El Govern català avança en el reg de la Terra Alta
El Govern català va fer ahir un pas endavant en la construcció del reg de suport de la Terra Alta, amb l'aprovació d'ocupació dels béns afectats d'expropiació per les obres d'execució de dos nous projectes del regadiu. En concret, es tracta de la construcció d'una nova xarxa de reg i de l'ampliació de la superfície que reguen tres basses a la zona oriental de la comarca, on el sector agrari és el més important. Aquestes actuacions permetran donar servei a més de 3.000 hectàrees noves de conreu.
D'una banda, la construcció d'aquesta nova xarxa de reg a la Terra Alta donarà servei fins a peu de finca a 2.173 noves hectàrees de conreu, als termes municipals de Gandesa, Corbera d'Ebre i Bot, partint de les infraestructures ja existents d'etapes anteriors. Es construiran 84.868 metres de canonada primària i secundària, i 179.681 metres de terciària, amb els corresponents elements auxiliars de distribució, filtratge i control.
Pel que fa a l'ampliació de la superfície regable de tres de les basses, permetrà donar servei de reg fins a peu de finca a 862 noves hectàrees de conreu, als termes municipals de Batea, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs.
Cal recordar que el Reg de la Terra Alta preveu la transformació en regadiu d'unes 14.200 hectàrees, bàsicament cultius de vinya, olivera i ametllers, als termes municipals de Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Fatarella, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs.
El reg de suport ha demostrat ser una solució a les condicions climàtiques poc favorables de la comarca, que contribueix a resoldre els problemes econòmics i socials de la zona, amb xifres de renda, desenvolupament i demografia molt baixos respecte a la resta de Catalunya. A més, el reg de suport és un sistema altament sostenible ja que, a partir d'unes dotacions d'aigua molt reduïdes per hectàrea, s'aconsegueix elevar molt la rendibilitat sense haver de canviar els cultius tradicionals de secà a la zona.
L'IRTA presenta els resultats i les conclusions del projecte sobre l'estat escològic del riu Ebre
Des del subprograma d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA s'ha desenvolupat en el període 2007-2009 un projecte de recerca, amb l'objectiu d'estudiar les causes i conseqüències dels canvis ecològics ocorreguts en el tram final del riu Ebre. El projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, s'ha desenvolupat amb la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Demà divendres, dia 18 de desembre, a la Casa de l'Aigua de Tortosa, es desenvoluparà una jornada per presentar els resultats i conclusions del projecte als ciutadans, gestors, experts i actors socials, així com plantejar un debat sobre les mesures a emprendre per millorar l'estat ecològic del tram final del riu Ebre.
El tram final del riu ha sofert recentment canvis en la qualitat de l'aigua i de les comunitats biològiques. L'augment de la transparència de l'aigua ha comportat una proliferació important de macròfits, accentuada per la creixent alteració hidromorfològica del tram final de l'Ebre (regularització i disminució de cabals).
Tot això ha comportat una sèrie de canvis encadenats: disminució del fitoplàncton, proliferació de macròfits, aparició massiva de mosca negra, canvis en les comunitats d'invertebrats i peixos, etc. Aquests canvis han tingut conseqüències socioeconòmiques significatives; la proliferació de macròfits i la disminució de cabals han perjudicat les captacions d'aigua i la navegació fluvial, i l'aparició de la mosca negra, amb les seves molestes picadures, ha generat malestar en la població local i en els turistes.
