Les jornades van iniciar-se la tarda de divendres amb la projecció de diversos fragments d'alguns dels darrers audiovisuals que s'han produït sobre la recuperació de la memòria històrica dels refugis antiaeris de la Guerra Civil. Aquestes projeccions han estat "Angoixa", un documental de Josep Maria Contel, periodista i historiador local del barri de Gràcia, que explica, a través de les vivències de testimonis, com era la vida a l'interior del refugi de la Plaça del Diamant.
El segon audiovisual retransmès ha estat "Bombes a la rereguarda", el cinquè capítol de Tremolors, la sèrie coproduïda pel Canal TE i TAC12. El seu director, Salvador Palomar, ha explicat que "cal parlar del refugi com a referent de tot el que va passar i recordar alhora la vida del combatent i l'autoorganització de la població".
A continuació es va projectar un fragment de "Silencis. Figueres sota les bombes 1938-1939", de Jordi Puig, Enric Pujol i Gerard Bagué. Aquest darrer explicà que van voler fer el documental amb testimonis de Figueres, però amb l'objectiu que aquest tingués ressò més enllà. Explicà també que es va editar un llibre de fotografies i un altre d'històric sobre els bombardeigs de Figueres.
El darrer va ser el més recent de tots, "A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada", produït per Terra Enllà i Bluverd Comunicació.
Una introspecció amb detall al passat dels refugis antiaeris catalans que es va completar la tarda del dissabte amb la visita al refugi antiaeri de la Catedral de Tortosa amb Maite Hernández i Andreu Caralt, de l'empresa turística de Terra Enllà.
Dissabte al matí es va reprendre el programa del congrés amb la taula rodona sobre "Els rius, vertebració i identitat", moderada pel director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto.
En primer lloc, va intervenir Marisa Roig, presidenta de l'Associació d'Història Rural, per explicar el projecte de recuperació de la navegació fluvial al riu Fluvià per part del Centre d'Estudis Escalencs. En segon lloc, el cap del departament de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Salvador Escudé, parà sobre el projecte "Camins del Segre", que pren com a referent la tesi de Josep Vallverdú que exposava que la Catalunya central és la més oblidada. Escudé exposà que "el Segre és la Diagonal de les Terres de Ponent i que hauria d'esdevenir un eix cultural, turístic i recreatiu de primer ordre que es convertís en un referent nacional des del seu naixement als peus del Puigmal fins a la seva desembocadura a Mequinensa". I per fer-ho, Escudé proposa crear un itinerari que es vinculi amb els aspectes culturals i que permeti "passejar per aprendre".
En el seu torn, l'arquitecte i membre de la Societat Andorrana de Ciències, Antoni Pol, va comentar que "al llarg de la història el riu va tenir un paper molt important com a vertebrador i estructurador del territori i que cal plantejar-nos quina és la nostra relació actual amb aquest i si hi ha hagut un procés de distanciament a nivell de la ciutadania". Per Pol "els nodes que hi havia gràcies als rius arreu del territori es van anar desfent com els nusos d'una xarxa de pesca perquè ja ningú els necessitava", tot criticant que "als joves no els interessen els llibres, però els rius, menys". Per acabar reblant que "el nostre principi de base és que allò natural guanyi l'artificial" i que tothom tingui present que "el riu és un procurador de vida i no el podem maltractar". Cal destacar, però, que aquesta va ser una premissa compartida per tots els participants a la taula rodona i també entre els assistents que han reclamat que es tinguin en compte els rius del territori català des de les administracions.
A partir de les 12h van començar les presentacions dels projectes de diferents investigadors de l'IRMU. El primer va ser el dels "Usos lingüístics, tria de llengües i rols sociolingüístics en la població escolar de la Ribagorça. Una aproximació des de la perspectiva d'anàlisi de xarxes socials", a càrrec d'Esteve Valls, del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. La ponència va servir per posar de relleu la discriminació evident que pateix el català a casa nostra tant en l'àmbit familiar com escolar per culpa de l'ús, cada cop més freqüent, del castellà com a llengua de prestigi.
A continuació va ser el torn del "Projecte educatiu sobre el patrimoni cultural de la comarca del Pla d'Urgell (Fase II)", a càrrec de Raquel Pueyo i Jordina Solsona, del Centre de Recerques del Pla d'Urgell i Mascançà. El projecte té com a objectiu recuperar la memòria oral de la gent de la tercera edat a través de l'impuls de projectes intergeneracionals com "Zoom In" o "Sensory Maps" a través de les escoles. Però el projecte va encara molt més enllà amb tallers com el que ensenya als nens la història del nomenclàtor dels carrers de la Seu d'Urgell, els puzles amb les façanes dels edificis més emblemàtics de la vila, el taller sensorial i olfactiu de "Derives perceptives", el que explica el funcionament del canal de reg i les seves comportes, el del coneixement de la fauna i flora autòctona, el projecte sobre la Guerra Civil o el de les tonalitats del paisatge de la zona, entre d'altres.
La següent ponència va ser "Viure a la masia. La vida quotidiana a les masies", a càrrec de Maria de la Serra, del Centre d'Estudis del Gaià, mentre que la penúltima de les xerrades va ser "Recuperem junts la memòria de la Terra Alta (Fase II), a càrrec de Julieta Olaso, membre de l'Associació Poble Vell de Corbera d'Ebre. Olaso va exposar que "es tracta d'un projecte dual d'investigació i pedagògic que vol arribar a les aules per tal de recuperar la memòria històrica en perill d'extinció per fer que les futures generacions s'impliquin en la mateixa i vegin la gent gran com a figures històriques referents a qui adreçar-se i poder entrevistar".
La darrera de les intervencions va ser la de "Passaports, passis fronterers i targetes de circulació. Documentació per passar la frontera pirinenca a les comarques gironines 1955-1978", a càrrec d'Ariela House, que explicà els documents alternatius al pressupost duaner que existien als territoris de les comarques gironines per poder creuar cap a la Catalunya Nord. Alguns d'aquests documents eren el passi o salconduit fronterer, la targeta per a treballadors fronterers, els passis turístics o els passis de llistes col·lectives. Aquests darrers es feien en casos d'aplecs sardanistes o amb motiu de la celebració de les fires de bestiar de Perpinyà.
House puntualitzà també cap d'aquests certificats constava al BOE de l'època, possiblement perquè eren expedits pels governadors civils de la zona.
Cal recordar que el congrés ha utilitzat un format híbrid i que totes les seves ponències han pogut seguir-se presencialment a la Sala Petita del Teatre-Auditori Felip Pedrell o telemàticament a través del canal de YouTube de l'IRMU.
A més, al llarg de tot el cap de setmana, s'han pogut visitar diverses exposicions vinculades amb el Recercat com l'exposició "La premsa del moviment veïnal" sobre les publicacions que han existit al llarg de la història a Nou Barris de Barcelona, als Reials Col·legis; l'exposició de plafons "Plantes i gent, etnobotànica garriguenca" a la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo o l'exposició de pòsters dels projectes dels diferents centres d'estudis, que estava a les parets de l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 8 de maig de 2021
Redactat per: Irene López
El segon audiovisual retransmès ha estat "Bombes a la rereguarda", el cinquè capítol de Tremolors, la sèrie coproduïda pel Canal TE i TAC12. El seu director, Salvador Palomar, ha explicat que "cal parlar del refugi com a referent de tot el que va passar i recordar alhora la vida del combatent i l'autoorganització de la població".
A continuació es va projectar un fragment de "Silencis. Figueres sota les bombes 1938-1939", de Jordi Puig, Enric Pujol i Gerard Bagué. Aquest darrer explicà que van voler fer el documental amb testimonis de Figueres, però amb l'objectiu que aquest tingués ressò més enllà. Explicà també que es va editar un llibre de fotografies i un altre d'històric sobre els bombardeigs de Figueres.
El darrer va ser el més recent de tots, "A les fosques. La memòria de la Tortosa bombardejada", produït per Terra Enllà i Bluverd Comunicació.
Una introspecció amb detall al passat dels refugis antiaeris catalans que es va completar la tarda del dissabte amb la visita al refugi antiaeri de la Catedral de Tortosa amb Maite Hernández i Andreu Caralt, de l'empresa turística de Terra Enllà.
Dissabte al matí es va reprendre el programa del congrés amb la taula rodona sobre "Els rius, vertebració i identitat", moderada pel director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto.
En primer lloc, va intervenir Marisa Roig, presidenta de l'Associació d'Història Rural, per explicar el projecte de recuperació de la navegació fluvial al riu Fluvià per part del Centre d'Estudis Escalencs. En segon lloc, el cap del departament de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Salvador Escudé, parà sobre el projecte "Camins del Segre", que pren com a referent la tesi de Josep Vallverdú que exposava que la Catalunya central és la més oblidada. Escudé exposà que "el Segre és la Diagonal de les Terres de Ponent i que hauria d'esdevenir un eix cultural, turístic i recreatiu de primer ordre que es convertís en un referent nacional des del seu naixement als peus del Puigmal fins a la seva desembocadura a Mequinensa". I per fer-ho, Escudé proposa crear un itinerari que es vinculi amb els aspectes culturals i que permeti "passejar per aprendre".
En el seu torn, l'arquitecte i membre de la Societat Andorrana de Ciències, Antoni Pol, va comentar que "al llarg de la història el riu va tenir un paper molt important com a vertebrador i estructurador del territori i que cal plantejar-nos quina és la nostra relació actual amb aquest i si hi ha hagut un procés de distanciament a nivell de la ciutadania". Per Pol "els nodes que hi havia gràcies als rius arreu del territori es van anar desfent com els nusos d'una xarxa de pesca perquè ja ningú els necessitava", tot criticant que "als joves no els interessen els llibres, però els rius, menys". Per acabar reblant que "el nostre principi de base és que allò natural guanyi l'artificial" i que tothom tingui present que "el riu és un procurador de vida i no el podem maltractar". Cal destacar, però, que aquesta va ser una premissa compartida per tots els participants a la taula rodona i també entre els assistents que han reclamat que es tinguin en compte els rius del territori català des de les administracions.
A partir de les 12h van començar les presentacions dels projectes de diferents investigadors de l'IRMU. El primer va ser el dels "Usos lingüístics, tria de llengües i rols sociolingüístics en la població escolar de la Ribagorça. Una aproximació des de la perspectiva d'anàlisi de xarxes socials", a càrrec d'Esteve Valls, del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. La ponència va servir per posar de relleu la discriminació evident que pateix el català a casa nostra tant en l'àmbit familiar com escolar per culpa de l'ús, cada cop més freqüent, del castellà com a llengua de prestigi.
A continuació va ser el torn del "Projecte educatiu sobre el patrimoni cultural de la comarca del Pla d'Urgell (Fase II)", a càrrec de Raquel Pueyo i Jordina Solsona, del Centre de Recerques del Pla d'Urgell i Mascançà. El projecte té com a objectiu recuperar la memòria oral de la gent de la tercera edat a través de l'impuls de projectes intergeneracionals com "Zoom In" o "Sensory Maps" a través de les escoles. Però el projecte va encara molt més enllà amb tallers com el que ensenya als nens la història del nomenclàtor dels carrers de la Seu d'Urgell, els puzles amb les façanes dels edificis més emblemàtics de la vila, el taller sensorial i olfactiu de "Derives perceptives", el que explica el funcionament del canal de reg i les seves comportes, el del coneixement de la fauna i flora autòctona, el projecte sobre la Guerra Civil o el de les tonalitats del paisatge de la zona, entre d'altres.
La següent ponència va ser "Viure a la masia. La vida quotidiana a les masies", a càrrec de Maria de la Serra, del Centre d'Estudis del Gaià, mentre que la penúltima de les xerrades va ser "Recuperem junts la memòria de la Terra Alta (Fase II), a càrrec de Julieta Olaso, membre de l'Associació Poble Vell de Corbera d'Ebre. Olaso va exposar que "es tracta d'un projecte dual d'investigació i pedagògic que vol arribar a les aules per tal de recuperar la memòria històrica en perill d'extinció per fer que les futures generacions s'impliquin en la mateixa i vegin la gent gran com a figures històriques referents a qui adreçar-se i poder entrevistar".
La darrera de les intervencions va ser la de "Passaports, passis fronterers i targetes de circulació. Documentació per passar la frontera pirinenca a les comarques gironines 1955-1978", a càrrec d'Ariela House, que explicà els documents alternatius al pressupost duaner que existien als territoris de les comarques gironines per poder creuar cap a la Catalunya Nord. Alguns d'aquests documents eren el passi o salconduit fronterer, la targeta per a treballadors fronterers, els passis turístics o els passis de llistes col·lectives. Aquests darrers es feien en casos d'aplecs sardanistes o amb motiu de la celebració de les fires de bestiar de Perpinyà.
House puntualitzà també cap d'aquests certificats constava al BOE de l'època, possiblement perquè eren expedits pels governadors civils de la zona.
Cal recordar que el congrés ha utilitzat un format híbrid i que totes les seves ponències han pogut seguir-se presencialment a la Sala Petita del Teatre-Auditori Felip Pedrell o telemàticament a través del canal de YouTube de l'IRMU.
A més, al llarg de tot el cap de setmana, s'han pogut visitar diverses exposicions vinculades amb el Recercat com l'exposició "La premsa del moviment veïnal" sobre les publicacions que han existit al llarg de la història a Nou Barris de Barcelona, als Reials Col·legis; l'exposició de plafons "Plantes i gent, etnobotànica garriguenca" a la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo o l'exposició de pòsters dels projectes dels diferents centres d'estudis, que estava a les parets de l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 8 de maig de 2021
Redactat per: Irene López