LA CRIDA DEL COMANDANT COUSTEAU
Situem-nos en el primer quadrimestre del 1983, personalment estava acabant la meva tesina de final de carrera, quan vaig comprar-me una publicació nova, de fet vaig comprar el nº dos de la revista "Aventura", una publicació dedicada a tota mena d'activitats esportives que incloguessin algun tipus de risc personal. Aquest número incloïa en el seu índex un article del cèlebre, en aquell temps, 'Jacques Yves Cousteau' (1910-1997), també conegut com el 'Comandant Cousteau', un oficial de la. Marina francesa, convertit a oceanògraf, cineasta, biòleg marí, que va introduir, amb els seus documentals, la sensibilitat mundial per la conservació dels oceans, amb les seves expedicions a bord del seu vaixell, el Calypso. Aquest article, introduït en moltes altres publicacions del moment el van titular "La crida de Cousteau" (tot i que Cousteau el titulà 'altres causes de la desaparició de la vida'). Crida perquè en el seu escrit identifica els problemes del planeta, focalitzats en els oceans com a reguladors del clima, productors d'aliments, responsables de l'aportació de gran part de l'oxigen de la nostra atmosfera. Després d'identificar els problemes, aborda les possibles solucions, i fa una crida als estats, als dirigents, i a la població, alertant que ja fem tard…, us sona d'alguna cosa?.
Doncs si avui, pel dia en què escric, diumenge 8 de juny, és el dia mundial dels oceans, demà, i fins al 13 de juny, tindrà lloc a Niça la tercera Conferència de les Nacions Unides pels Oceans, la UNOC-3 (per les seves sigles en anglès). Avui, en una petita sortida a l'Hospitalet de l'Infant, he vist que al diari 'Le Monde' hi havia un suplement sobre aquesta conferència, i després de llegir-ne uns articles, he recordat el d'aquella revista 'Aventura', ja que els eslògans de les dues publicacions, separades per 42 anys, són molt semblants, en el cas de Cousteau, es basa en la desaparició de la biodiversitat causada per la contaminació, l'excessiva pesca, i els canvis en el medi ambient. Segons Cousteau estem cometent un crim contra la nostra pròpia existència…, i en el cas del suplement de 'Le Monde', és 'L'avenir se joue dans les océans' (el futur es juga en els oceans).
La fundació MSC (Marine Stewardship Council), informa que el 35,4% de les espècies estan sobreexplotades, i espècies com el tauró i la rajada han disminuït un 71% des dels anys 70 del segle passat. Per Cristiana Pasca Palmer (Secretaria Executiva de la secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica de l'ONU, el 2017), els oceans són la principal reserva de biodiversitat del planeta, subministren la meitat de l'oxigen que respirem, i absorbeixen un 26% de les emissions de diòxid de carboni emeses a l'atmosfera. Sense dubtar de la seva funció com a reguladors del clima del planeta. Segons l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), "els oceans són uns reguladors climàtics vitals i proporcionen la major part de l'entorn que sustenta la vida al planeta".
En un món on tothom es mira el melic, sense pensar en el veí, trobo molt difícil que s'arribin a acords útils que puguin frenar la caiguda al buit actual respecte a la salut planetària. No soc optimista…; tot i això, desitjo que en aquesta UNOC-3 s'arribin a veritables acords útils pels habitants d'aquest 'Punt blau pàl·lid' (Carl Sagan), bàsicament perquè continuï sent un punt blau habitable en l'oceà del cosmos.
Ernest Blanch Martí.
Situem-nos en el primer quadrimestre del 1983, personalment estava acabant la meva tesina de final de carrera, quan vaig comprar-me una publicació nova, de fet vaig comprar el nº dos de la revista "Aventura", una publicació dedicada a tota mena d'activitats esportives que incloguessin algun tipus de risc personal. Aquest número incloïa en el seu índex un article del cèlebre, en aquell temps, 'Jacques Yves Cousteau' (1910-1997), també conegut com el 'Comandant Cousteau', un oficial de la. Marina francesa, convertit a oceanògraf, cineasta, biòleg marí, que va introduir, amb els seus documentals, la sensibilitat mundial per la conservació dels oceans, amb les seves expedicions a bord del seu vaixell, el Calypso. Aquest article, introduït en moltes altres publicacions del moment el van titular "La crida de Cousteau" (tot i que Cousteau el titulà 'altres causes de la desaparició de la vida'). Crida perquè en el seu escrit identifica els problemes del planeta, focalitzats en els oceans com a reguladors del clima, productors d'aliments, responsables de l'aportació de gran part de l'oxigen de la nostra atmosfera. Després d'identificar els problemes, aborda les possibles solucions, i fa una crida als estats, als dirigents, i a la població, alertant que ja fem tard…, us sona d'alguna cosa?.
Doncs si avui, pel dia en què escric, diumenge 8 de juny, és el dia mundial dels oceans, demà, i fins al 13 de juny, tindrà lloc a Niça la tercera Conferència de les Nacions Unides pels Oceans, la UNOC-3 (per les seves sigles en anglès). Avui, en una petita sortida a l'Hospitalet de l'Infant, he vist que al diari 'Le Monde' hi havia un suplement sobre aquesta conferència, i després de llegir-ne uns articles, he recordat el d'aquella revista 'Aventura', ja que els eslògans de les dues publicacions, separades per 42 anys, són molt semblants, en el cas de Cousteau, es basa en la desaparició de la biodiversitat causada per la contaminació, l'excessiva pesca, i els canvis en el medi ambient. Segons Cousteau estem cometent un crim contra la nostra pròpia existència…, i en el cas del suplement de 'Le Monde', és 'L'avenir se joue dans les océans' (el futur es juga en els oceans).
La fundació MSC (Marine Stewardship Council), informa que el 35,4% de les espècies estan sobreexplotades, i espècies com el tauró i la rajada han disminuït un 71% des dels anys 70 del segle passat. Per Cristiana Pasca Palmer (Secretaria Executiva de la secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica de l'ONU, el 2017), els oceans són la principal reserva de biodiversitat del planeta, subministren la meitat de l'oxigen que respirem, i absorbeixen un 26% de les emissions de diòxid de carboni emeses a l'atmosfera. Sense dubtar de la seva funció com a reguladors del clima del planeta. Segons l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), "els oceans són uns reguladors climàtics vitals i proporcionen la major part de l'entorn que sustenta la vida al planeta".
En un món on tothom es mira el melic, sense pensar en el veí, trobo molt difícil que s'arribin a acords útils que puguin frenar la caiguda al buit actual respecte a la salut planetària. No soc optimista…; tot i això, desitjo que en aquesta UNOC-3 s'arribin a veritables acords útils pels habitants d'aquest 'Punt blau pàl·lid' (Carl Sagan), bàsicament perquè continuï sent un punt blau habitable en l'oceà del cosmos.
Ernest Blanch Martí.