Les marfantes també formen part del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l'Ebre i han estat incloses dins l'inventari de l'IPCITE en la categoria Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació. De fet, el coneixement del terme marfanta és generalitzat a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i en alguns pobles de la Terra Alta, i el seu ús és encara estès. Tot i això el seu significat està cada vegada més desdibuixat entre les generacions més joves. "Actualment la paraula marfanta s'utilitza, sovint, amb connotacions burlesques, per referir-se a una persona amb aspecte físic exagerat o vestida de manera estrambòtica. Però en alguns casos, fins i tot aquest significat de la paraula s'ha perdut i les persones més joves no hi identifiquen cap significat. Coneixen la paraula i saben que és singular del territori però en desconeixen el significat i l'origen", constata la fitxa que acabem de publicar a la web del projecte: http://ipcite.cat/ipcite/tradicio-oral-apartats/Les%20marfantes.
En aquest sentit el registre d'aquest element singular del patrimoni cultural ebrenc, recupera el significat original de les marfantes. Actualment se les coneix com personatges nocturns imaginaris que s'invocaven per fer temor als xiquets i xiquetes, però en el passat van existir. Així abans de la Guerra Civil eren persones que es disfressaven tapades amb una flassada per cometre algun acte en el qual es transgredia alguna norma, sobretot moral (relacions amoroses prohibides, robar o simplement fer temor). I durant la postguerra es disfressaven per practicar l'estraperlo.
A l'hora d'elaborar aquesta fitxa l'equip científic de l'IPCITE ha entrevistat diversos informants i a més ha recuperat una recerca informal basada en la memòria oral que el Centre d'Estudis Planers de Santa Bàrbara va fer el 2012 amb l'objectiu de recollir vivències i fets relacionats amb temes com la colonització de la plana del Montsià, les guerres, el bandolerisme o la crònica negra de Santa Bàrbara, en la qual hi surten les marfantes. Aquesta recerca va servir per fer un itinerari dramatitzat i posteriorment, el 2014 una representació teatral en la qual també hi sortien marfantes.
En aquest sentit el registre d'aquest element singular del patrimoni cultural ebrenc, recupera el significat original de les marfantes. Actualment se les coneix com personatges nocturns imaginaris que s'invocaven per fer temor als xiquets i xiquetes, però en el passat van existir. Així abans de la Guerra Civil eren persones que es disfressaven tapades amb una flassada per cometre algun acte en el qual es transgredia alguna norma, sobretot moral (relacions amoroses prohibides, robar o simplement fer temor). I durant la postguerra es disfressaven per practicar l'estraperlo.
A l'hora d'elaborar aquesta fitxa l'equip científic de l'IPCITE ha entrevistat diversos informants i a més ha recuperat una recerca informal basada en la memòria oral que el Centre d'Estudis Planers de Santa Bàrbara va fer el 2012 amb l'objectiu de recollir vivències i fets relacionats amb temes com la colonització de la plana del Montsià, les guerres, el bandolerisme o la crònica negra de Santa Bàrbara, en la qual hi surten les marfantes. Aquesta recerca va servir per fer un itinerari dramatitzat i posteriorment, el 2014 una representació teatral en la qual també hi sortien marfantes.