Després d'una conversa amb un alt responsable del Consorci d'Aigües de Tarragona he sabut que uns viveristes es faran càrrec dels arbres perquè no es malbaratin, ja que a partir del dia vint-i-u de juny de 2007, per la llei d'expropiació forçosa i d'urgència, ells passaran a ser els propietaris dels arbres, dels terrenys i de la casa, motiu pel qual podran disposar en tot moment dels meus béns.
Quan li he fet entendre que no volia que els arbres anessin a parar a cap viver, ja que això no ens garantitza la permanència de tota aquesta massa forestal en la zona, m'ha ofert una setmana més de termini perquè pugui trasplantar els arbres, proposta a la qual jo he contestat que els alts costos que aquesta tasca comportava no me'ls puc permetre. Per això crec que la única solució es troba a les seves mans, ja que són ells qui causen el problema i són ells qui l'han de solucionar. Puc entendre que el bé públic hagi d'estar per damunt del privat, però el que no puc entendre és que es causin tropelies i excessos en vers els més febles, en aquest cas m'estic referint als pagesos, per fer més rics a Autopistes, RENFE, Elèctriques o Aigües, per molt públiques que siguin les seves infrastructures. Això ho hauríem de pagar entre tots, i no només els afectats de les expropiacions.
Segurament les cimenteres que participen a concurs de subhasta podran fixar els preus que els interessen i escollir lliurement la seva participació en aquesta. Però nosaltres no tenim alternativa, ja que no em d'oblidar que als pagesos quan se'ns expropia se'ns pren la nostra eina de treball que és la terra...O es què potser pensen pagar-nos l'atur?
Espero que algú, dins d'aquest govern que s'anomena d'esquerres, en una conselleria d'esquerra-verds, tingui la sensibilitat d'entendre aquest escrit i començar a fer les coses bé, ja que aplicar la llei no vol dir en aquest cas que es faci un acte de justícia. Demano a qui tingui potestat per a fer-ho, que quedi tot parat fins que s'arribi a una solució justa per a tothom.
Ja per acabar, vull ressaltar que a part de defensar un món millor pels que vinguin, també defenso l'esforç i el sacrifici dels meus avantpassats, i de moltes famílies que s'han trobat i es trobaran en situacions similars a la meva. Sabem que els nostres avantpassats es van servir tan sols del seu coratge i del seu valor per conviure amb la natura, quan la única màquina que existia era el seu propi cos, motiu pel qual cal treure's el barret i donar-los les gràcies pel món millor que ens van deixar. No tenir en compte tos aquests valors, els valors que van deixar tots aquells que ara ja no es poden defensar, és un insult a la seva memòria i això no ho podem permetre.
Joan Blanch i Casanova