El proper diumenge 30 de maig es durà a terme una manifestació a Barcelona, convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre amb el lema "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta" i que té un objectiu clar: la mobilització ciutadana en defensa del riu Ebre.
La Casa de l'Aigua pensa que aquesta mobilització servirà per a posar de manifest davant les Administracions i la ciutadania en general quin és l'estat en el que es troba el debat polític al voltant de la gestió dels ecosistemes fluvials del País com és el cas del riu Ebre, alhora que contribueixen a exigir l'aplicació correcta de la Directiva Marc d'Aigües (DMA) per part de l'Estat Espanyol.
La Casa de l'Aigua vol remarcar les deficiències que s'estan produint en el procés de planificació hidrològica definida per la DMA, especialment per l'Administració competent en l'àmbit de l'Ebre que és la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Així mateix es volen remarcar les greus deficiències que s'han produït al llarg del procés participatiu que marca la DMA i que queda lluny del què hauria de ser desitjable. Si aquestes deficiències no es corregeixen, la societat no podrà entendre quins són els valors i els principis que regeixen aquesta llei europea d'obligat compliment per tots els Estats membres de la Unió Europea.
S'ha de recordar que la DMA estableix coma a objectiu fonamental la prevenció, la protecció i la restauració de la qualitat ambiental de totes les aigües, ja siguin rius, aqüífers, deltes, llacs i aigües costaneres, amb la ferma finalitat de garantir els usos sostenibles de l'aigua a mitjà i llarg termini.
És en aquest punt on els dos models de gestió i planificació topen frontalment. El vell model de política hidràulica és totalment incompatible amb els principis, els objectius i la finalitat de la DMA i per això continua provocant tensions i enfrontaments entre interessos econòmics disfressats de problemes territorials. Els interessos creats amb la vella cultura de l'aigua no poden continuar dictant una política europea d'aigües que mira pel bé de les generacions futures i no per a beneficis immediats i de determinats sectors econòmics. Aquesta transició s'ha d'enfortir i impulsar amb l'ajuda de tots els actors socials i administratius, lluny de les opcions a curt termini que deixaria una greu hipoteca per a les generacions futures.