-El GEPEC està d’acord en que cal impulsar les energies renovables, com l’eòlica i la solar, però com ja s’ha dit en moltes ocasions, no a qualsevol preu. No es pot permetre la industrialització de les nostres serres i paratges naturals més ben conservats, o la massificació d’estes instal·lacions en determinats indrets (com la Terra Alta o la Conca de Barberà), quan hi ha altres alternatives per produir este tipus d’energies.
-Trobem paradoxal que el Departament de Medi Ambient trobe restrictiu l’enfocament amb el qual la Conselleria de Política Territorial aborda l’impuls de les energies solar i eòlica a Catalunya. És totalment lloable una política restrictiva a l’hora de fer grans instal·lacions solars (més de sis hectàrees) i agrupar este tipus d’indústria a recintes públics com ara a zones com polígons industrials i zones periurbanes per evitar impactes paisatgístics. Per altra banda, és també positiu aproximar als nuclis urbans les centrals eòliques, ja que a més de disminuir l’impacte paisatgístic, s’eliminen pèrdues d’energia degut al transport. Pensem que en este cas, lo Departament de Medi Ambient hauria de caminar en la mateixa direcció del de Política Territorial i no tornar a cometre los errors que està cometent en la implantació de l’energia eòlica.
-Dins d’este context i parlant en concret sobre les Terres de l’Ebre, considerem que la denegació de l’autorització del projecte de construcció d’una central solar de 5.5 MW al terme municipal d’Aldover, per part de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre és tot un encert. Tal com hem dit abans, d’accions com esta, hauria de prendre exemple el Departament de Medi Ambient, vetllant pel territori, i afavorint la implantació d’estes energies decididament, però allà on sigue possible. En esta denegació ha estat fonamental l’informe de la dirección general de Arquitectura i Paisatge del departament de Política Territorial que dirigeix Joan Ganyet.,
-Lo que és absolutament reprovable són les paraules de la Associació Europea per les Energies Renovables, demanant el cessament de Joan Ganyet, justament per fer bé la seua feina. Estem apanyats si associacions com esta, han de dir quin model d’implantació de renovables hem de tenir. Per a ells, tot el sòl, pot ser utilitzat per centrals solars, i fer de moderns captadors de los rajos de sol independentment del seu us. Mos preguntem segons esta associació, que s’hauria de fer en les oliveres i garrofers que actualment hi ha als terrenys on volien construir la central. Després de tot, és lo que es pot esperar de la branca empresarial del món de l’energia, que és fer diners independentment de lo sostenible que siguen los seus projectes.
-És absolutament indispensable impulsar les energies de microgeneració, com la minieòlica (potència inferior a 100 kW). A Espanya, no hi ha un marc regulador propi, i està assimilada a la gran eòlica. A països com França o Portugal, tenen un marc regulador propi, i al Regne Unit tenen com a objectiu que entre el 30 i el 40% de la demanda elèctrica del país sigue produïda per tecnologies de microgeneració. Una instal·lació minieòlica és més cara comparativament que una gran eòlica, i per contra, necessita més anys per a amortitzar-se. La minieòlica, és una font d’energia importantíssima. La seua instal·lació generalitzada per terrats i altres llocs de les nostres ciutats (com la solar), podria permetre obtenir una gran quantitat d’energia que no només seria consumida pels propietaris, sinó que també podria ser distribuïda per la xarxa elèctrica, obtenint-se així una quantitat d’energia absolutament neta, i sense cap impacte ambiental, al contrari que passa en l’eòlica, que per molt neta que sigue, no deixa de tenir uns impactes moltes vegades del tot inassumibles.
La regulació de la minieòlica, hauria d'estar assimilada com la centrals solars fotovoltaiques. Només així se garantiria una prima justa i que permetés la seua plena generalització.
-Finalment, la proposta de que Catalunya pugue arribar a tenir una generació energètica 100% renovable en un futur pròxim, tal com diu la fundació Terra, no sembla gens creïble tenint en compte com creix la demanda energètica. De fet, és una aberració dir que en una mica més de 3000 aerogeneradors a Catalunya podríem autoabastir-mos. Una industrialització així, tindria uns impactes ambientals inassumibles, tenint en compte l’actual desenvolupament de la gran eòlica insostenible. La xifra donada d’ocupació d’un 1.4% de la superfície de Catalunya per infrastructures energètiques per autoabastar-se d’energies renovables, és enorme, i més tenint en compte l’alt índex d’ocupació del territori a Catalunya, i que l’enorme majoria d’eòlica es desenvolupa a zones naturals molt poc alterades i en espais de bona conservació. Pensem que esta situació hipotètica és inassumible, tenint en compte que existeixen realitats alternatives plenament sostenibles com la minieòlica i la solar, energies implantables en un model descentralitzat. D’esta forma, tindríem un futur autènticament renovable, i podríem fer front al canvi climàtic, i al mateix temps a la macroindustrialització dels nostres espais naturals, tal com molt desafortunadament volen fundacions i organitzacions com Terra, i el president d’Eurosolar, Josep Puig