Durant la xarrada, Carme Garcia ha explicat als presents el contingut de la Llei de fosses de Catalunya, una normativa aprovada l'any 2009 que permet a la Generalitat excavar les fosses comunes que contenen cadàvers de la Guerra Civil i de la postguerra i identificar les restes. La directora general ha qualificat de "molt avançada" aquesta normativa, que permetrà durant el 2017 fer actuacions en una quarantena de fosses comunes de tot Catalunya i centenars de proves genètiques als familiars de les víctimes i a les restes que es localitzin.
Segons les dades facilitades per la directora general, en l'actualitat hi ha 5.200 persones inscrites al registre de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil, a les quals se'ls està practicant les proves genètiques que permetran fer el creuament amb les mostres d'ADN que s'obtenen de les restes òssies dels desapareguts. Fins al moment ja s'han fet les proves 200 persones, per la qual cosa la directora general ha animat els familiars de les víctimes a inscriure's al registre per poder entrar a formar part del programa d’obtenció de mostres d'ADN. Les proves genètiques (mostres de saliva) dels familiars dels desapareguts les coordina un equip de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, que es desplaça pel territori. Les persones més grans -i amb un parentiu més proper a les víctimes- són les primeres a les quals es practiquen aquestes proves, que tenen una durada de 15 a 20 anys.
Segons s'ha donat a conèixer en la sessió, un cop una família reclama un desaparegut la Generalitat fa una recerca prèvia de documentació i pertinences d’aquesta persona. Carme Garcia ha explicat que les famílies reben amb molta emoció aquesta documentació ja que sovint han perdut l'esperança de tindre notícies dels seus familiars desapareguts després de 80 anys.