 |
Després d'haver realitzat una prova pilot d'un SDDR a Cadaqués l'estiu del 2013, l'elaboració d'aquest estudi respon a un compromís del Govern de la Generalitat, en concret del Departament de Territori i Sostenibilitat, que s'insereix en el marc del nou Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya (PRECAT20) com a mesura que pot contribuir a l'augment dels nivells de reciclatge material, a la reducció dels impactes ambientals derivats de l'abocament indiscriminat dels envasos al medi i, en definitiva, a la transició cap a una economia circular.
Procés participat
L'estudi conclou que la Generalitat podria optar per implantar un sistema obligatori d'SDDR si considerés que és el que millor respon a l'ordre de prioritat de la política de residus. El nou sistema, que es complementaria amb l'actual de recollida selectiva d'envasos, podria contribuir a la consecució de diversos objectius de política ambiental recollits al PRECAT20.
En compliment de la moció parlamentària, aprovada el passat mes d'abril, que insta el Govern a crear abans de finals d'any una comissió de treball per estudiar l'eficàcia ambiental, tècnica, econòmica i social de diferents mecanismes de gestió, com l'SDDR, i aplicar-ne les conclusions, el Departament de Territori i Sostenibilitat en promourà la propera creació. Serà en aquest marc on la Generalitat, els municipis, empreses envasadores, empreses de distribució, consumidors, entitats ambientalistes, i d'altres prendran en consideració la millora de la gestió dels envasos en el marc de l'economia circular.
La proposta formulada té en compte les recomanacions de la Comissió Europea pel que fa al període transitori previ a la posada en marxa, que no seria inferior a uns dos anys.
Retornar el casc
La implantació d'un SDDR d'envasos d'un sol ús consisteix en carregar de forma addicional al preu de venda d'un producte envasat, amb un import econòmic determinat –un dipòsit–, de manera que, quan el consumidor torna l'envàs de la beguda buit a qualsevol punt de retorn d'envasos, se li abona aquest dipòsit.
La proposta de l'estudi es planteja per a envasos de vidre, ampolles de plàstic, llaunes i brics, de menys de tres litres, que continguin productes com aigua, sucs, refrescos i cerveses. L'abast cobriria potencialment entre 2.300 i 2.700 milions d'envasos que representarien entre 124.000 i 131.000 tones de materials. S'ha plantejat un dipòsit únic de 0,10 € per envàs de beguda.
Els establiments comercials de Catalunya estarien obligats a cobrar el dipòsit, excepte els hotels, restaurants, bars, i cantines –establiments HORECA–, quan serveixin productes que es consumeixin en els propis locals. Tots haurien d'acceptar els envasos buits i retornar el dipòsit als consumidors, excepte els establiments HORECA, els que disposen d'una superfície inferior als 20 m2, o els de venda a distància o màquines de vending.
Sistema manual i automàtic
Els comerços rebrien una compensació econòmica d'aproximadament 1,6 cèntims d'euro per unitat d'envàs –que representarien uns 40 milions d'euros l'any– en concepte de costos laborals, d'espai, logístics, d'instal·lació i d'operació de màquines.
El retorn d'envasos buits es podria efectuar de forma manual, directament als botiguers, o mitjançant màquines que els identificarien automàticament i que lliurarien uns tiquets amb l'import econòmic de l'abonament. Aquest import el faria efectiu l'establiment comercial on estiguessin situades les màquines de retorn, sense necessitat de realitzar obligatòriament cap compra.
La introducció d'un SDDR requereix que hi hagi un organisme regulador del sistema per garantir la seva viabilitat tècnica i econòmica, la plena transparència i la justa aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor.
Repercussió sobre la gestió de residus
La implantació d'aquesta mesura, de forma complementària a la recollida selectiva tal i com es fa en l'actualitat, permetria augmentar la taxa de reciclatge d'envasos de begudes subjectes a l'SDDR del 62,7% fins el 94,9%. En conjunt, s'estima que el reciclatge d'envasos –tant subjectes com no subjectes a SDDR– creixeria el 16,5%, augmentant en un 3,1% el valor absolut de la recollida selectiva total, fet que implicaria un augment d'uns 1,2 punts en el percentatge de recollida selectiva sobre la generació total de residus. A això cal afegir que el nou sistema reduiria en prop del 90% l'abocament indiscriminat d'aquest tipus d'envasos als carrers i al medi natural, com platges, rius, o boscos.
Implantat a 40 països i regions
Els ens locals tindrien un estalvi pel conjunt de Catalunya d'uns 17 milions d'euros anuals. També hi ha beneficis no quantificats com els derivats de la reducció de les deixalles en el medi, o la reducció de les externalitats associades a la disminució de l'ús de matèries primeres per l'increment de reciclatge.
Prop de 40 països i regions del món, com ara Croàcia (2006), Dinamarca (2002), Estònia (2005), Finlàndia (1996), Alemanya (2003), Islàndia (1989), Lituània (2016), Holanda (2005), Noruega (1999), Suècia (1984), deu estats del Estats Units d'Amèrica, 12 províncies del Canadà, i dos estats d'Austràlia, entre d'altres, han implantat amb èxit un SDDR per a envasos de begudes. El sistema l'utilitzen uns 265 milions de persones i ha permès assolir nivells mitjans de recuperació d'envasos superiors al 80 %.