L'editorial Cossetània va publicar el gener passat els números 5 i 6 de l’obra completa de l’escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), una iniciativa que es va impulsar l’any 2007 amb motiu del centenari de l’escriptor. Els volums publicats continuen el cicle literari de l’exili de Bladé i Desumvila i de la terra natal. El primer incorpora les obres Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. L'altre volum inclou L'edat d'or, un llibre de memòries d’infantesa i joventut en què Bladé explica les seues vivències entre 1907 i 1929. Aquest volum de l’obra completa inclou uns textos inèdits, justament la part de les vivències de l’autor de Benissanet entre els anys 1919 al 1929. L‘obra completa de Bladé i Desumvila és un ambiciós projecte en què hi ha implicades diverses entitats i institucions del territori. L’edició dels volums està coordinada per Xavier Garcia, periodista i escriptor deixeble d’Artur Bladé. Els volums es venen per subscripció i a les llibreries.
El 23 de gener, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i els 14 municipis de la comarca van mostrar el seu suport a la candidatura de Tarragona 2017 als Jocs del Mediterrani en un acte al teatre municipal la Llanterna, on persones vinculades professionalment a l’esport com l’ex jugador i ara membre de l’equip tècnic del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla. El comissionat de la candidatura, Mario Rigau, es va mostrar convençut que Tarragona serà la seu del Jocs del Mediterrani atès que “ sabent que la Ribera d’Ebre difícilment tindrà programa de competicions però ,tot i això, avui, aquí hi ha una representació de tots els municipis per donar suport a Tarragona, una força que no crec que tinguin la resta de candidatures”. En aquest sentit el comissionat va assenyalar que la comarca de la Ribera tindrà el seu protagonisme en els programes d’activitats paral·leles que també inclou el dossier de la candidatura. L’acte també va comptar amb la participació dels reconeguts esportistes Vito Fuster, amb arrels familiar a la capital de la Terra Alta, i l’ex jugador i membre de l’equip tècnic del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla.
El 30 de gener va tindre lloc a la sala Ca Don Ventura de Flix l'acte final del 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE). L’acte va comptar amb participació de l’alcalde de Flix, Pere Muñoz; Josep Santesmases president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla catalana; Josep Solé, president del Consell Comarcal; Xavier Vega, director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i Lluis Salvador, delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
Al final de l’acte es va dur a terme el lliurament de la Sirga d’Or extraordinària que el president del Consell, Josep Solé va lliurar al president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Josep Moragrega. Solé va destacar la unanimitat de tots els partits alhora d’atorgar el premi de la Sirga d’Or extraordinària al CERE “ en reconeixement a seva trajectòria i treball, a la seva implicació durant els darrers 25 anys que ha contribuït al desenvolupament de la nostra comarca, ha millorar-ne la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, ha recuperar i preservar la nostra identitat i la cohesió social”.
El president del CERE es mostrava satisfet amb el premi, “ no hi pot haver millor colofó per 25é aniversari de l’entitat”. Moragrega va afegir que la Sirga d’Or li dona al Centre d’Estudis “ energia i força per seguir treballant 25 anys més”.
Febrer
El 9 de febrer, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre va acollir l'acte de signatura del contracte de cessió en comodat del fons personal d'Artur Bladé i Desumvila a la Generalitat de Catalunya.
El fons està constituït, bàsicament, per articles d'Artur Bladé i Desumvila a Serra d'Or, Telestel, l'Avui, El Pont, La Nostra Revista, Pont Blau, Xaloc, La Nova Revista, L'Espitllera, La Riuada, o La Veu de Flix; publicacions i articles d'interès per l'escriptor; correspondència amb Josep Miquel i Macaya, Carmel Biarnés, Albert Manent, Carles Riba, Josep Iglésies, Rafel Dalmau, Pere Altés, Josep Maria Poblet, Josep Llompart, Rafel Tasis i Joan Baptista Xuriguera, entre d'altres; a més de dietaris, mecanoscrits d'articles i conferències, mecanoscrits de llibres com l'Edat d'Or o l'Exiliada i llibretes de notes i articles sobre el propi autor.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar i l'alcalde del municipi de Ginestar, Josep Maria Domènech, van inaugurar el 13 de febrer la depuradora de Ginestar. Aquesta instal·lació permet sanejar les aigües residuals urbanes d'aquest municipi i aportar una millora mediambiental al riu Ebre i els seus ecosistemes aquàtics. La instal·lació, que va tindre un cost proper als 2,5 milions d'euros, està ubicada a 900 metres del nucli urbà i té capacitat per tractar un cabal diari de 200 m3/dia.
El 15 de febrer va tindre lloc la sexta Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre, a la Torre de l'Espanyol. El Consell Comarcal, organitzador del certamen va valorar molt positivament la celebració d'enguany i manifestà que "sis anys després ja podem dir que s'ha consolidat la festa i per tant la presència de la clotxa com a vincle amb el territori". Durant la celebració es van consumir 1.000 clotxes i hi van assistir unes 2.000 persones.
Març
El 12 de març es va constituir el comitè d'anàlisi i seguiment del projecte d'intervenció integral al nucli antic de Móra d'Ebre, que està format per representants de la Generalitat, de l'Ajuntament de Móra d'Ebre i d'entitats socials i culturals de la població. El comitè és l'organisme que fa el seguiment del programa de rehabilitació integral del nucli antic de Móra d'Ebre, que inclou diverses actuacions a executar amb els ajuts que l'Ajuntament rep de la Llei de Barris.
El12 de març, el Parlament va aprovar una proposta de resolució que instava al Govern de la Generalitat a realitzar en caràcter urgent un heliport a Móra d'Ebre, que actuï de base d'operacions de l'helicòpter medicalitzat a l'Hospital comarcal de Móra d'Ebre garantint la seguretat i la immediatesa de les seves actuacions sanitàries. La iniciativa parlamentària la va encapçalar el diputat de CiU, Francesc Sancho.
El nou equip directiu va exposar el objectius que realitzarà durant els propers dos anys, on destaquen per damunt de tot la continuïtat de la feina feta fins ara i potenciar la tasca que realitza el CERE entre la societat de la Ribera d'Ebre, a través de diverses comissions de treball que estaran formades per tots els membres de la junta. En la seua primera intervenció, Albert Pujol va tindre paraules de reconeixement per la gran tasca feta pel president sortint, Josep Moragrega, "que de ben segur que es recordarà com un president entregat a la seua comarca i al CERE i que ha posat una cinquena marxa a l'entitat en un moment important, l'any de la celebració els 25 anys". També va agrair a la junta directiva la confiança dipositada en el seu nou equip directiu.
Albert Pujol, va destacar també "el paper que té el CERE a la comarca, com a única entitat comarcal real amb socis de totes les poblacions i que realitza publicacions i activitats a tots els municipis de la Ribera d'Ebre". Aquesta tasca ja de tindre, sense cap dubte, continuïtat perquè aquest és l'autèntic sentit de l'entitat des de la seua fundació".
El 29 de març va tindre lloc la VII Festa de les Cigonyes, coincidint amb el 20è aniversari de la creació del Grup de Natura Freixe, organitzador de l'acte. La Festa va comptar amb la participació de Jordi Sargatal, expresident de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya. Les autoritats van lliurar diplomes al sinfants nascuts l'any passat que es van desplaçar a la festa des dels diferents municipis de la Ribera i la Fatarella i Maials entre d'altres municipis. L'alliberament d'un xoriguer, un esparver i un aguilot van posar punt i final als actes.
Abril
Al Casal Sant Jordi de Flix es van reunir el dia 4 d'abril un conjunt d'associacions i grups organitzats i de persones a títol individual, amb l'objectiu de reconstituir la Plataforma de la Ribera d'Ebre. La nova organització recull la flama de l'antiga plataforma que va organitzar l'any 2001 les mobilitzacions contra la implantació de la tèrmica Enron de Móra la Nova. Per a la nova plataforma, en el moment de constituir-se, els objectius eren lluitarcontra "tot un conjunt d’amenaces mediambientals (cementiri nuclear, perllongament de la vida de les centrals nuclears, excessius projectes de parcs eòlics, projecte de macroabocador de Riba-roja d’Ebre, Central Gasificadora de plàstics de Móra la Nova, retard en la neteja de l’embassament de Flix, nous plans de regadius...), que es venen a afegir als ja existents des de fa temps (deficient funcionament de les centrals nuclears, central tèrmica i parc fotovoltaic de Flix, deficient control hidrològic de l’Ebre des de les centrals de Flix i Riba-roja d’Ebre, problemàtica de la química de Flix, augment injustificat de regadius, deficient tractament de la gestió dels residus i macroabocador de Tivissa...)."
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, va inaugurar el 17 d'abril la torre de fusells del castell de Móra d'Ebre, queha d'allotjar el primer Centre d'Interpretació sobre les Guerres Carlines de les Terres de l'Ebre. En l'acte d'inauguració, el tinent d'alcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran, va destacar que un dels objectius de l'equip de govern morenc és la millora del nucli antic del municipi, per evitar la seva degradació, millorar la qualitat de vida dels seus veïns i potenciar el seu valor històric i turístic.
La Demarcació de Carreteres del Ministeri de Foment va iniciar el 20 d'abril unes obres de millora del tram de la N-420 entre Móra i Falset, entre els quilòmetres 820 al 840. Es tracta d'una obra de conservació superficial, de caràcter transitori i preventiu, que comportarà l'asfaltat d'aquesta part de la infrastructura estatal amb una capa de mescla bituminosa. La reparació va arribar després d'un seguit de protestes dels usuaris afectats, que havien denunciat repetidament el mal estat de la via.
Maig
La Comissió Nacional de Protecció Civil, el màxim òrganisme estatal en aquesta matèria, va donar llum verda el 4 de maig als nous plans d'emergència nuclear que, per primer cop, donen cabuda als municipis situats en un radi de 10 kilòmetres de les centrals. En concret, el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) compta amb un representant d'aquests municipis dins dels seus òrgans executius. L'alcalde d'Ascó i president de torn de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears, Rafel Vidal, va participar en aquesta comissió el 28 d'abril a Madrid, en la primera reunió d'aquest organisme que donava audiència al municipis que conviuen diàriament amb complexos nuclears. La modificació dels plans d'emergència es produeix arran d'una sentència del Suprem que va anul·lar els plans anteriors perquè els municipis no havien estat escoltats durant la seua redacció.
Ercros va presentar el 5 de maig als sindicats un nou Pla d'Ajustament per a adequar l'estructura productiva de l'empresa a la caiguda de la demanda com a conseqüència de la crisi. La reducció de costos prevista pel pla preveia estalviar 48 milions d'euros anuals. Les mesures contingudes en el Pla d'Ajustament spreveien el tancament definitiu de les plantes de clorometanos a Pals i a Flix, i el tancament definitiu de la planta d'electròlisi a Pals i temporal a Flix. A banda d'això, el pla d'ajustament preveia 75 acomiadaments a la població de la Ribera d'Ebre mitjançant un ERO, una xifra que, finalment es va disminuir en les negociacions amb els sindicats. Durant els mesos de maig i juny, el poble de Flix es va mobilitzar per intentar aturar l'expedient de regulació d'ocupació, mitjançant multitudinàries manifestacions de veïns pels principals carrers de Flix. També van obtindre suports de les institucions locals i comarcals.
El Ministeri d'Indústria va multar el 14 de maig la central nuclear d'Ascó I amb 15,4 milions d'euros per les fuites radioactives que hi va haver el 2007 i el 2008. La multa, la més alta imposada mai a un central nuclear de l'Estat, és la suma de les sancions per diverses infraccions greus i lleus. Tot i que els fets es remunten al 2007 i el 2008, la nuclear no va comunicar les fuites fins a l'abril de l'any passat. Fins ara, la sanció més elevada a una central imposada per Indústria eren els 1,6 milions d'euros que va haver de pagar Vandellòs II l'any 2006. Indústria considera els responsables de la central culpables de quatre infraccions greus i dues més de lleus, per l'alliberament de partícules radioactives que la nuclear va comunicar als organismes competents l'abril de l'any passat.
L'expedient contra Ascó es va obrir el 12 de setembre de 2008, a proposta de Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La suma de les diverses infraccions implica una multa de 15.390.000 euros, la més elevada imposada mai a una central nuclear espanyola. El CSN va proposar una multa de 22,5 milions d'euros, que finalment el govern espanyol va rebaixar 7,5 milions.Tot va començar arran de la neteja de l'edifici de combustible, quan els 50 litres d'aigua i fang que es van recollir es van abocar a una piscina pròxima a la zona d'aspiració del sistema de ventilació, que va quedar contaminat. Aleshores funcionava en la modalitat d'emergència, que impedeix que les partícules radioactives surtin a l'exterior. Però tres dies després es va activar la ventilació normal, cosa que va permetre que la contaminació anés a parar a l'exterior mitjançant la xemenia.
Durant l'any 2009 s'han succeït les aturades no programades i els incidents a la nuclear riberenca, que juntament amb Vandellòs II, són les que acumulen més problemes de l'Estat espanyol.
El 18 de maig es va anunciar el tancament de l'empresa Inquide de Flix, una empresa auxiliar d'Ercros. El tancament va afectar la plantilla de 33 treballadors de la companyia química.
El tancament va arribar després de l'anunci fet per Ercros d'un pla d'ajust a Flix. L'empresa química Inquide Flix, del grup Aqualia, es dedicava a la fabricació i distribució d'àcid triclor isocianúric, un clor en gra que es consumeix sobretot en la desinfecció d'aigua de piscines, però també en alguns detergents.
Juny
El 7 de juny es va inaugurar a la plaça de la Cultura de Móra d'Ebre la sisena edició de la Fira del Llibre Ebrenc, una trobada d'escriptors, llibreters, editors, centres d'estudis, entitats culturals i públic en general de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, els Ports i el Maestrat.
L'acte d'inauguració va comptar amb la presència d'autoritats polítiques del territori. En els parlaments, el director de la Fira, Albert Pujol, va destacar que la mostra reunia 18 estands de llibreries, centres d'estudis i editorials, el mateix número que el 2008 passat. Uns 50 escriptors van presentar els seus llibres.
El 9 de juny, Móra d'Ebre va presentar el projecte de Centre d'Interpretació "Les civilitzacions de l'Ebre", inclòs dins del programa Agua endegat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, després de la derogació del Pla Hidrològic Nacional. Aquest programa preveu la creació de diversos centres d'interpretació vora l'Ebre, que tractaran diferents temàtiques relacionades amb el riu, i un d'ells s'ubicarà a Móra d'Ebre, se centrarà en la part històrica del riu i durà el nom de "Les civilitzacions de l'Ebre".
El centre es construirà davant del riu, a la zona de l'Aubadera de Móra d'Ebre, a l'antiga fàbrica tomaquera, i suposarà una inversió de més d'un milió d'euros, finançats al 100% pel Ministeri de Medi Ambient a través d'Acuamed. L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha fet la cessió del local, una part del qual es va adquirir a la Penya Ciclista Ribera d'Ebre i l'altra part va ser cedida gratuïtament al consistori per dues veïnes de la població.
El Centre d'Interpretació tindrà una superfície total construïda de 570 metres quadrats, repartits en dues plantes. A la planta baixa, hi haurà un auditori-sala d'audiovisuals de 100 places i 100 m2, una sala d'exposicions de 84 m2 i diversos equipaments. La planta de dalt acollirà el Centre d'Interpretació pròpiament dit, i comptarà amb una terrassa i un mirador per poder contemplar les vistes a l'Ebre.
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va assistir el 12 de juny a la jornada de portes obertes de la nova residència i centre de dia per a gent gran de Flix. Els habitants de Flix van poder veure per primera vegada l'interior del nou equipament. El nou centre disposa de 90 places residencials i 18 de centre de dia. El Departament d'Acció Social i Ciutadania va invertir en la posada en marxa d'aquest equipament 7,9 milions d'euros. La nova residència i centre de dia de Flix s'ubica en l'edifici de les antigues escoles. Per instal·lar-hi els equipaments, es va reformar l'edifici existent i se n'ha construït un altre d'annex de quatre plantes. A les tres plantes superiors de l'edifici annex s'ubiquen les habitacions dels usuaris. En total, hi ha 72 habitacions individuals i 9 de dobles. A més, cada planta disposa de menjador i sales d'estar. A la planta baixa, se situa la cuina, la bugaderia i altres serveis. El centre de dia també es troba en el nou edifici. En l'espai de les antigues escoles s'han ubicat els serveis comuns i l'administració. Tot el recinte té una superfície de 4.900 metres quadrats. La residència i centre de dia de Flix disposa de serveis d'assistència mèdica i social, gimnàs, àrea de rehabilitació, així com teràpia ocupacional i servei de psicologia.
El senador Pere Muñoz (ERC) va renunciar al càrrec d'alcalde de Flix el 15 de juny en el decurs d'una sessió plenària. Muñoz, que va ser alcalde durant sis anys seguits, va ser substituït per Òscar Bosch, del PSC, representant de la llista més votada en les eleccions d'ara fa dos anys. En el seu discurs de comiat, Muñoz va referir-se a la situació de crisi per la qual passa el municipi amb el tancament "exprès" d'Inquide, amb 33 acomiadaments, i "les dures negociacions del Pla d'ajust d'Ercros, amb l'amenaça damunt de 75 treballadors, del 30 per cent de la plantilla de la fàbrica". Pere Muñoz presidí des de 2007 un govern d'unitat en què PSC, ERC i CiU. D'altra banda, dimarts 16 de juny es va produir el relleu a l'alcaldia de la Torre de l'Espanyol, segons l'acord subscrit entre el PSC i CiU després de les darreres eleccions municipals. Aquest acord establia que els dos primers anys de mandat l'alcaldia l'assumís Xavier Borràs i Perelló (PSC), i en els dos anys últims Concepció Solé i Ferré, cap de llista de Convergència i Unió. És la primera vegada en la llarga història del municipi que una dona assumia l'alcaldia del municipi i era la segona vegada en què encapçala el govern municipal un candidat de Convergència i Unió, ja que ho fou per primera vegada Xavier Montané durant un mandat.
Una temporada més, el 24 de juny el Consell Comarcal de la Ribera va establir un servei de navegació turística pel tram del riu Ebre que passa per la comarca. Enguany es va mantindre el recorregut entre Móra d'Ebre i Ascó, que va començar a funcionar l'any passat i que s'unia al tradicional recorregut entre Móra d'Ebre i Miravet.
Juliol
L'Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l'acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, va iniciar el 7 de juliol les obres de restauració de la zona perimetral i l'àmbit interior del castell de Flix, un edifici defensiu construït el 1837, durant la primera guerra carlina que es va abandonar el 1876 i des d'aleshores ha patit un greu procés de deteriorament. Les obres les executarà l'empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i s'executaran en 11 mesos.
Les obres que es fan consisteixen en els coronaments dels murs, que es refan només en cas de risc d'ensorrament i se'ls restaura amb una actuació homogènia amb els murs originals.
Amb la rehabilitació, s'instal·len dos plataformes de fusta que tinen funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre a la qual s'hi accedirà a través d'una escala també de nova construcció. La restauració dota la fortificació d'il·luminació exterior i interior.
L'11 de juliol, la consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar el nou dispensari local de Tivissa. Aquest dispensari de nova planta disposa d'una àrea d'atenció a l'usuari, dues sales d'espera i tres dispensaris. Es troba ubicat en un nou edifici que l'Ajuntament de Tivissa va dissenyar per encabir-hi altres serveis socials: un centre de dia i un casal per a la gent gran.
L'edifici està ubicat en l'espai on hi havia l'antic escorxador i consta de dues plantes de més de 600 metres quadrats cada una d'elles. Les característiques de l'edifici el converteixen en un referent arquitectònic per la seva originalitat, peculiaritat i integració en l'entorn al qual s'ha ubicat. Per finançar la totalitat de les obres, que ascendeixen a més de 2 milions d'euros, l'Ajuntament de Tivissa hi ha destinat el Pla d'Obres i Serveis de la Generalitat i el Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona.
Agost
L'Ajuntament de Móra d'Ebre va aprovar en el ple el 5 d'agost el conveni amb l'INCASOL i la Direcció General del Patrimoni Cultural per a la restauració del castell morenc, en aplicació de l'ajut de l'1% cultural. Es tractava d'una nova fase de restauració del monument morenc, que se centra en la millora dels accessos al castell, força degradats i dificultosos per a la gent gran, i en la instal·lació de serveis públics. A aquestes actuacions es van destinar 240.000 euros, finançats entre el Departament de Cultura i el consistori morenc.El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre va convocar el I Concurs de Sirgadors de l'Ebre, que es va realitzar dins de la Festa del Riu de Móra d'Ebre, el dia 29 d'agost. Aquesta activitat va sorgir d'una idea de recuperació i potenciació de tot allò que té com a eix central el riu i amb la intenció de crear una activitat ludicocultural vinculada a les diverses festes del riu de la comarca de la Ribera d'Ebre. Hi van participar tres sirgadors. L'objectiu dels organitzadors era crear una activitat ludicocultural vinculada a la tradició del riu Ebre per tal de recuperar la figura dels sirgadors i alhora establir una activitat participativa entre diversos "nous sirgadors" riberencs per tal d'aconseguir coronar el sirgador de l'any en les diverses proves que es volen disputar. El participants van realitzar proves d'estirament amb una pontona carregada de mercaderies i de persones, com feien els antics sirgadors de l'Ebre.
El 31 d'agost, Josep Solé Arnal, va presentar la seua renúncia a la presidència del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. El canvi en la presidència es va fer en virtut de la reedició de l'acord entre Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya per formar equip de govern i partir-se la presidència de l'ens comarcal. Josep Solé va estar al capdavant de la institució quatre anys després que en l'anterior mandat substituís, també a la meitat del mandat, Pere Múnoz, llavors alcalde de Flix per Esquerra Republicana, gràcies al pacte entre PSC i ERC. El republicà Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera, va assumir la presidència del Consell riberenc el 5 de setembre.
Setembre
L'11 de setembre, coincidint amb diada de Catalunya, els diferents clubs nàutics de la Ribera d'Ebre van celebrar la baixa en muleta o pontona des del municipi d'Ascó fins a Móra d'Ebre. Enguany, l'organització va anar a càrrec del club morenc. Va guanyar l'embarcació Venus, de Móra la nova, seguida de Garbinada, de Móra d'Ebre.
El 13 de setembre Móra d'Ebre va celebrar la Fira del Caçador. El portaveu de l'organització, Jordi Fornós, es mostrava satisfet amb l'èxit de la fira, per la qual van passar unes cinc mil persones els dos dies que ha estat oberta. El firal va aplegar un centenar d'estands de gossos, animals de repoblació cinegètica i material per al caçador.
Ascó va organitzar el 26 de setembre una jornada d'estudi dedicada a Carmel Biarnès, periodista i cronista local. La jornada bva nàixer amb la voluntat d'homenatjar Carmel Biarnés (Ascó 1928-1992), per considerar-se una de les figures que han estat cabdals en la cultura comarcal pel seu compromís amb el territori i amb la llengua catalana, i per la curiositat amb què es dedicava a recopliar informacions sobre Ascó i la comarca. Tot just aquesta primera jornada es va dedicar a una de les seues passions: el món dels moriscos coincidint en el quart centenari de l'expulsió (1609-1610). Aquest àmbit va ser probablement en el qual més va destacar sent un precursor a Catalunya gràcies a les seues recerques en arxius i les obres publicades o comunicacions presentades en congressos i jornades. van prendre part en la jornada els professors universitaris Jordi Ferrús, doctor en antropologia, amb la ponència Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de i a Catalunya, i Josep Serrano Daura, doctor en Dret, amb la ponència Sarraïns i moriscos a la Ribera d'Ebre. El cas d'Ascó.
Octubre
El 10 d'octubre es va inaugurar la remodelació de l'avinguda de les Comarques Catalanes de Móra d'Ebre. Les obres de remodelació, que es van iniciar a mitjans del mes de maig, i tenien una duració prevista d'uns 6 mesos, van transformar l'avinguda de les Comarques Catalanes en un carrer modern, amb tots els serveis, consolidant-lo com el principal carrer comercial de Móra d'Ebre. Amb les obres, es va renovar la calçada i les voreres, es van instal·lar noves canonades per a les aigües de la pluja i per al clavegueram, i es va ubicar nou mobiliari urbà i nova jardineria. Les obres de rehabilitació i millora de l'avinguda Comarques Catalanes de Móra d'Ebre, estaven incloses dintre del Fons Estatal d'Inversió Local amb un pressupost de 925.935 euros aportats pel Ministeri de Política Territorial.
El 10 d'octubre es va fer la inauguració de la passarel·la que travessa el barranc de Nolla de Móra la Nova. Aquesta obra va ser adjudicada a l'empresa BECSA-SAU. La redacció del projecte va anar a càrrec de Tècnica i Construcció de Catalunya. Els treballs van ser cofinançats per la Diputació de Tarragona amb 120.000.00 euros que suposen i amb fons propis de l'Ajuntament de Móra la Nova, amb 104.678.09 euros. L'acte va ser presidit per Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona.
L'Ajuntament de Tivissa va cedir el 16 d'octubre el seu fons documental a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. El fons està format per la documentació emanada per l'activitat del consistori de Tivissa entre 1904 i 2009, tot i que l'Arxiu tant sols custodiarà la documentació fins 1979, tal i com estipula el contracte de cessió. Tot i que el fons s'inicia el 1904, cal ressenyar que no existeix la documentació d'una forma seriada i contínua fins a l'any 1936. A partir d'aquesta data el fons es presenta força íntegre i representa un important testimoni de les funcions dutes a terme per l'Ajuntament en el desenvolupament de les activitats que li són pròpies, com ara el planejament urbanístic, el cobrament d'impostos, els allistaments militars o la gestió dels ingressos municipals, entre d'altres.
La Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) va criticar el 17 d'octubre a Móra la Nova el 'mal estat, la falta de serveis bàsics i de personal' a les estacions ferroviàries del Priorat i la Ribera d'Ebre. Un dels seu màxims representants, Joan Ramon Ferrandis, va dir que la millora del servei passa per la triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix i Montblanc, i la duplicació dels trens de Tortosa. Al mateix temps, Ferrandis va afirmar que la PDF defensa la reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà i la connexió eficient de les comarques de Tarragona amb l'aeroport i l'estació del TGV.
Novembre
L'alcalde de Ginestar Josep Maria Domènech, i el director d'INCASÒL, Miquel Bonilla, acompanyats de diverses autoritats, van inaugurar el 7 de novembre el passeig de l'embarcador, una obra que recupera la relació del municipi amb el riu Ebre i que ofereix a Ginestar la possibilitat d'aprofitar els seus recursos naturals i paisatgístics, tant des d'una òptica local com en el camp del desenvolupament turístic. L'obra de creació del passeig és la segona fase de l'actuació que es va iniciar el 2003 amb l'arranjament de l'entorn de l'antic camp de futbol de Ginestar. Ha tingut un cost total d'uns 210.000 euros aportats íntegrament per INCASÒL. El passeig, de 960 metres, recorre un espai que fins a la segona meitat del segle XIX estava format per un seguit de galatxos i d'illes i illons erms. La transformació progressiva d'aquest terrenys en conreus agrícoles, principalment de vinya, va deixar el poble de Ginestar a una distància considerable del riu Ebre. El projecte és de l'arquitecte Carles Brull Casadó i l'ha executat l'empresa Construccions Enrique Martínez Aragonès amb la col·laboració de la biòloga Anna Ruiz Martínez i sota la supervisió de la Direcció Tècnica de Sòl de l'Institut Català del Sòl.
Amb data 10 de novembre el Síndic de Greuges de Catalunya va comunicar a l'Ajuntament l'obertura d'una actuació d'ofici per fer un seguiment de la retirada dels llots existents a l'embassament de Flix. En el seu comunicat el síndic fa referència a les diferents informacions aparegudes en premsa, primer d'adjudicació i inici d'obres i posteriorment de canvis de projecte, treballs previs i ajornament de les obres sense data concreta. Demana també a l'Ajuntament informació sobre les fases i calendari previst de les obres de descontaminació, una demanda que ha fet alhora al Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'Ajuntament va valorar molt positivament la intervenció del síndic, tot entenent que pot ajudar a accelerar l'execució de les obres.
Desembre
La regidora d'Ensenyament de Móra d'Ebre, Elisenda Jardí, reclama al Departament d'Educació la construcció d'unes escoles noves a la població, que substitueixin un edifici dels anys 40 del segle passat. La reinivindicació arriba després de saber-se que Educació no ha previst cap partida per renovar l'escola morenca en els pressupostos de 2010, tot i que és previst que s'efectuï el canvi de les cobertes de l'antic edifici.