Benvolguts Reis Mags he de confessar que estic decebut amb el vostre viatge i sobretot amb la resposta a la meva carta. Ja ho sé que esteu massa atabalats lluitant per la credibilitat de la institució, però això no impedeix que els meus desitjos siguin considerats.
No és la primera vegada que passa: l'any passat us vaig demanar seny i sentit de la responsabilitat per els nostres polítics i, resulta que vàreu portar un grapat de tisores. Sou capaços d'imaginar que poden fer uns governants (sense seny) amb unes tisores a la mà, en temps de crisi? Salut, sous, educació, cultura, transports, feina, autonomia... en fi... l'estat del benestar tot retallat, fet un nyap.
Per el 2012 us vaig demanar tranquil·litzants i coherència per el PSC, autocrítica a Carme Chacón, sensatesa per a CiU, actitud responsable, creïble i constructiva al PP i que Rajoy doni la cara.
Per els senyors Camps i Matas, dos expresidents molt populars, demanava un llit confortable en una bona garjola. El mateix desitjo per en Millet i Montull.
Sol·licitava també il·lusió i vostès... ni cas. Només percebo angoixa, incertesa i inseguretat. Demanava que pensessiu en els treballadors i no se'ls acudeix una altra cosa que permetre que la dreta avanci amb una nova llei laboral.
No m'heu dit res sobre baixar els sous milionaris dels directius de la banca, l'excessiva burocràcia administrativa, la duplicació d'institucions públiques, la reducció justa dels salaris dels polítics, les pagues vitalícies, acumulació de càrrecs... També us preguntava si era possible més control en les subvencions, un seguiment estricte de l'evasió de capitals a paradisos fiscals, que es posés fi a la creació de càrrecs de confiança amb l'únic l'objectiu d'alimentar els jobs for the boys. També feia referència en la meva carta a la llei electoral, a la possibilitat que els governants poguessin ser punits per mala gestió.
Un sistema fiscal eficaç i equitatiu, tolerància zero a la corrupció i a l'abús de poder eren altres demandes que us feia. No m'he oblidat de l'augment de les pensions i de necessitat de controlar els empresaris que acomiaden sense contemplacions escudant-se en la crisi... També demanava funcionaris encara més professionals perquè la qualitat del seu servei sigui excel·lent.
Veig que això d'escriure cartes als Reis és com jugar a la loteria. Aquest any m'heu respost "Nóos" a tot i m'heu portat carbó... Espero que 2013 sigui, finalment. el meu any de la sort. Si decidiu satisfer-me en algun dels meus desitjos us demano que li feu saber a un tal Urdangarin, ja que és capaç de transformar un "Nóos" en una mina d'or...
Ricard Checa
Periodista