El ministeri d'Agricultura ha publicat a la seva pàgina web un llistat provisional de productors de llet que són potencials perceptors de l'ajut estatal, regulat pel Reial Decret 849/2015, dotat amb 20 milions d'euros. Els ramaders inclosos a la llista esmentada, són els que, segons consta al Ministeri d'agricultura, tenen liquidacions per la llet lliurada en cada un dels mesos d'abril, maig, juny i juliol de 2015, inferiors als següents llindars: 0,259 euros per kg o 0,285 euros per kg. Correspon al primer cas un ajut de 300 euros per vaca i al segon cas un ajut de 110 euros per vaca, en tots dos casos, amb un màxim de 10.000 euros per explotació. Hi ha un termini de 10 dies per a que els productors del llistat omplin el formulari de pagament, acció necessària per poder percebre l'ajut.
El sindicat considera que l'objectiu d'aquest repartiment, injectar liquiditat per sortir de la situació d'emergència, s'hauria de basar en la relació d'ingressos i costos de l'explotació, i no en una quantitat per vaca, ja que aquest criteri no diferencia entre les vaques que són productives i les que no ho són; ni dins de les productives, entre el gran ventall de productivitat per vaca. Per exemple, la productivitat mitjana a l'Estat és de 6.500 litres per vaca i any, mentre la de Catalunya és de 9.527 litres per vaca i any.
El repartiment de l'ajut estatal es fa aproximadament entre 5.600 de les 17.000 explotacions existents, de les quals 1.700 es consideren les més afectades per la reducció de preu. Aquestes rebran 300 euros per vaca mantinguda, amb un màxim de 10.000 euros, i les 3.900 explotacions restants, també afectades però no tan vulnerables, en rebran 110 per vaca.
Segons va informar, fa uns dies, el departament d'Agricultura només 66 explotacions lleteres catalanes es podien acollir a l'ajut de minimis (només un 10%) amb els criteris establerts pel Ministeri, quan a Galícia el percentatge podria arribar al 83%.
El sindicat considera que l'objectiu d'aquest repartiment, injectar liquiditat per sortir de la situació d'emergència, s'hauria de basar en la relació d'ingressos i costos de l'explotació, i no en una quantitat per vaca, ja que aquest criteri no diferencia entre les vaques que són productives i les que no ho són; ni dins de les productives, entre el gran ventall de productivitat per vaca. Per exemple, la productivitat mitjana a l'Estat és de 6.500 litres per vaca i any, mentre la de Catalunya és de 9.527 litres per vaca i any.
El repartiment de l'ajut estatal es fa aproximadament entre 5.600 de les 17.000 explotacions existents, de les quals 1.700 es consideren les més afectades per la reducció de preu. Aquestes rebran 300 euros per vaca mantinguda, amb un màxim de 10.000 euros, i les 3.900 explotacions restants, també afectades però no tan vulnerables, en rebran 110 per vaca.
Segons va informar, fa uns dies, el departament d'Agricultura només 66 explotacions lleteres catalanes es podien acollir a l'ajut de minimis (només un 10%) amb els criteris establerts pel Ministeri, quan a Galícia el percentatge podria arribar al 83%.