L'artista Manel Margalef (Amposta, 1963) ha estat lligat al Centre d'Art Lo Pati des dels seus inicis: si el nom, Lo Pati, prové del nom de l'antic ús on s'ubica el Centre d'Art (era el pati de les antigues escoles d'Amposta, actualment Museu de les Terres de l'Ebre), la grafia i la marca deriven d'una obra de Margalef, una de les "Arquitectures locals", a partir de la qual se va desenvolupar la identitat visual del Centre (visiteu lapàgina al nostre web on ho explica).
"sub-versió" és la seua primera instal.lació de gran format a Terres de l'Ebre: una proposta immersiva, que "habita" els 500m2 del Centre d'Art a través d'elements escultòrics i els seus particulars móns (animal prints, jocs de paraules, teixits sintètics, creació d'espais), que indaga en les nocions d'espai privat, deconstrucció i paisatge interior. Un projecte que pren cos des de la paradoxa i la incertesa de com personalitzar l'existència, que "intenta captar també la recerca de la nostra pròpia identitat com a individus, perduda en espais mutables i que reflectixen una època sense ideologies ni objectius compartits. Aproximar-se a investigar les diferents perspectives que l'arquitectura contemporània recull, entorn de l'àmbit de la domesticitat i la regulació socioeconòmica del recinte d'allò que denominem vida privada, genera un univers de controvèrsies. L'experiència d'habitar cada vegada crea regles més complexes, articulacions morals que desenvolupen i dissenyen lo nostre territori vivencial. Avui més que mai lo construir i habitar es manifesten des d'un posicionament subjectiu allunyat de la col·lectivitat".
"sub-versió" és la seua primera instal.lació de gran format a Terres de l'Ebre: una proposta immersiva, que "habita" els 500m2 del Centre d'Art a través d'elements escultòrics i els seus particulars móns (animal prints, jocs de paraules, teixits sintètics, creació d'espais), que indaga en les nocions d'espai privat, deconstrucció i paisatge interior. Un projecte que pren cos des de la paradoxa i la incertesa de com personalitzar l'existència, que "intenta captar també la recerca de la nostra pròpia identitat com a individus, perduda en espais mutables i que reflectixen una època sense ideologies ni objectius compartits. Aproximar-se a investigar les diferents perspectives que l'arquitectura contemporània recull, entorn de l'àmbit de la domesticitat i la regulació socioeconòmica del recinte d'allò que denominem vida privada, genera un univers de controvèrsies. L'experiència d'habitar cada vegada crea regles més complexes, articulacions morals que desenvolupen i dissenyen lo nostre territori vivencial. Avui més que mai lo construir i habitar es manifesten des d'un posicionament subjectiu allunyat de la col·lectivitat".