El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha lamentat avui que el Consejo del Agua desatengui la proposta de cabals per al tram final de l'Ebre que es va consensuar entre tots els agents implicats en la darrera reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. El nou pla de conca de l'Ebre, finalment, no incorpora cap de les propostes que es van consensuar des de Catalunya, especialment pel que fa als cabals del tram final del riu, ni tampoc ha tingut en compte les pròpies consideracions de la Comissió Europea.
Segons Vila, "és molt greu i lamentable que no s'hagi atès una proposta pactada a nivell territorial amb totes les entitats ecologistes,amb totes les institucions, amb tots els regants dels marges dret i esquerra de l'Ebre i amb el Govern de Catalunya".
El conseller de Territori i Sostenibilitat demana al Ministeri de Medi Ambient que "recondueixi aquesta decisió" i confia que l'oposició de Catalunya, País Basc, País Valencià, Navarra, i els recels de la mateixa Comissió Europea al nou pla de conca, "torni la sostenibilitat i la racionalitat als cabals de l'Ebre". "El nou pla neix amb l'oposició de 4 de les 9 comunitats per on passa l'Ebre, la qual cosa vol dir que té encara més rebuig que l'actual", ha afegit Vila.
El conseller Vila recorda que la proposta de Catalunya "permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques a l'entorn de l'Ebre". En aquest sentit, es plantejava un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades del Pla Hidrològic vigent fins ara (3.009 hm3/any). D'aquesta forma es plantejava un règim de cabals fins a 3 vegades superior als actuals.
Una de les grans novetats d'aquesta proposta era l'establiment d'una aportació mínima anual de 3.518 hm3, que no es considera cabal ecològic sinó un cabal mínim de subsistència vers a fenòmens excepcionals de sequera, que correspon al concepte de deteriorament temporal per excepcionalitat (sequera prolongada) d'acord amb l'Art. 4.6 de la DMA (2000/60/CE).
Segons Vila, "és molt greu i lamentable que no s'hagi atès una proposta pactada a nivell territorial amb totes les entitats ecologistes,amb totes les institucions, amb tots els regants dels marges dret i esquerra de l'Ebre i amb el Govern de Catalunya".
El conseller de Territori i Sostenibilitat demana al Ministeri de Medi Ambient que "recondueixi aquesta decisió" i confia que l'oposició de Catalunya, País Basc, País Valencià, Navarra, i els recels de la mateixa Comissió Europea al nou pla de conca, "torni la sostenibilitat i la racionalitat als cabals de l'Ebre". "El nou pla neix amb l'oposició de 4 de les 9 comunitats per on passa l'Ebre, la qual cosa vol dir que té encara més rebuig que l'actual", ha afegit Vila.
El conseller Vila recorda que la proposta de Catalunya "permet garantir els cabals ecològics i assegurar les activitats de reg i les activitats econòmiques a l'entorn de l'Ebre". En aquest sentit, es plantejava un volum anual de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en normalitat i 9.907 hm3 en anys humits, unes xifres molt allunyades del Pla Hidrològic vigent fins ara (3.009 hm3/any). D'aquesta forma es plantejava un règim de cabals fins a 3 vegades superior als actuals.
Una de les grans novetats d'aquesta proposta era l'establiment d'una aportació mínima anual de 3.518 hm3, que no es considera cabal ecològic sinó un cabal mínim de subsistència vers a fenòmens excepcionals de sequera, que correspon al concepte de deteriorament temporal per excepcionalitat (sequera prolongada) d'acord amb l'Art. 4.6 de la DMA (2000/60/CE).