Unió de Pagesos considera que el Departament de Territori i Sostenibilitat no ha tingut en compte la contribució de l'activitat agrària i forestal en la elaboració de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya que esdevindrà Acord de Govern al juny. Aquest document, que ha de guiar les polítiques de conservació de la natura, no s'ha basat en cap diagnosi sobre la situació a Catalunya ni reflecteix clarament la contribució que l'activitat agrícola, la ramaderia extensiva i l'activitat forestal exerceixen en el manteniment del patrimoni natural i la biodiversitat.
Així, l'Estratègia catalana obvia el treball d'integració de la biodiversitat i la conservació del patrimoni natural en les polítiques agràries d'acord amb l'Estratègia europea de biodiversitat per al 2020. El Programa de desenvolupament rural de Catalunya, període 2014-2020, destina el 42% dels fons a mesures de mitigació del canvi climàtic, actuacions sobre hàbitats i serveis públics ambientals (agroambient i clima, agricultura i ramaderia ecològiques, zones amb limitacions naturals i mesures forestals). Aquest ha fet que Catalunya estigui per sobre de la mitjana de la Unió Europea en terres agrícoles amb contractes de gestió respectuosos amb la biodiversitat i manteniment del paisatge.
Així mateix, l'Estratègia catalana no ha contemplat les pràctiques agrícoles regides pels condicionaments de l'ecologització del primer pilar de la Política Agrària Comuna. Falta que remarqui que Catalunya destina més del doble de superfície a la preservació de la biodiversitat del que estableix la normativa europea a través de les superfícies d'interès ecològic, a més de la contribució a través del compliment de la diversificació de conreus.
D'altra banda, l'Estratègia catalana hauria de considerar que Catalunya disposa avui d'un 30% del territori inclòs en figures de protecció (espais del PEIN, de la Xarxa Natura 2000 i espais naturals de protecció especial), molt per sobre del percentatge de l'Estat espanyol i només superat per tres estats de la Unió Europea (Eslovènia, Bulgària i Eslovàquia). Per tant, per al sindicat allò prioritari no és tant incrementar aquesta superfície, com la revisió d'espais actualment protegits, on caldrien estudis sobre si les activitats agrícoles tenen un efecte en hàbitats o espècies, abans d'aplicar restriccions. També caldria esmerçar-se en elaborar plans de gestió específics per a cada espai i aplicar-los.
El sindicat advertirà, demà en una reunió al matí amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya cal que no s'aprovi amb precipitació i que iniciï un procés de concertació amb les organitzacions agràries més representatives, ja que ni el procediment d'elaboració ni els terminis, més curts als previstos, s'ajusten als drets en matèria de medi ambient establers per la llei.
Així, l'Estratègia catalana obvia el treball d'integració de la biodiversitat i la conservació del patrimoni natural en les polítiques agràries d'acord amb l'Estratègia europea de biodiversitat per al 2020. El Programa de desenvolupament rural de Catalunya, període 2014-2020, destina el 42% dels fons a mesures de mitigació del canvi climàtic, actuacions sobre hàbitats i serveis públics ambientals (agroambient i clima, agricultura i ramaderia ecològiques, zones amb limitacions naturals i mesures forestals). Aquest ha fet que Catalunya estigui per sobre de la mitjana de la Unió Europea en terres agrícoles amb contractes de gestió respectuosos amb la biodiversitat i manteniment del paisatge.
Així mateix, l'Estratègia catalana no ha contemplat les pràctiques agrícoles regides pels condicionaments de l'ecologització del primer pilar de la Política Agrària Comuna. Falta que remarqui que Catalunya destina més del doble de superfície a la preservació de la biodiversitat del que estableix la normativa europea a través de les superfícies d'interès ecològic, a més de la contribució a través del compliment de la diversificació de conreus.
D'altra banda, l'Estratègia catalana hauria de considerar que Catalunya disposa avui d'un 30% del territori inclòs en figures de protecció (espais del PEIN, de la Xarxa Natura 2000 i espais naturals de protecció especial), molt per sobre del percentatge de l'Estat espanyol i només superat per tres estats de la Unió Europea (Eslovènia, Bulgària i Eslovàquia). Per tant, per al sindicat allò prioritari no és tant incrementar aquesta superfície, com la revisió d'espais actualment protegits, on caldrien estudis sobre si les activitats agrícoles tenen un efecte en hàbitats o espècies, abans d'aplicar restriccions. També caldria esmerçar-se en elaborar plans de gestió específics per a cada espai i aplicar-los.
El sindicat advertirà, demà en una reunió al matí amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya cal que no s'aprovi amb precipitació i que iniciï un procés de concertació amb les organitzacions agràries més representatives, ja que ni el procediment d'elaboració ni els terminis, més curts als previstos, s'ajusten als drets en matèria de medi ambient establers per la llei.