 |
Tost i Castro, durant la presentació. |
Tost ha explicat que, en el conjunt del Camp de Tarragona –Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès–, la recollida selectiva neta –que comptabilitza els residus que separa la ciutadania un cop descomptats els impropis, o materials dipositats on no pertoca– s'ha incrementat un 1,31%. D'aquesta manera, arriba al 29,09%, mentre que al 2016 va ser d'un 27,78%. El percentatge no supera, però, el 32%, que és la mitjana de recollida selectiva neta de Catalunya, i encara existeix molt de marge de millora tenint en compte els objectius que ha establert Europa per als propers anys. L'any 2020 els Estats membres han d'haver arribat, com a mínim, a un 50% de reciclatge sobre els residus municipals generats.
A la demarcació de les Terres de l'Ebre –Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta–, segons les dades del balanç presentat, s'ha arribat a un 33,53% de recollida selectiva neta, millorant lleugerament respecte al 2016, quan es va obtenir un 33,29%. En aquest cas, les Terres de l'Ebre obtenen una nota de separació de deixalles superior a la mitjana catalana.
Generació de residus
Al 2017 es van generar al Camp de Tarragona 362.087 tones de residus municipals, un 2,83% més respecte al 2016, quan s'havien generat 352.111 tones. Amb tot, la generació per càpita es va situar en 1,62 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és d'1,40 kg/hab./dia (o 509,43 kg/hab./any). Aquesta generació per sobre de la mitjana és causada, en part, a la influència turística en algunes de les zones d'aquesta demarcació.
A les Terres de l'Ebre es van produir 89.267 t de residus municipals. Aquesta xifra també va augmentar un 1,4% respecte l'any 2016, que havia estat de 88.033 t. La generació per càpita és actualment d'1,36 kg/hab./dia, inferior a la mitjana de Catalunya.
Al Camp de Tarragona, la comarca que genera menys residus per càpita és el Priorat –1,25 kg/hab./dia o, el que és el mateix, 456,34 kg/hab./any– i quatre comarques –el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà– superen la generació mitjana de Catalunya.
A les Terres de l'Ebre, la que genera menys residus per càpita és la Terra Alta, amb 1 kg/hab./dia, o 365 kg/hab./any. La que més és el Baix Ebre, l'única de la demarcació que supera la generació mitjana de Catalunya, amb 1,46 kg/hab./dia, o 531,84 kg/hab./any.
Municipis en el podi
Aquest any, a més de mostrar per comarques les dades dels municipis que separen més els residus, s'han desglossat segons el nombre de població.
(Teniu totes les dades en els documents adjunts)
Les dades mostren que, en els nuclis més poblats –municipis urbans d'entre 15.000 i 60.000 habitants i ciutats de més de 60.000 habitants– els índexs de recollida selectiva neta es troben entre el 20 i 30% i la generació total de residus també és força elevada. Uns resultats que empitjoren els resultats de en el conjunt del país. Corregir aquesta tendència incrementant els resultats en aquestes ciutats ajudaria a impulsar la recollida selectiva.
L'orgànica, estabilitzada
La fracció orgànica representa en pes gairebé un 40% dels residus municipals, la major part del que llencem. El paper representa un 11,7% dels residus municipals, i els envasos, per bé que ocupen volum, representen el 10,3% dels residus que, de mitjana, es generen en una llar qualsevol. Des de l'any 2012 la recollida selectiva de la fracció orgànica està estabilitzada a Catalunya al voltant de les 385.786 tones recollides anualment.
Per a Tost, "la fracció orgànica és imprescindible, és la clau, i cal augmentar-ne la recollida per arribar als objectius comunitaris, que són del 50% de reciclatge el 2020, amb un creixement de cinc punts cada cinc anys".
Repunt de la selectiva
La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% interanual –l'any 2017 es van recollir més de 100.000 tones més que l'any 2016–. Es tracta de l'increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l'efecte de les campanyes de sensibilització, a l'increment de la dotació dels ajuts de l'ARC als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que el 2017 van arribar als 8,2 milions d'euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d'orgànica i implantació de deixalleries–, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30 €/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6 €/tona.
L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l'abocador i de 25 €/tona si s'incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material. En aquest sentit, el director de l'ARC ha instat els ajuntaments "a fer plans de gestió de residus per incrementar la recollida selectiva, individualitzant la taxa de la brossa amb models porta a porta o de contenidors amb sistema d'obertura i tancament per, en acabat, establir una taxa justa". Tost ha posat l'exemple de Vilablareix, on, "qui no recicla pot pagar 270 euros i qui recicla, només 80 euros. La butxaca i el tema econòmic és la clau".
Del total dels residus municipals, l'any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l'any anterior del 7%.
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l'orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.