els que és critiquen els increments dels tipus de gravamen del
I.R.P.F., tan pel Govern de Madrid, com del Govern Català. Aquests
incrementen en 2 esglaons l'escala de gravamen, incrementant Madrid un
punt, del 43 al 44% el tipus marginal de 120.000-175.000 €, i un altre
punt, el 45%, a partir dels 175.000 €. El Govern català ho incrementa
en dos punts més, del 44 al 46% el tipus marginal de 120.000 a
175.000, i del 45 al 49% a partir de 175.000 €.
Per aquests contribuents sembla un increment força alt, però si mirem
enrere 25 anys, o sigui al 1985 (primer govern de Felipe Gonzàlez),
veurem quel tipus marginal corresponent als 120.000 € d'avui,
(11.849.448 pts, tenint en compte l'IPC des del 1985 al 2010, tasa de
variació del 168'5% segons l'INE), era d'un 65,13%, i als 175.000 €,
el tipus marginal ja era el màxim d'aquell període impositiu, el 66%.
Pensem que estem parlant de tipus marginals, o sigui que tributa en
aquests tipus tot el que sobrepassi les quantitats de 120.000 i
175.000 €, fins aquelles quantitats es tributa al tipus mig, que per
exemple en l'exercici 2009 una Base Imposable de 53.407 € li correspon
un tipus mig del 19,65%, i tot el que passi és el que va tributar el
2009 al 43%.
Seguin amb la història fiscal, hem de pensar que l'any 1985 una
persona sola amb rendiments del treball solament tenia una reducció de
l'1% dels ingressos bruts del treball, contra els entre 2.652 € i 4080
€ de l'exercici 2009. També aquesta mateixa persona, solament tenia
una "deducció general" de 102 € l'any 1985, contra els 5.151 € de
reducció de Base Imposable que pot suposar una deducció de més de 800
€ l'any 2009.
Però la diferència fonamental, es dona amb els rendiments de capital,
que en el 1985 tributaven dintre de la taula general, o sigui que
podriem tributar per ells, del tipus mínim fins el tipus màxim del
66%. En canvi a l'actualitat tributarem el 19% fins uns guanys de
6.000 €, i un 21% des dels 6.000 € en endavant. Una diferència
considerable, doncs es dona un tracte preferencial amb aquestes
rendes, un tracte que penalitza les rendes de l'esforç (Rendes del
Treball, Activitats Econòmiques), sobre les rendes del Capital.
Aquest tracte preferencial de les rendes del capital no te res a veure
amb el tractament igualitari de la fiscalitat de 1985, que tractava
per igual a les rendes del capital com a les dites "rendes de
l'esforç". Tampoc tenen res a veure els 34 esglaons de l'escala de
l'impost de 1985 als 4 de 2009, 6 a partir de 2011, doncs com més
esglaons més progressiu i proporcional és l'impost. Tant el tractament
de les diferents fonts de renda com l'escala de l'impost de 1985 es
troben mes properes a l'article 31.1 de la Constitució Espanyola
"Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo
con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo
inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún
caso, tendrá alcance confiscatorio", que la fiscalitat actual, menys
progressiva i amb tracte preferent d'unes rendes sobre les altres.
Amb tot l'exposat podem veure com l'increment de l'IRPF no es tan
negatiu com ens volen fer veure molts dels articles publicats fins
ara, doncs encara quedem molt lluny de la fiscalitat dels anys 80.
Així mateix coincideixo amb aquests articulistes de la necessitat de
la recuperació de l'Impost sobre el Patrimoni, la millor regulació de
les Societats d'Inversió de Capital Variable (Sicav), i una revisió de
l'Impost de Societats per evitar el desviament de rendes de l'IRPF a
l'Impost de Societats.
Ernest Blanch Martí.