'uns territoris als quals encara era difícil accedir. Dates: del 30 d'agost al 14 de setembre de 1907. Ruta: sortida amb tren de Barcelona cap a Narbona amb parada a Tolosa, recorregut per les valls de Luishon, Aran, Boí i Isàvena, i tornada passant per Lleida. Grup: dos membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Puig i Cadafalch (com a director de la missió) i Guillem M. de Brocà (encarregat de les investigacions jurídiques), i els tres agregats Mn. Gudiol (conservador del Museu Episcopal de Vic), Josep Goday (arquitecte) i Adolf Mas (fotògraf). Equipatge: més de 90 quilos de material fotogràfic, cinta mètrica, llapis, quaderns i cartes de recomanació per entrar a les esglésies.
Amb el títol La missió arqueològica del 1907 als Pirineus, l'Obra Social "la Caixa", en col·laboració amb la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic i l'Ajuntament de Tortosa presenta en aquesta localitat una selecció de setanta-una fotografies inèdites de l'expedició enviada a la Vall d'Aran i a l'Alta Ribagorça per l'Institut d'Estudis Catalans, que en aquella època tot just s'acabava de fundar. La mostra aplega tota la informació coneguda d'aquest esdeveniment, que constitueix una de les fites cabdals en la presa de consciència de la importància del patrimoni històric, artístic i cultural de Catalunya. S'hi presenten els dos quaderns de notes i dibuixos de Puig i Cadafalch, els apunts que Mn. Gudiol va prendre per redactar una memòria dels objectes artístics, una selecció de les més de 250 fotos fetes per Mas i extractes d'altres textos publicats pels protagonistes. La missió arqueològica del 1907 als Pirineus, comissariada per Josep Rigol, es podrà visitar a la sala d'Exposicions del Museu de l'Ebre (Pont del Mil·lenari, s/n. Tortosa), del 28 d'octubre al 28 de novembre de 2009.
La missió arqueològica del 1907 als Pirineus vol transmetre al públic actual l'emoció de la descoberta dels pioners de la salvaguarda del nostre patrimoni. L'any 1907, l'Institut d'Estudis Catalans va iniciar una tasca sistemàtica d'estudi de l'art, la literatura, la llengua i el dret que reprenia l'esperit de la Renaixença, l'ampliava i l'impulsava amb la introducció de mètodes científics i nous mitjans tècnics. En una primera fase es tractava d'explorar el territori, accedir a esglésies i monestirs per fer sortir a la llum un llegat artístic i documental que havia restat en l'oblit. Allà on els pares de la Renaixença Manuel Milà i Fontanals i Jacint Verdaguer havien posat les bases d'una mitologia romàntica, els homes del noucentisme van establir un camp d'estudi sistemàtic com a primer pas d'un ampli programa que comprenia estudis, publicacions i museus.
Aquesta exposició és fruit de la col·laboració entre la Fundació "la Caixa" i l'Institut Amatller. Forma part d'un seguit d'iniciatives que tenen com a finalitat mostrar els fons fotogràfics que formen part del patrimoni d'aquesta institució i que constitueixen un document de gran importància sobre la Catalunya del segle xx. L'exposició presenta setanta-una fotografies inèdites de la missió del 1907 seleccionades entre els més de 200 clixés que se n'han conservat, provindents dels fons de l'Institut Ametller d'Art Hispànic, a més de textos i documents de l'època, pertanyents a diferents arxius, com l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.
«Els resultats de la exploració foren precisos; ademés de les inscripcions del claustre de Roda, fotografiades moltes d'elles, llegides y anotades totes, portava la missió més de dos-centes fotografies, les plantes y demés detalls arquitectònichs d'una vintena d'edificis no descrits i les apuntacions ja dites sobre el dret consuetudinari d'aquestes comarques. Ademés, estudiades les pintures murals de que s'anava tenint notícia, s'estan copiant les de Sant Vicens y Sta. Maria de Tahull, les de Bohí y les de Roda, quals còpies, encomanades a artistes entesos y respectuosos, passaran a augmentar la documentació romànica del Museu y serviràn d'ilustracions pera l'obra sobre les pintures murals qu'aquest Institut té en curs de publicació», segons diu la crònica publicada a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.
La mostra, que commemora el centenari d'una iniciativa tan significada, exhibeix, juntament amb les fotografies, les còpies dels documents directes de la missió:
- La carta de recomanació del bisbe de Vic.
- L'autorització del bisbe d'Urgell.
- Els dos quaderns de notes de Puig i Cadafalch.
- El quadern de notes de Mn. Gudiol.
- La carta en la qual Mn. Gudiol relata el pas del port de Caldes i que, amb el títol «Jornada perillosa», es va publicar a la Gazeta Montanyesa.
- Les fotografies d'Adolf Mas.
- L'emotiva dedicatòria d'un llibre de Mn. Gudiol a Adolf Mas l'endemà d'haver acabat el viatge.
Com a complement, es mostren alguns escrits dels mateixos protagonistes en els quals es donen a conèixer aspectes interessants de l'expedició:
- La crònica de la missió publicada a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, volum 1, 1907, que marca el fil conductor de la història.
- La memòria del 1907 de les activitats de l'Institut d'Estudis Catalans presentada pel president de l'entitat al volum 2, 1908, de l'Anuari.
- La memòria corresponent a l'exercici del 1911, llegida pel conservador del Museu Episcopal de Vic a la junta del 31 de març de 1912.
- Una nota de Puig i Cadafalch sobre la Mare de Déu del Davallament de la Creu de Santa Maria de Taüll.
- La necrològica de Mn. Gudiol redactada per Puig i Cadafalch.
El conjunt de la informació que es recopila aquí obre una finestra en el temps i ofereix una visió del patrimoni historicoartístic d'un racó del nostre país, encara en un estat «primigeni», protegit per la dificultat de les comunicacions i alhora amenaçat per la poca consideració que se'n tenia quan deixava de complir la seva funció litúrgica.
L'impulsor del projecte, almenys pel que fa al vessant «arqueològic», va ser evidentment Puig i Cadafalch. No és difícil imaginar el gran interès que indubtablement va tenir per estudiar de primera mà les esglésies d'aquelles remotes contrades, de les quals segurament ja disposava de prou informació per sospitar que hi havia de trobar les formes estructurals més primitives dins l'esquema evolutiu que plantejava a la monografia, la publicació de la qual acabava de preparar. Pel que fa al component «jurídic» de la missió, és factible suposar que Guillem M. de Brocà, en assabentar-se dels propòsits del seu company de l'Institut, va decidir afegir-se al grup expedicionari. La presència de Josep Goday, el jove ajudant de Puig, indicaria clarament la intenció de fer l'aixecament de plànols dels edificis que visitaven. Les raons de la participació d'Adolf Mas són també òbvies: els serveis d'un fotògraf professional eren del tot indispensables i l'experiència recent de fotografiar l'obra arquitectònica de Puig havia estat satisfactòria per a totes dues parts.
La incorporació de Mn. Gudiol a la campanya també va ser iniciativa de Puig. Tots dos coneixien perfectament els treballs respectius, que, d'alguna manera, es complementaven. L'un s'ocupava dels immobles, dels continents; l'altre, dels béns mobles, dels continguts, i tots dos ho feien des de la mateixa perspectiva de recuperació de la identitat nacional mitjançant la recerca sobre el patrimoni. Ningú no tenia un coneixement més precís i profund de la matèria que Mn. Gudiol. Era al capdavant de l'únic museu del país amb una col·lecció prou extensa i representativa en aquest sentit; era un furgador incansable dels arxius i en tenia un d'excepcional, l'Episcopal de Vic, al seu abast; i feia poc que havia publicat les Nocions d'arqueologia sagrada catalana, una magnífica síntesi sobre aquest tema. Puig no podia haver triat un company de viatge millor. A més a més, Mn. Gudiol va ser clau per obrir les portes de les esglésies que visitaven. Tenia dos documents molt efectius: una carta de presentació firmada pel bisbe de Vic i una segona del bisbe d'Urgell que autoritzava els rectors de les parròquies «para que puedan manifestar al Rdo. D. José Gudiol y Cunill los documentos de sus respectivos archivos y los objetos arqueológicos de sus iglesias para que pueda estudiarlos y les recomendamos guarden á dicho Sr. Sacerdote y á sus compañeros todas las atenciones».
Van fer grans descobriments, com l'espectacular Davallament de la Creu d'Erill la Vall, el grup escultòric de fusta més important del romànic català, les «pintures de gran caràcter bizantí» de l'interior de Sant Joan de Boí i la portada pintada de l'exterior d'aquesta església. A Santa Maria de Taüll els esperava una notabilíssima col·lecció de talles romàniques, integrada per un frontal d'altar amb el Crist en majestat i l'apostolat, quatre figures d'un altre grup del Davallament de la Creu, dues creus d'altar, una imatge de la Mare de Déu de la Llet i la Mare de Déu d'un tercer Davallament, i també «sobre les voltes […] importantíssimes pintures murals […]. En l'absis principal altre magnífica decoració ab la Verge dintre ametlla y els tres reys adorants. Sota arcuacions y adornos de magnific gust segle xii finals». I, com a colofó, Sant Climent de Taüll, amb el frontal romànic pintat del titular, el raríssim banc triple per als celebrants i una altra de les obres culminants del romànic català: l'imponent Crist en majestat que presideix la decoració mural de l'absis central que ostenta la inusual particularitat d'estar datat amb precisió el 1123 gràcies a la inscripció de consagració pintada en una de les columnes de la nau central del temple per ordre del llegendari bisbe Ramon de Roda.