Aquest nou equipament està dotat d’un accelerador lineal d’última generació idèntic al que hi ha a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (centre de referència en oncologia per a la demarcació de Tarragona) i d’un aparell d’ortovoltatge per al tractament de tumors superficials de la pell.
Així, les Terres de l’Ebre disposen, des del mes de juliol, d’una Unitat de Radioteràpia per al tractament de malalts oncològics d’aquestes comarques. La demanda anual de radioteràpia corresponent a les Regions Sanitàries de Tarragona i les terres de l’Ebre l’any 2007 era de 1340 pacients, entre els quals prop entre un 20 i un 25% procedien de les Terres de l’Ebre. Amb aquesta Unitat de Radioteràpia s’evitaran fins a 12.000 desplaçaments anuals de pacients a Reus o a Barcelona. La nova unitat ha comportat una inversió, entre obra i equipament, de sis milions d’euros.
Amb aquest nou servei, els pacients oncològics de les Terres de l’Ebre poden realitzar tot el procés diagnòstic, tractament quirúrgic, quimioteràpia i ara radioteràpia així com els controls posteriors de la seva malaltia a prop del seu lloc de residència.
Primera clínica satèl·lit d’Europa
La nova Unitat de Radioteràpia és la primera clínica satèl·lit d’Europa. Les clíniques dependents o pseudosatèl·lits ja existeixen als Estats Units o a Europa, però el disseny que s’ha creat per Tortosa és innovador. En els centres pseudosatèl·lits que hi ha actualment a Europa, existeix una estructura duplicada on, per exemple, les aturades d’aparells per avaries s’han d’assumir aturant els tractaments el temps que faci falta sense que l’altre centre intervingui. En el cas de la Unitat de Radioteràpia de Tortosa, això no passa, ja que s’hi troba, en tot moment, un complet equip de professionals (mèdic, d’infermeria i tècnic), que aplica i controla el tractament i alhora que treballa de forma coordinada amb l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Així no es dupliquen estructures. A més, els acceleradors lineals dels dos centres són bessons, és a dir, que en cas d’avaria d’un dels aparells, l’altre pot tractar els pacients derivats del primer sense que aquests s’hagin de sotmetre a cap prova complementària.