Com ja ve sent habitual en tots els governs, quan es tracta de tramitar projectes que desperten un ampli rebuig social i territorial i fent gala del seu baix perfil democràtic, just abans del proper període de vacances el Consell de Ministres d'avui dimecres 23 de desembre de 2009 (http://www.la-moncloa.es/ConsejodeMinistros/Referencias/_2009/refc20091223.htm) ha donat llum verda al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per a la publicació al BOE de la convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a albergar el Cementiri de Residus Radioactius.
A l'espera de la publicació de l'esmentada convocatòria, tot sembla apuntar que, com si d'un concurs es tractés, de manera poc transparent, poc participativa i poc democràtica, i durant el període d'un mes, els ajuntaments interessats podran presentar la seva candidatura a través de l'aprovació en un ple municipal.
Des de la CANC denunciem la frivolitat i poca responsabilitat amb la que es tracta una qüestió tan problemàtica com és la dels residus radioactius. Com pot ser que la gestió dels residus radioactius, que no tenen solució tecnològica, i que tindran una radioactivitat que romandrà durant centenars o milers d'anys, es pretén que es decideixi en un mes? Com pot ser que la decisió d'una qüestió tan delicada només recaigui en el ple d'un únic ajuntament?
Un cementiri nuclear que acollirà tots els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, amb una radioactivitat que durarà centenars o milers d'anys, no només incumbeix a l'ajuntament del municipi que el vulgui. Això demostra la irresponsabilitat democràtica que el Govern de l'Estat mostra sobre qüestions relacionades amb la radioactivitat, quan els coneixements científics i la pròpia experiència han demostrat que la radioactivitat no entén de límits ni fronteres territorials. L'abast territorial dels efectes d'un cementiri nuclear amb residus altament radioactius, s'han de veure a llarg termini i amb conseqüències per varies generacions, no afectant tant sols al municipi que l'aculli, com s'ha demostrat amb la fuita radioactiva de la central nuclear d'Ascó 1 del passat hivern 2007-2008.
Absència de consens territorial, social i polític
En declaracions del president de Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va afirmar que la ubicació del cementiri nuclear estarà supeditada a l'existència "d'un ampli consens territorial, social i polític". Consens que, a Catalunya en general, i a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona en particular, no existeix.
A dia d'avui són 61 ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que representen el 67% de la seva població (473.815 habitants), els que han aprovat mocions oficials contra la instal·lació d'aquest cementiri nuclear.
En el mateix sentit contrari al cementiri de residus radioactius s'hi han manifestat 7 dels 10 Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona. Entre aquests, els quatre de les Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, i Terra Alta), i tres del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, i Priorat).
L'11 de març de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució (resolució 150/VIII; BOP núm. 229 de 17-03-2008), per la qual es rebutja la instal·lació d'un cementiri de residus radioactius al nostre país.
Les Àrees Nuclears d'Ascó i Vandellòs en contra del cementiri
Sobre les informacions que apunten de la possibilitat que els municipis d'Ascó, Tivissa, o Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, puguin presentar-se com a candidats, cal tenir present que no es compleix l'esmentat principi d'ampli consens territorial, ja que 9 municipis de les àrees nuclears d'Ascó i Vandellòs-Hospitalet, entre ells els de Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els altres són: Flix, Móra d'Ebre, Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Corbera d'Ebre, La Fatarella, i El Molar), la població dels quals representa el 79% d'aquest territori, han aprovat mocions de rebuig a aquesta instal·lació.
Per tot això, la CANC fa una crida a defensar el territori a tota la població i especialment a totes les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, Parlament de Catalunya) que s'han posicionat en contra de la instal·lació del cementiri nuclear. Se'ls demana que manifestin públicament el seu posicionament, i refermin l'absència de consens territorial, social i polític.