Cada dia que el ministre Wert parla m'he de prendre, immediatament, un tranquil·litzant. El pobre no en té la culpa, però només cal que obri la boca per començar a tremolar. És, sens dubte, la millor fàbrica d'independentistes catalans que ha tingut mai Espanya i un dels pitjors ministres d'Educació.
Les barbaritats que arriba a verbalitzar són de tal magnitud que em resulta impossible trobar-ne un qualificatiu simpàtic, però no dir educat. Després de sorprendre'ns amb la seva intenció "d'espanyolitzar els alumnes catalans", ara el polèmic ministre suggereix que els estudiants becats que siguin incapaços d'obtenir una nota mitjana de 6,5 siguin expulsats de la universitat. Si s'apliqués les normes que predica el titular d'Educació, ell mateix hauria d'estar fora del govern i de la política perquè suspèn a tots els nivells. Quelcom no va bé quan el seu propi germà, que és un reconegut catedràtic, repudia totes les seves propostes legislatives.
La proposta de Wert és execrable i inacceptable. Ni en la temible i terrorífica època dictatorial, cap ministre franquista va arribar a aquests extrems de classisme.
José Ignacio Wert ha resultat incòmode tant per al Partit Popular com per a Mariano Rajoy. La situació del país és, per ella mateixa, tan crítica que potser no és necessari que el govern mantingui en actiu un incendiari que de política (educativa) no en té la més mínima idea. El bon polític és aquell que cerca el consens i el diàleg intel·ligent, tot el contrari que el ministre.
Wert va repetir per activa i per passiva que "sóc com un toro, em faig gran amb el càstig". Doncs, quin càstig millor que dimitir i deixar-nos en pau, d'una vegada per totes.
Els ciutadans estaríem més tranquils si es fes un examen d'intel·ligència i de capacitat gestora a tots aquells que volen governar els destins del país. La majoria dels que hi són estaria, de ben segur, fent cua a les files de l'Inem.
Ricard Checa, és periodista