En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada el dijous passat, 1 de juliol, es va acordar declarar el bous de les Terres de l'Ebre com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. L'acord suposa la inclusió dels bous en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Aquest acord respon a la petició dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre, que des de fa més d'un any han estat treballant per aconseguir aquest reconeixement, després que el Govern territorial havia aconseguit aprovar i aplicar amb èxit el manual de bones pràctiques de les festes amb bous. A més a més, les peticions formulades pels ajuntaments de Deltebre, l'Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja i Santa Bàrbara també han permès assolir aquest reconeixement.
Actualment se celebren festes amb bous en 24 municipis i dues EMD de les Terres de l'Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d'emboladors. Aquests col·lectius representen més de 5.000 persones.
"Hem aconseguit el nostre propòsit perquè hem treballat molt i bé, en primer lloc el delegat del Govern que ha hagut de fer front a pressions i adversitats i ha estat un actor important del procés", ha explicat el director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació, Xavier Vega, que també ha destacat l'esforç dels ajuntaments, les penyes i els participants en el Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre.
Vega ha afirmat que el reconeixement suposa que "Catalunya considera com a pròpia la festa dels bous" i permet "mostrar a la resta de Catalunya un fet complex i apassionant, com són els bous, de forma serena i desacomplexada". El director territorial ha destacat que el Consell de Cultura Popular i Tradicional "ha sabut discernir" entre els bous i les corrides de toros en un moment en què el debat sobre aquestes darreres continua obert i, en aquest sentit, ha afirmat que "el Govern de Catalunya reconeix l'autenticitat, la naturalesa popular i l'interès nacional de les festes amb bous, acabant un llarg recorregut cap a la normalització de la cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre."
El delegat del Govern, Lluís Salvadó, ha afirmat sobre aquest punt que "el fet que els bous s'incorporen al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya és una fita simbòlica però important, ja que trenca una barrera mental de l'imaginari nacional de Catalunya que malauradament no incloïa l'Ebre, i incorpora les festes de les Terres de l'Ebre al grup de la primera divisió, el de les festes d'interès nacional". Salvadó ha qualificat el reconeixement de "fita important pel canvi de paradigma que suposa" i ha destacat la importància dels estudis de recerca sobre els bous a l'Ebre (documentats des de 1585) i del manual de bones pràctiques com una eina per "conciliar la festa i el respecte pel bou".
Al seu torn, el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, ha agraït el suport del Govern per fer possible la declaració per la importància dels bous com a "símbol" i pels "sentiments i passions" que desperten al territori.
Quinquennals d'Alcanar i Ulldecona
D'altra banda, el mateix Consell de Cultura Popular i Tradicional també va acordar que fossin declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional les festes quinquennals d'Alcanar i les Ulldecona. Dues festivitats més que se sumen a la de Sant Antoni d'Ascó, que el passat 25 de maig va rebre també aquest reconeixement del Govern de la Generalitat.
En aquest sentit, la Generalitat ha aconseguit només en els darrers anys normalitzar les manifestacions festives de les Terres de l'Ebre en el marc de la cultura popular i tradicional catalana. Un objectiu que també es va promoure en la celebració del Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre, celebrat els 28, 29 i 30 del passat mes de maig.
L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha agraït que "un signe identitari, una expressió clara de la voluntat de ser", com són les quinquennals en honor de la Mare de Déu del Remei, hagi estat reconegut pel Govern, perquè "reforça la nostra autoestima i és important que se'ns reconegui en positiu i es posi en valor un intangible com el nostre patrimoni festiu".