dièsel que formava part de la instal·lació i que, un cop avaluat i
restaurat, passarà a integrar-se al Fons Històric de la Companyia com
a una valuosa peça del seu patrimoni industrial, ja que encara és
operatiu.
El motor, construït per la casa Mirrlees, Bickerton & Day Ltd. a
Stockport, Anglaterra, durant la dècada dels anys 30, fou
probablement utilitzat ja durant les obres de construcció de la
mateixa central, que data del 1948. El seu tamany és tan immens que es
fa impossible traslladar-lo fora del recinte –caldria enderrocar una
de les parets per treure'l-, de manera que restarà a les mateixes
dependències de la central, però degudament catalogat i inventariat.
El motor desenvolupa 150 CV a 250 r.p.m. i utilitza gas-oil com a
combustible. Té tres cilindres i encara es desconeix actualment la
seva capacitat. Aquest tipus de motors van ser emprats per moure
bombes hidràuliques o bé, com es el cas d'aquest, per moure un
alternador i produir electricitat.
Per iniciar l'engegada del motor es fa servir aire comprimit provinent
d'un calderí annex alimentat per un compressor. La refrigeració dels
cilindres va a càrrec de l'aigua del mateix embassament que es fa
circular pel motor i es retorna mitjançant un circuit obert. El tub
d'escapament té un silenciador situat a l'exterior de l'edifici on
s'ubica el motor.
Aquests tipus de motors s'utilitzaren molt durant els anys 50 i 60 pel
relatiu baix preu del combustible i les subvencions que rebia la
producció d'electricitat. Moltes centrals hidràuliques disposaren de
motors semblants per produir en períodes de sequera o durant les
reparacions de la maquinària hidràulica. L'encariment del combustible
i la poca eficiència d'aquests motors els va anar descartant com a
productors d'electricitat i, com és el cas d'aquest, a restar aturat i
desacoblat del seu alternador. Actualment, sols es coneix un en
condicions de funcionament en una central ubicada a Ripoll.
Com a curiositat, citar que un motor molt semblant, però de quatre
cilindres, s'exhibeix al Museu de la Ciència i la Indústria a
Manchester.
El Fons Històric d'Endesa
El Fons Històric d'Endesa va néixer formalment el 1998 quan es van
fusionar les antigues companyies Fecsa i Enher, tot i que cadascuna,
per separat, i des de feia anys, ja es dedicaven a conservar i
recuperar el seu propi patrimoni industrial. No va ser fins el 2004
quan el Fons Històric va passar a ser gestionat per la Fundació Endesa
i es va ampliar, per tant, a la resta de territoris on la Companyia
està implantada, la salvaguarda de tot el seu passat industrial i
social.
Així, a data d'avui, el Fons Històric d'Endesa recull tots els
elements d'arqueologia industrial i arxius documentals i gràfics de
gran valor històric de totes les empreses que actualment han quedat
integrades a Endesa, com són Fecsa, Enher, Hidroelèctrica de
Catalunya, Sevillana, Erz, Gesa i Unelco, conjuntament amb les seves
respectives empreses filials, algunes d'elles més que centenàries.
En total, la magnitud del Fons inclou més de 10.000 peces (reguladors,
transformadors, instruments de mesura, etc.), 18.000 imatges
fotogràfiques digitalitzades, 50.000 negatius registrats a l'arxiu
fotogràfic sense digitalitzar, 43.000 documents gràfics de Fecsa i
Segre dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya i en procés de
digitalització, i 1.500 metres linials de documentació, a més de
maquinària diversa i, fins i tot, vehicles.