En l’adequació de l’edifici es respectaran els elements protegits definits al Catàleg de Protecció Històrico-Artístic de Tortosa, que són la façana principal al carrer Dr. Jaume Ferran, el torreó, la font adossada a la façana i l’enteixinat de fusta de la planta noble, en el sostre de la sala on es troba la Biblioteca de Tortosa. En la resta de les façanes es mantindran les obertures originals en les plantes segona i tercera i es modificaran en les plantes baixa i primera, conservant els ritmes de forats existents. Com a element nou, es preveu la col·locació d’un sòcol perimetral d’aplacat de pedra en les façanes, a l’alçada de la cornisa de la façana existent, que recull el ritme de les noves finestres i fa de lligam entre les diferents façanes i donant una visió de conjunt a la totalitat de l’edifici.
Els interiors també es remodelaran per adaptar-los als usos administratius que s’hi duen a terme, alhora que s’eliminaran les barreres arquitectòniques d’accés a la planta baixa, on se situaran una sala d’exposicions i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Al primer pis s’hi ubicarà el departament d’administració dels serveis territorials, mentre que a la planta segona estaran situades l’àrea de direcció, la sala d’actes i la Biblioteca. Per últim, el tercer i quart pis estaran ocupats per l’àrea de Patrimoni i la Sala Polivalent, respectivament.
Un edifici amb més de 500 anys d’història
El palau Oliver de Boteller, actual seu dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre, es va construir a finals del segle XV a la vora del riu com a casa familiar dels Oliver de Boteller, una família formada per la unió d’una branca de la noblesa tradicional amb la nova burgesia. La família comptà entre els seus membres amb diversos presidents de la Generalitat al llarg del segle XVI, tots ells càrrecs eclesiàstics.
Posteriorment, l’edifici va passar a mans de la família Jordà i a la dels Guzmán de Villoria. En els darrers temps del segle XIX s’hi instal·là el Banc de Tortosa primer i el Club Recreatiu després. Més tard fou utilitzat com a edifici del l’Ateneu.
Com la majoria d’edificis que miraven al riu, va sofrir grans desperfectes durant la Guerra Civil, així que al 1962 la façana va ser traslladada fins a l’indret on es troba ara, el lloc que havia ocupat el desaparegut Palau Municipal.