La Generalitat, Endesa i Infosa, responsable de l'explotació de les Salines de la Trinitat, situades al Parc Natural del Delta de l'Ebre, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), posen avui en servei la línia elèctrica submarina del Trabucador després d'un any d'intenses obres. Ha estat un projecte tecnològicament complex i on s'han portat a terme mesures excepcionals per a protegir la flora i la fauna de la badia dels Alfacs, on s'ha estès la línia submarina que permetrà eliminar l'aèria que alimentava fins aquest matí a les instal·lacions de les salines.
La línia submarina del Trabucador és la primera d'aquestes característiques que hi ha a Catalunya i és per això que Endesa, responsable de l'obra i titular de la línia, l'ha sotmès a proves per comprovar-ne el seu correcte funcionament i abans de desconnectar la xarxa aèria de mitjana tensió a 25 kV, que serà retirada per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central.
L'actuació comportarà una millora ambiental i paisatgística de la barra del Trabucador –un istme declarat d'especial valor ecològic tant per l'Administració municipal com per l'autonòmica–, així com la millora del subministrament elèctric a les salines, ja que la infraestructura aèria ha patit diversos desperfectes greus com a conseqüència dels temporals que periòdicament afecten a aquesta zona i que eren difícils de reparar de manera reiterada en un espai protegit.
L'estrena de la nova línia submarina, que ha possibilitat la desconnexió de l'aèria, ha comptat amb la presència de la directora dels Serveis Territorials del departament d'Empresa i Coneixement a les Terres de l'Ebre, Mercè Miralles, el responsable de Xarxa de Mitjana i Baixa Tensió de Tarragona Sud, Luis Agustín Sánchez i representants de l'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
En total, la instal·lació del cable soterrani submarí suposava una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n'ha assumit un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat, el 20% restant. A aquesta xifra cal afegir-hi prop de 150.500 euros del Pla de Vigència Ambiental, dels quals Endesa n'ha assumit un 64% i Infosa en 36%, i 11.500 euros més aportats per la Companyia elèctrica en concepte d'indemnitzacions a particulars.
Amb aquest acord s'aconsegueix conjugar els interessos particulars i públics concurrents. D'una banda, Infosa pot disposar d'un subministrament elèctric en les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial, ja que es tracta d'una de les principals productores de sal marina a Espanya i l'única de Catalunya. En l'actualitat produeix 80.000 tones anuals de sal marina cada any en les 970 hectàrees que explota, que exporta a més de 30 països dels 5 continents.
Per l'altra, les administracions públiques competents mantenen el seu compromís per la protecció i millora del medi ambient al delta de l'Ebre, tant en relació amb la citada barra del Trabucador com en relació a l'avifauna que habita aquesta zona.
Treballs i seguiment mediambiental
Per tal de col·locar la línia submarina s'han aplicat diverses mesures perquè el cable soterrat pel mar tingui el menor impacte possible. D'una banda, un equip de biòlegs bussejadors va trasplantar el passat mes de setembre 160 nacres (Pinna nobilis) que es trobaven al llarg del recorregut on s'ha estès el cablejat, de manera que només es van desplaçar uns metres més enllà a un o altre costat del traçat de la línia i en zones que havien estat prèviament seleccionades. Així, es va aprofitar que la topografia, la naturalesa del substrat, la cota de profunditat i l'onatge són molt similars.
Aquesta tècnica, que té una bona acceptació entre la comunitat científica, ja la van utilitzar amb èxit al mar Mediterrani (en són un exemple els treballs de reflotament del vaixell Costa Concordia o la xarxa elèctrica submarina de Mallorca-Eivissa i Mallorca-Menorca) i ara s'està comprovant amb èxit el grau d'efectivitat del trasllat que s'ha realitzat a la badia dels Alfacs d'aquest tipus de mol·lusc, catalogat com a espècie de protecció estricte i com a vulnerable.
D'altra banda, també s'ha protegit la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa –fanerògama marina catalogada com a espècie d'especial interès per a la legislació estatal i autonòmica–. Així, s'ha restituït completament la topografia original del terreny amb la utilització dels mateixos materials originals i sense l'aportació d'àrids externs. Es preveu que un cop restablertes les condicions ambientals originals, les zones afectades seran recolonitzades mitjançant processos naturals i s'arribarà a la situació actual en un període de dos anys.
4,6 quilòmetres de cablejat submarí i 640 metres de subterrani
En total s'han submergit 4,6 quilòmetres de cable trifàsic de mitjana tensió –que equivalen a gairebé 52 tones– dins el mar, els quals s'han enterrat a un metre de profunditat a la badia dels Alfacs utilitzant el mètode menys invasiu per al medi aquàtic: l'anomenat postrenching amb bomba de succió, que ha permès l'excavació del fons marí mitjançant la col·locació de la pròpia canal, per on es va seccionar i evacuar el sediment. D'aquesta manera, la conducció va quedar enterrada automàticament, a excepció de la zona que toca a les costes per la poca profunditat del llit marí, on els treballs l'han fet manualment els bussejadors.
D'altra banda, també s'han estès 290 metres de cablejat subterrani de mitjana tensió des d'un centre de transformació ubicat a les instal·lacions de les salines fins arran de mar, així com 350 metres més de cable entre un tram de terra i un altre d'asfaltat a l'oest del canal de Sant Pere i fins a arribar a un centre de transformació ja existent, on s'han fet les conversions submarines-subterrànies pertinents.
La línia submarina del Trabucador és la primera d'aquestes característiques que hi ha a Catalunya i és per això que Endesa, responsable de l'obra i titular de la línia, l'ha sotmès a proves per comprovar-ne el seu correcte funcionament i abans de desconnectar la xarxa aèria de mitjana tensió a 25 kV, que serà retirada per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central.
L'actuació comportarà una millora ambiental i paisatgística de la barra del Trabucador –un istme declarat d'especial valor ecològic tant per l'Administració municipal com per l'autonòmica–, així com la millora del subministrament elèctric a les salines, ja que la infraestructura aèria ha patit diversos desperfectes greus com a conseqüència dels temporals que periòdicament afecten a aquesta zona i que eren difícils de reparar de manera reiterada en un espai protegit.
L'estrena de la nova línia submarina, que ha possibilitat la desconnexió de l'aèria, ha comptat amb la presència de la directora dels Serveis Territorials del departament d'Empresa i Coneixement a les Terres de l'Ebre, Mercè Miralles, el responsable de Xarxa de Mitjana i Baixa Tensió de Tarragona Sud, Luis Agustín Sánchez i representants de l'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
En total, la instal·lació del cable soterrani submarí suposava una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n'ha assumit un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat, el 20% restant. A aquesta xifra cal afegir-hi prop de 150.500 euros del Pla de Vigència Ambiental, dels quals Endesa n'ha assumit un 64% i Infosa en 36%, i 11.500 euros més aportats per la Companyia elèctrica en concepte d'indemnitzacions a particulars.
Amb aquest acord s'aconsegueix conjugar els interessos particulars i públics concurrents. D'una banda, Infosa pot disposar d'un subministrament elèctric en les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial, ja que es tracta d'una de les principals productores de sal marina a Espanya i l'única de Catalunya. En l'actualitat produeix 80.000 tones anuals de sal marina cada any en les 970 hectàrees que explota, que exporta a més de 30 països dels 5 continents.
Per l'altra, les administracions públiques competents mantenen el seu compromís per la protecció i millora del medi ambient al delta de l'Ebre, tant en relació amb la citada barra del Trabucador com en relació a l'avifauna que habita aquesta zona.
Treballs i seguiment mediambiental
Per tal de col·locar la línia submarina s'han aplicat diverses mesures perquè el cable soterrat pel mar tingui el menor impacte possible. D'una banda, un equip de biòlegs bussejadors va trasplantar el passat mes de setembre 160 nacres (Pinna nobilis) que es trobaven al llarg del recorregut on s'ha estès el cablejat, de manera que només es van desplaçar uns metres més enllà a un o altre costat del traçat de la línia i en zones que havien estat prèviament seleccionades. Així, es va aprofitar que la topografia, la naturalesa del substrat, la cota de profunditat i l'onatge són molt similars.
Aquesta tècnica, que té una bona acceptació entre la comunitat científica, ja la van utilitzar amb èxit al mar Mediterrani (en són un exemple els treballs de reflotament del vaixell Costa Concordia o la xarxa elèctrica submarina de Mallorca-Eivissa i Mallorca-Menorca) i ara s'està comprovant amb èxit el grau d'efectivitat del trasllat que s'ha realitzat a la badia dels Alfacs d'aquest tipus de mol·lusc, catalogat com a espècie de protecció estricte i com a vulnerable.
D'altra banda, també s'ha protegit la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa –fanerògama marina catalogada com a espècie d'especial interès per a la legislació estatal i autonòmica–. Així, s'ha restituït completament la topografia original del terreny amb la utilització dels mateixos materials originals i sense l'aportació d'àrids externs. Es preveu que un cop restablertes les condicions ambientals originals, les zones afectades seran recolonitzades mitjançant processos naturals i s'arribarà a la situació actual en un període de dos anys.
4,6 quilòmetres de cablejat submarí i 640 metres de subterrani
En total s'han submergit 4,6 quilòmetres de cable trifàsic de mitjana tensió –que equivalen a gairebé 52 tones– dins el mar, els quals s'han enterrat a un metre de profunditat a la badia dels Alfacs utilitzant el mètode menys invasiu per al medi aquàtic: l'anomenat postrenching amb bomba de succió, que ha permès l'excavació del fons marí mitjançant la col·locació de la pròpia canal, per on es va seccionar i evacuar el sediment. D'aquesta manera, la conducció va quedar enterrada automàticament, a excepció de la zona que toca a les costes per la poca profunditat del llit marí, on els treballs l'han fet manualment els bussejadors.
D'altra banda, també s'han estès 290 metres de cablejat subterrani de mitjana tensió des d'un centre de transformació ubicat a les instal·lacions de les salines fins arran de mar, així com 350 metres més de cable entre un tram de terra i un altre d'asfaltat a l'oest del canal de Sant Pere i fins a arribar a un centre de transformació ja existent, on s'han fet les conversions submarines-subterrànies pertinents.