Vull agrair, en primer lloc, al Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre, a la seva presidenta, Amparo Moreno, i a la seva Junta Directiva, per convidar-me a fer balanç d'aquests dos primers anys de mandat a l'Ajuntament de Tortosa.
Avui, 16 de juny, fa exactament dos anys que vaig prendre possessió com a alcalde de Tortosa. Les eleccions municipals de 2007 van suposar un canvi de majoria a l'Ajuntament de Tortosa i, per primera vegada en la democràcia, al meu parer, van conduir a una majoria estable i cohesionada, un acord entre els 10 regidors de Convergència i Unió i els dos regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, basat en un projecte comú i en la lleialtat mútua i en la recerca d'uns objectius compartits: millorar la qualitat de vida de les tortosines i dels tortosins, dotar la nostra ciutat de les infraestructures i equipaments que Tortosa ja hauria de tenir en aquest principi de segle XXI, i aconseguir la complicitat de tothom per fer que aquest projecte tiri endavant.
Abans de continuar i de parlar de balanç en aquest equador de mandat, no puc ni vull continuar sense aturar-me un moment i referir-me a la situació actual, del lloc que ocupa Tortosa en el difícil context econòmic que estem vivint. Moltes tortosines i tortosins estan avui vivint una realitat dura, complicada. Diverses empreses del nostre territori han tancat o passen moments de dificultats. Avui, no puc oblidar-me de totes aquestes persones. Si algun sentit de ser tenen les administracions, i aquí hi poso l'Ajuntament amb totes les seves limitacions de recursos, és el d'estar al costat del ciutadà quan aquest més ho necessita. I avui, moltes persones necessiten un missatge d'alè i d'esperança dels que estem al capdavant de les institucions.
Tortosa té avui 37.866 habitants. Un 75 per cent són autòctons i el 25 per cent restant són nouvinguts. D'immigrants n'hi ha de 90 nacionalitats diferents, essent els marroquins (7,4%) el col·lectiu més nombrós, seguit del romanès (4%) i del paquistanès (3%). Comparativament, el 25 per cent de nouvinguts que hi ha a Tortosa és molt superior a la mitjana catalana (16%) i espanyola (12%). Aquesta és una realitat que tampoc podem obviar, igual com al maig d'aquest any hi havia a Tortosa 2.445 persones aturades.
Ara em disposo a fer un curt viatge en el temps, al maig de 2007, quan la candidatura de Convergència i Unió guanya les eleccions amb 5.901 vots i obté 10 dels 21 regidors del consistori. Vaig encapçalar aquella candidatura amb unes propostes concretes perquè Tortosa recuperés el temps perdut, per impulsar un nou model de gestió de l'Ajuntament i de la ciutat, i amb el compromís de complir aquestes propostes i passar comptes davant dels votants que ens van fer confiança i davant de tota la ciutadania. Malgrat que vull insistir que aquest és un compromís a 4 anys i el balanç definitiu, com els estudiants el fan ara a final de curs, nosaltres el farem a final de mandat.
Aquella candidatura es va presentar amb un programa electoral que, malgrat que en política és poc habitual recordar quan es governa, sí que vull fer-vos avinent els principals eixos d'aquella proposta electoral:
- fer de Tortosa capital i motor de les Terres de l'Ebre
- apostar per l'esport com a element de cohesió i de projecció de Tortosa
- esdevenir una ciutat més segura, amb més policia i promovent el civisme
- apostar per un Ajuntament més eficaç i proper al ciutadà
- promoure la integració dels nouvinguts i afavorir la convivència
- fer de Tortosa un municipi més descentralitzat i més cohesionat alhora
- impulsar la cultura i el turisme per fer de Tortosa una veritable cruïlla dels Països Catalans
- apostar pel medi ambient fent una ciutat més sostenible
- posar-nos al costat de les mares i pares i dels professors per millorar l'educació dels nostres fills
- promoure un creixement equilibrat de la ciutat
- escoltar a la societat civil
- fer del nucli històric un centre viu i jove de la ciutat
- i, en definitiva, fer de Tortosa una ciutat millor per a viure
Amb aquesta base programàtica, i amb els resultats electorals obtinguts, vam configurar un acord de govern entre CiU i ERC que vam concretar en 23 punts, que ara no repetiré, amb la intenció de materialitzar-los al Pla d'Actuació Municipal (PAM).
Abans d'entrar en el detall d'aquest Pla d'Actuació, voldria comentar breument cinc aspectes previs que considero importants: el pacte de govern municipal, el canvi generacional, l'organització interna de l'Ajuntament, la nova governança i l'estat de les relacions institucionals de l'Ajuntament de Tortosa vers la resta d'administracions.
En relació al primer d'aquests aspectes, l'acord de govern entre CiU i ERC, només en puc fer una valoració molt positiva. Es tracta d'un pacte basat en un projecte comú i en la lleialtat mútua. Com a alcalde he procurat que els meus socis estiguin al corrent de totes les àrees de govern i, al mateix temps, jo també sóc sabedor dels temes que porten els companys regidors d'Esquerra.
Passa una mica com en una empresa. No és el mateix dirigir una organització en la qual el consell d'administració té una estabilitat i tots remen en la mateixa direcció que un consell on cadascú va a defensar els seus interessos particulars. Per tant, vull agrair a tots els regidors, als tres partits i a les seves respectives executives locals, per fer-ho possible, sempre mantenint cadascú les seves pròpies posicions.
En relació al segon aspecte, no els he d'enganyar. Malgrat que a la meva candidatura estan representats tots els trams d'edat, penso que aquest govern suposa un canvi generacional, d'altra banda molt necessari per a la ciutat, del qual, si em permeten, em fa sentir fins i tot dels més veterans d'aquesta generació.
I aquest fet coincideix en el temps que gent jove o relativament jove assumeix responsabilitats en l'àmbit de la societat civil a Tortosa. No les vull enumerar, perquè no me'n vull deixar cap, però hi ha moltes entitats, clubs i associacions que al llarg dels últims anys han renovat i han rejovenit la seva direcció.
Per tant, avui la responsabilitat de tirar endavant la ciutat recau sobre la generació dels 30 i pocs fins als 40 i molts. I estic convençut que aquesta generació no decebrà a Tortosa.
Aquí, també vull fer menció d'una altra qüestió que considero important i característica d'aquest equip de govern. Estic orgullós de tenir un govern municipal a Tortosa on per primera vegada hi ha una dona ocupant la primera tinença d'alcaldia, hi ha una dona al capdavant de l'àrea d'Urbanisme, una altra dona al capdavant de l'àrea d'Hisenda i Règim Intern i també una altra dona al capdavant de l'àrea de Governació.
En relació al tercer aspecte, l'organització interna de l'Ajuntament, cal dir que l'Ajuntament de Tortosa va fer la transició democràtica, a nivell polític, com la resta d'ajuntaments del país durant els anys 80 i 90. Però així com a la majoria d'ajuntaments mitjans i grans del nostre país, durant la segona part de la dècada dels noranta i els primers anys de la dècada actual, varen fer un gran procés de reforma que va suposar la transformació de l'administració municipal en una administració organitzada, eficient, adaptada als temps i a les noves formes de gestió, per raons que ara no vénen al cas, a l'Ajuntament de Tortosa aquesta reforma no es va fer.
Malgrat que aquesta no és una qüestió que tingui visibilitat externa i els seus resultats tarden en veure's, estem consumint una part important del nostre treball en fer aquest canvi per assolir formes més àgils i més eficients de treball adaptades al segle XXI. Un canvi que va adreçat sobretot a implementar un principi bàsic que mai els gestors públics poden perdre de referent: si l'administració té un sentit de ser és l'administrat, i ha de treballar per proveir d'uns serveis públics eficients al ciutadà.
En aquest marc, estem treballant en una reforma interna de l'organització de la casa, amb la millora dels procediments, en la creació d'un Servei d'Atenció Ciutadana (SAC) referent, en la descentralització de l'administració municipal. En definitiva, una administració moderna, pròpia del segle XXI.
Som conscients que aquest treball no genera grans titulars. Però és molt important i és bàsic fer-lo. El que cal és que el ciutadà pugui veure el resultat, les millores en la prestació del servei per part de l'Ajuntament.
El quart aspecte a comentar fa referència a la forma d'exercir el govern municipal. Un dels objectius que ens vam marcar quan vam assolir el govern de l'Ajuntament de Tortosa, i en el qual estem treballant intensament, és fer del govern de la ciutat un govern més proper a la gent, implementant un model de governança del segle XXI, que malgrat que encara no està generalitzat, crec que s'acabarà imposant a les ciutats d'arreu d'Europa.
Es tracta d'assumir les responsabilitats de govern amb decisió i fidels a un projecte programàtic, que és el Pla d'Actuació Municipal. Però, a la vegada, aquest projecte s'ha d'executar tenint en compte la ciutadania i sempre comptant amb la seva complicitat.
És per això que el nostre compromís d'estar pròxims a la societat civil de Tortosa l'intentem materialitzar dia a dia. Perquè vull dir-ho així de clar: si la nostra ciutat ha destacat sempre per alguna cosa, ha estat per tenir una societat civil ben vertebrada i musculada. En moltes ocasions, fins i tot, potser ha estat el millor actiu que ha tingut la ciutat.
El meu reconeixement, des d'aquí, a totes les persones que simplement per estima al seu barri, a la seva ciutat, a la seva entitat, club o associació estan i han estat treballant de forma absolutament desinteressada per la ciutat, pel territori i pel nostre país.
És per tot això que hem volgut tenir com a aliats de la nostra acció de govern a la societat civil. Associacions, entitats, clubs. Són bàsics a l'hora de governar la ciutat. Des del primer dia vam establir la figura del regidor de barri per mostrar la nostra proximitat a la ciutadania. A més de les seves àrees de responsabilitat, cada regidor té la missió de coordinar l'acció de govern en un barri i de ser l'enllaç amb la societat civil d'aquella part de la ciutat, intentant fer partícips els ciutadans de l'acció de govern i, en la mesura del possible, fent que els ciutadans contribueixin a la millora dels projectes de ciutat.
Des d'aquí vull agrair la feina d'entitats i associacions en la seva col·laboració amb l'Ajuntament. I al mateix temps, vull deixar constància que si algun projecte no surt com estava previst, l'única responsabilitat recau en l'Ajuntament.
El nou model de governança, al que em referia abans, ha de tenir també un altre pilar bàsic, a més de la proximitat a la ciutadania: em refereixo a la consecució de la màxima col·laboració institucional. I aquest és el 5è aspecte que vull mencionar.
Al nostre Estat hem configurat una estructura de l'administració en diferents nivells. Potser massa nivells, però és el que tenim.
És imprescindible que, independentment del color polític que governi en cada nivell d'administració, i fora de les conteses electorals, es treballi sempre de forma coordinada i lleial.
La col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa amb les altres administracions ha d'estar sempre per damunt de confrontacions partidistes.
Penso que s'han degut fer prou bé les coses per part de tots, més enllà de desacords puntuals, per tal que aquest 2009 sigui l'any en què Tortosa rebrà la major inversió pública de la seva història, procedent de totes les administracions. Des de la Mancomunitat de Tortosa-Roquetes, passant per la Universitat Rovira i Virgili, la Diputació de Tarragona, el Govern de la Generalitat o el Govern de l'Estat.
Com a alcalde he procurat amb fermesa defensar els interessos de Tortosa però, a la vegada, buscant sempre la col·laboració i la complicitat necessàries de totes les administracions.
No puc obviar, en aquest punt, que al nostre municipi i a les Terres de l'Ebre tenim qüestions pendents amb altres administracions, que desitjo que amb la mateixa lleialtat institucional que hi ha hagut en altres temes, s'acabin desencallant o resolent de forma urgent:
- L'A-7 és una prioritat per a Tortosa i per a les Terres de l'Ebre. Hem de ser capaços de respectar el traçat pactat amb el territori, i que tant ens va costar. I que ningú faci servir com a excusa aquesta reivindicació legítima, de no separar Campredó i Font de Quinto, per a retardar la seva execució.
- Una situació molt semblant la tenim amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) al seu pas pel nostre municipi. Tenim un consens polític absolut en relació a la proposta de traçat, evitant el trinxament de la zona del Canalet. I volem que aquesta infraestructura s'executi ràpidament però, igual com s'ha fet en altres llocs del país, respectant la voluntat del municipi.
- La construcció d'un nou Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) al barri de Sant Llàtzer, en uns terrenys que l'Ajuntament té cedits a la Generalitat fa gairebé 5 anys. Aquesta és també una prioritat per a Tortosa.
- Tampoc no voldria oblidar decisions importants que ens afecten de molt a prop. És el cas de l'autovia A-68 o la inajornable millora de les nostres infraestructures i serveis ferroviaris.
Malgrat aquests esculls, que tinc la confiança que s'acabaran resolent, avui vull fer un reconeixement al treball de totes les administracions més enllà, com deia abans, de les discrepàncies que hi puguin haver.
Vull tenir un reconeixement a les persones que representen aquestes administracions. Pel seu treball i col·laboració. I, a la vegada, un oblit intencionat per aquells que l'únic que intenten fer és posar entrebancs i traslladar la confrontació política a tots els àmbits als efectes de recuperar rèdits electorals perduts, en temps passats.
Aquest model, el del diàleg entre administracions, hem de procurar mantenir-lo en un futur, més enllà de períodes electorals, independentment de les nostres filiacions polítiques i només d'acord amb les responsabilitats institucionals de cadascú, aspecte que potser, durant els últims anys al nostre país, resulta més difícil.
Recuperant el fil dels objectius més tangibles de mandat, em vull referir ara al Pla d'Actuació Municipal, que recull les propostes del programa electoral de Convergència i Unió i els acords formalitzats en el pacte de govern amb ERC. El Pla d'Actuació Municipal és el primer document d'aquestes característiques que ha impulsat un govern municipal a l'Ajuntament de Tortosa. Inclou 447 actuacions, repartides per àrees i anualitats. El PAM és un document que vol ser el vector de la nostra actuació al llarg dels quatre anys però amb la voluntat d'adaptar-se a la realitat: això vol dir que ha de ser dinàmic i poder incorporar noves actuacions, d'igual manera que, les menys de les vegades, pugui deixar de materialitzar-se algun projecte per qüestions estratègiques o conjunturals.
El PAM és un document que té moltes virtuts: cada regidor, cada treballador de l'Ajuntament i cada ciutadà, sap quins són els projectes que s'ha marcat com a objectiu aquest govern. I el més important, ens permet arribar avui, dos anys després d'assolir l'alcaldia i a dos anys de les pròximes eleccions, posar negre sobre blanc i passar comptes davant de la ciutadania.
L'Ajuntament de Tortosa està executant el 84 per cent de les actuacions que va comprometre's a culminar durant el mandat 2007-2011. Són 377 projectes que s'estan fent, i, d'aquests, un 31 per cent ja estan finalitzats. Per al bienni 2010-2011 hi ha previstos 54 nous projectes que completaran el primer Pla d'Actuació Municipal que ha tingut l'Ajuntament de Tortosa en la seva història. En el moment de la seva presentació, vaig dir que el PAM seria un document dinàmic, amb voluntat de complir-lo al cent per cent, però assumint que les diferents conjuntures del moment obligarien a adaptar-lo. Què vol dir això? Doncs que un 17 per cent de les actuacions projectades han començat però s'executen amb cert retard, un 3 per cent hem anticipat la seva realització i un 4 per cent estem considerant la seva viabilitat. En aquest últim apartat hi trobem, per exemple, la creació de nous habitatges al barri del Rastre, que malgrat tenir els projectes ja redactats i les obres adjudicades, avui per avui no podem tirar-ho endavant sabent com està el mercat immobiliari.
Aquí, vull fer un agraïment especial a tots els regidors per haver mantingut el compromís de complir amb els objectius que ens marca aquest Pla d'Actuació. I als treballadors de l'Ajuntament, per la feina feta i pel grau d'implicació en aquest projecte.
Aquells que em coneixen saben de la meva perseverància. Una perseverància que és extensible a tot el govern de l'Ajuntament de Tortosa. I, malgrat la crisi, i com que estic convençut que el camí endegat és el millor dels possibles, us ben asseguro que ens en sortirem, amb l'ajuda de tothom, això sí.
Sense ànim de voler ser exhaustiu en el detall de totes les actuacions que hem impulsat, permeteu-me que n'enumeri només algunes perquè ens ajudarà a visualitzar millor quina ciutat tenim avui, només 24 mesos després de les últimes eleccions municipals, i en un context econòmic molt difícil que no ajuda gens en l'assoliment dels objectius que ens hem marcat.
He dit abans, que l'urbanisme i els esports són prioritaris per a aquest govern. El necessari i volgut impuls a aquestes dues grans àrees ve donat, en bona mesura, per l'important dèficit existent a la nostra ciutat en equipaments esportius, en gestió esportiva, i en tot allò que afecta l'àrea d'Urbanisme i Obres Públiques quan vaig assolir l'alcaldia. Es tractava de posar el comptador a zero i forçar la màquina per assolir els objectius, realment ambiciosos, que ens havíem fixat.
Començant en l'àmbit de l'Urbanisme, vull referir-me d'entrada al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que va entrar en vigor poc després d'assumir l'alcaldia. En aquest primer tram de mandat s'ha demostrat la dificultat extrema en l'aplicació i gestió del POUM, que es va aprovar malgrat que nosaltres no hi vam donar suport. Això fa, fins i tot, impossible de desenvolupar-lo en algun aspecte. Malgrat tot, buscarem fórmules per a rectificar-ho i poder continuar treballant pel desenvolupament de la ciutat.
Quatre xifres il·lustratives de l'activitat de l'àrea d'Urbanisme en els últims 24 mesos. Hem redactat 52 projectes, en els quals han intervingut 43 despatxos d'arquitectes o enginyers diferents. Hem adjudicat 39 obres a 29 empreses constructores diferents. El volum total d'inversió pública municipal adjudicada puja a 21.759.171 euros.
Vull parlar ara del PINCAT, el Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa. Un Pla que disposa de 18 milions d'euros per rehabilitar el nostre centre històric, i que està cofinançat a parts iguals entre l'Ajuntament i la Generalitat, fruit de la subvenció de la Llei de Barris.
Al juny de 2007, a l'equador del PINCAT, ens trobem amb un percentatge d'execució d'obres que no supera el 12 per cent. A partir d'aquell moment, i comprovada la gravetat de la situació, iniciem una cursa contrarellotge de redacció de projectes, licitació d'obres i execució que ens porta, avui, a estar executant el 84 per cent de tota l'obra prevista en el PINCAT. Això no ha impedit que haguem demanat una pròrroga de 2 anys per poder tenir garanties de finalitzar totes les obres projectades.
Abans em referia al fet que aquest 2009 serà històric per ser l'any en què Tortosa rep la major inversió pública de totes les administracions. Hi ha una Comissaria regional dels Mossos d'Esquadra en obres, el nou edifici de les delegacions en marxa, una seu –per primera vegada- de la Diputació de Tarragona a Tortosa, la urbanització de la carretera de Jesús a Roquetes a punt de finalitzar, les obres de la carretera de Tortosa a Roquetes a bon ritme, aquesta setmana s'adjudicaran les obres de l'edifici del Campus de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la propera construcció de la prolongació de la Via Verda del Baix Ebre pel pont del ferrocarril i una reforma de l'estació de Renfe en marxa, o l'arribada de la fibra òptica al nostre municipi, per posar només alguns exemples.
L'Ajuntament ha culminat, en aquests primers dos anys de mandat, projectes d'envergadura als quals ens havíem compromès. La nova i modèlica Comissaria de la Policia Local, una nova pista d'atletisme d'entrenament i un camp de futbol de gespa artificial. Estem avançant amb la urbanització de carrers i places al nucli històric. Està a punt de finalitzar el parc ciclista de Vinallop, un equipament que serà referència al nostre país. S'està construint el primer centre cívic de la ciutat a l'antic Mercat de Ferreries. Estem duent a terme la reforma de l'edifici consistorial per fer-lo accessible. Estem a punt d'enllestir un nou magatzem per a la Brigada Municipal a l'antiga Dacsa. Estem aixecant el carrer Llarg de Sant Vicent, per urbanitzar i millorar aquest important vial del barri de Ferreries, després de molts anys de reivindicació veïnal. Estem urbanitzant l'entrada de Tortosa, als portals de ciutat Centre i Nord, que suposaran nous terrenys per a implantar noves empreses i millorar el principal accés a la nostra ciutat. Hem iniciat les obres de millora del parc municipal Teodor Gonzalez, les més importants que s'han fet en el seu segle història. I hem resolt, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la situació les escales de la Catedral, que en els propers mesos espero que començaran a construir-se.
En l'àmbit dels esports, a més dels nous equipaments com el parc ciclista o la pista d'atletisme i nou camp de gespa, hem fet una pista d'skate. Hem recuperat activitats esportives que feia anys que no es celebraven. Estem impulsant l'esport d'elit a la nostra ciutat. Hem modernitzat la gestió esportiva de l'Ajuntament creant la societat Tortosasport. Hem millorat les instal·lacions esportives del pavelló municipal de Ferreries i del pavelló firal, dotant-lo d'una pista de parquet. Hem augmentat les ajudes als clubs de la ciutat. Hem construït uns nous vestidors a la zona esportiva de Campredó i a la de Bítem. Hem cobert la pista poliesportiva de Vinallop.
En matèria de seguretat, sí que us he de dir, que malgrat el difícil context pressupostari que estem vivint, no podem afluixar. I prova d'això és que al pressupost de 2009 l'únic departament que disposa d'ampliació de plantilla és la Policia Local. Al marge de disposar d'un nova Comissaria per a la Policia Local, aquest Ajuntament no ha estalviat esforços, com he dit, per incrementar la plantilla d'agents, ho hem fet en un 20 per cent, creant 11 noves places. Això ens ha permès crear la figura del policia de proximitat, que alguns posaven en dubte i ara tothom reclama. A partir del proper 1 de juliol, quan s'incorporin els agents que actualment estan a l'Acadèmia, els següents barris estaran coberts amb policia de proximitat, amb un agent per barri, matí i tarda: Remolins, Rastre, Santa Clara, Centre Comercial, Ferreries Nord, Ferreries Sud, Temple, Jesús Nord, Jesús Sud, Sant Llàtzer i Eixample Antic.
Hem millorat els equipaments de la policia local, hem ampliat el parc mòbil i hem creat una unitat de Policia Canina. Són millores que formen part d'un projecte a quatre anys de transformació del cos de la Policia Local. Aquest fet, junt al desplegament dels Mossos, el passat novembre, permet que es visualitzi més policia al carrer i permetrà millorar la sensació de seguretat al ciutadà. Això ens ha de permetre lluitar amb més eficàcia contra la delinqüència.
Però els moments són difícils i la seguretat és un tema extremadament sensible. L'Ajuntament està fent tots els esforços possibles, igual que els Mossos d'Esquadra. Potser aquests esforços no són suficients i cal continuar treballant, però estem convençuts que anem pel bon camí. Des d'aquí vull fer una menció especial a la difícil tasca que duen a terme els agents de la Policia Local, Mossos i de la resta de cossos i forces de seguretat que treballen a Tortosa.
En els temps que estem vivint, ja n'hem parlat abans, les administracions hem d'estar al costat d'aquells que més ho necessiten. L'Ajuntament de Tortosa ha reforçat el suport a la Casa d'Acollida i el servei d'acollida a nouvinguts, s'ha apostat per millorar l'atenció domiciliària de la gent gran, hem posat en marxa un servei pioner al territori: el Punt de Trobada. Tenim en marxa una Escola Taller que està rehabilitant l'antiga Comissaria de la Policia Nacional per ubicar les dependències de l'àrea d'Acció Social i formant en un ofici a quaranta joves aturats. Estem també rehabilitant un edifici municipal al carrer Montcada que anirà destinat a equipaments socials i a les noves instal·lacions de Ràdio Tortosa.
En aquest àmbit, i en aquests moments d'especial dificultat, vull fer un reconeixement especial a totes aquelles entitats que treballen desinteressadament pels que més ho necessiten. En particular a dues entitats que col·laboren estretament en aquest àmbit amb l'Ajuntament: Càritas i Creu Roja. La seva feina és, avui, més imprescindible que mai.
Un dels primers objectius que ens vam marcar per als primers mesos de mandat va ser l'execució d'un Pla de Xoc. En pocs mesos vam abocar recursos i esforços per arranjar carrers, voreres i fer tasques de manteniment als barris i pobles de Tortosa. No es tractava d'un gran dispendi econòmic. Només era qüestió d'identificar les mancances i posar-se a treballar per resoldre-les. Hem considerat necessari mantenir aquesta activitat de manteniment, a la qual hi vinculo la neteja, perquè tenir una ciutat neta i amb els carrers i voreres arranjats continua sent una obsessió meva i d'aquest govern.
Des de l'àrea de Promoció Econòmica estem treballant, i aquesta és una feina volgudament silenciosa i discreta, per atreure noves empreses a la ciutat que creïn nous llocs de treball. En els temps que corren, aquesta és una tasca complexa. Però no només ho intentem sinó que hi estem treballant intensament. Aquí hi encaixem el nou viver d'empreses que properament construirem en uns terrenys municipals, a les antigues indústries Fabra. Aquest projecte és més necessari que mai per afavorir l'aparició de nous projectes empresarials. Ens vam comprometre a impulsar una nova fira anual, i així ho estem fent.
En l'àmbit del medi ambient, hem actuant en diferents fronts. Un dels més visibles i que, segurament, més recorregut té per davant és la recollida de brossa soterrada. Apostem per aquest model i en cada nova obra d'urbanització de carrer o plaça incloem la construcció d'aquest tipus de contenidors soterrats. Els carrils bici. Mai com en aquest mandat se n'hauran construït tants a la ciutat. En quatre anys haurem creat més de 4 quilòmetres de carril bici.
Aquí també vull destacar la important inversió realitzada en la millora de la xarxa d'abastament d'aigua, l'aposta per la mobilitat, havent encarregat un Pla de Mobilitat energèticament sostenible que permeti aconseguir una millora de la circulació i una ciutat més amable amb els vianants, on la major oferta d'aparcament i la millora en el transport públic seran elements clau. En el camp del transport públic vull recordar l'important salt que hem fet, amb la col·laboració de la Generalitat, incrementant les freqüències de la connexió amb els pobles del municipi. I també vull recordar l'aposta mediambiental feta amb el procés participatiu per a l'elaboració de l'Agenda 21.
Des de l'àrea de Governació s'ha fet una tasca ingent durant aquests dos primers anys de mandat. Hem creat diverses ordenances, a les quals ens havíem compromès. Una és referida als establiments de serveis telefònics. Calia posar ordre en aquest sector i ho estem aconseguint. Una altra és l'ordenança del bon ús de la via pública i dels espais públics, l'ordenança del civisme, una eina necessària, rigorosa i reclamada per la majoria de la població, que fa pocs dies que ha entrat en vigor. Des d'aquesta regidoria estem duent a terme, des de bon començament, un control del padró municipal, amb l'objectiu d'adaptar-lo a la realitat i també com a mesura per acabar amb els pisos pastera de la nostra ciutat. No pot ser que en ple segle XXI haguem trobat pisos on vivien desenes de persones en condicions infrahumanes. Afortunadament, aquests casos avui els estem eradicant, malgrat que queda encara feina a fer.
Convertir Tortosa en un pol d'atracció turística. Aquest és un dels objectius en els quals treballem. Conjuntament amb la Generalitat, s'està construint un Centre d'Acollida Turística. La rehabilitació del nucli antic ha de permetre revertir la situació de degradació i fer que el centre històric de Tortosa sigui un atractiu per si mateix. Hem posat en marxa el Centre d'Interpretació del Renaixement i tenim altres iniciatives en marxa com la targeta turística integrada o la senyalització del patrimoni.
Del Renaixement també n'hem de parlar. Anem per la catorzena edició, amb una direcció que vam estrenar l'any passat i que, gràcies a la col·laboració dels voluntaris i de les entitats participants, així com fruit d'una gestió professionalitzada de la festa, hem aconseguit fer brillar aquesta cita anual amb el nostre passat renaixentista tot reduint els costos. La meva obsessió en fer de l'Ajuntament una administració més eficaç i més eficient va enfocada precisament a aquest objectiu: fer coses, com una gran festa del Renaixement, però amb una gestió econòmica racional.
Amb les festes de la Cinta hem aconseguit fer-les més populars i més participatives. La clau de l'èxit ha estat que la societat civil de Tortosa s'ha fet seves les festes majors.
I una aposta que considero que ha sortit reeixida i s'ha consolidat com un referent al territori: la Cavalcada de Reis. Tortosa, després de molts anys, ha recuperat la màgia per a la nit més especial de l'any.
En el camp la cultura, des de l'Ajuntament hem apostat per una bona programació al Teatre Auditori Felip Pedrell, que s'ha traduït en un increment important de públic. La mateixa aposta s'ha fet en l'apartat d'exposicions, a la Sala Antoni Garcia de l'antic Escorxador. I, en aquest emblemàtic edifici modernista de la ciutat, continuem invertint per convertir-lo en un Centre Cultural de referència. Aviat podrem ensenyar el resultat de la seva rehabilitació i, els ben asseguro que quedaran sorpresos de descobrir un equipament de primer nivell per a la ciutat. En l'apartat d'equipaments culturals, deixeu-me recordar l'edifici de la Casa de la Música, que ja està en obres, que suposarà un pas de gegant per a l'Escola i la Banda Municipal de Música i l'Aula de Música Tradicional. O el Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, on a partir de l'any vinent acollirà els passos de les confraries.
No m'estendré en els diversos festivals musicals que hi ha a la ciutat ni en altres dels avenços que considero que hem anat introduint i consolidant en aquests 24 primers mesos de mandat.
Aquesta que us he fet, és la fotografia del present. Però ens queden encara dos anys i molts projectes per concloure i altres fins i tot per començar.
Els propers dos anys seran molt difícils des del punt de vista econòmic. Sóc optimista per naturalesa. Però per resoldre els problemes, abans s'han de reconèixer i afrontar. Veig amb certa preocupació com els responsables econòmics de l'Estat continuen intentant transmetre un missatge poc ajustat a la realitat quan parlen que ja estan aquí els brots verds o que la recuperació ja ha arribat. Aquest discurs serveix per continuar sense prendre les decisions necessàries, de vegades doloroses, però en tot cas bàsiques per a una situació gravíssima. La més greu que la meva generació ha conegut mai.
Els responsables polítics han d'intentar transmetre optimisme però no amagar la realitat. Com a alcalde faré el possible per tirar endavant la ciutat. Però no puc enganyar la ciutadania. Els dos pròxims anys seran també de dificultats econòmiques. Anys, durant els quals una part important dels nostres conciutadans ho passarà malament. I la responsabilitat d'un governant és no amagar la realitat.
Crec que són anys en què necessitarem governs forts amb majories estables i amb projectes clars al capdavant de la Generalitat, del Govern central, així com a les institucions europees. Governs disposats a assumir responsabilitats i decisions de vegades difícils, independentment de la conjuntura electoral i del tacticisme partidista.
Tortosa i les Terres de l'Ebre tampoc seran una excepció, des de la meva perspectiva. Ni tampoc crec, sincerament, que la situació ens afecti a nosaltres de forma més greu que a altres llocs.
Des de l'òptica estrictament municipal continuarem mantenint l'execució del Pla d'Actuació Municipal, on l'obra pública serà una prioritat per a la millora de les infraestructures i per dotar de més activitat econòmica a la ciutat.
Igual com ara, la situació ens farà reforçar encara més la nostra acció de govern en l'àmbit de l'Acció Social.
Dissortadament, com ja he dit, a la nostra ciutat hi ha persones i famílies que ho passen molt malament. Des de l'Ajuntament, com no pot ser d'una altra manera, continuarem centrant la nostra atenció en aquests col·lectius.
Aquests propers dos anys seran anys en què maduraran molts dels projectes iniciats. Hem d'acabar la reforma administrativa de l'Ajuntament i la descentralització que ha de suposar que Campredó i Bítem, en un primer moment, i els Reguers, si els veïns i veïnes ho consideren oportú, es puguin constituir en Entitat Municipal Descentralitzada. En les properes setmanes tancarem també el model de finançament de les EMD, únic per a tot el municipi. Això ens permetrà tancar de forma definitiva la renovació del conveni amb l'EMD de Jesús, que suposarà una millora substancial del finançament i l'ampliació de les competències, un compromís que havíem adquirit amb tots els jesusencs i jesusenques.
L'EMD de Jesús, 15 anys després de la seva constitució, ha demostrat com un procés de descentralització millora de forma espectacular el servei que es presta als ciutadans.
En els propers 24 mesos veurem com tiren endavant importants projectes de ciutat. És el cas de la nova piscina olímpica i complex d'aigües i esportiu. Un equipament de primer nivell al qual ens havíem compromès i que suposarà un canvi radical respecte a les obsoletes instal·lacions que avui tenim a l'Estadi Municipal.
Tindrem, l'any vinent, un nou viver d'empreses a la ciutat. Quan vaig ser president del Consell Comarcal del Baix Ebre vam crear un viver a Camarles. Ara en tindrem un a Tortosa, de primer nivell. I ara, més que mai, en la situació de crisi que travessem, necessitem d'un equipament d'aquestes característiques per als joves emprenedors de la nostra ciutat.
Entre les obres imminents i les projectades des d'ara i fins a finals del mandat hi ha, entre les més importants, la construcció d'una llar d'infants municipal, la urbanització dels carrers Portal i Major de Remolins, la creació del Museu de Tortosa a l'antic escorxador, les noves instal·lacions de l'Arxiu Comarcal, la nova piscina, que inclourà un nou aparcament soterrat i la remodelació completa de la plaça Joaquim Bau.
En l'àmbit de l'aparcament sí que vull aturar-me un moment. Tots sabeu de la problemàtica de Tortosa amb l'aparcament. Fa ara 24 anys que entrava en servei l'aparcament soterrat de la plaça Alfons. Des de llavors, Tortosa ha crescut en habitants i en vehicles, però no en nous aparcaments. Avui, aquest Ajuntament té en marxa un aparcament soterrat al Rastre, un altre al Temple i un tercer a Ferreries. I el projecte d'un gran aparcament entre el Mercat i els terrenys de Renfe, quan puguem disposar d'aquests terrenys. I en els propers mesos posarem en servei dos nous aparcaments en superfície, gratuïts, amb més de 250 places, al barri del Temple, i al barri de Ferreries.
Estem treballant en la creació, tal i com ens vam comprometre, d'un pla estratègic que defineixi la Tortosa dels propers 20 anys. Posarem en marxa un Comissionat per coordinar els treballs.
Al marge dels projectes que depenen de l'Ajuntament, vull referir-me també als reptes de futur que ens afecten molt directament com a ciutat la responsabilitat dels quals recau en altres administracions. Deixant de banda l'apartat d'infrastructures, on el tercer pont podria merèixer un comentari especial, vull parlar del finançament local. Les aportacions que se'ns han fet des del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) són benvingudes, com és lògic, però no resolen el problema de fons. L'actual crisi no deixa en una pitjor situació les finances municipals, sinó que en molts de casos les retorna a la crua realitat. Els darrers anys de bonança només han servit per tapar un dèficit estructural en el finançament municipal.
Cal considerar que durant les últimes dècades no s'ha produït cap reforma important del finançament de les hisendes locals mentre que, tant des del govern central com des del de la Generalitat, s'han anat incrementant les competències dels ajuntaments sense dotar-los de majors recursos. Aquí cal afegir-hi que la major exigència dels nostres ciutadans ens ha forçat a prestar més serveis. És urgent i necessari afrontar d'una vegada la reforma del finançament dels ens locals.
No voldria acabar aquesta conferència sense parlar de la Vegueria. Volem la Vegueria de l'Ebre. Però la volem amb un model clar de competències i de recursos financers. Com a territori, hem de ser ambiciosos i, dins de les possibilitats constitucionals i estatutàries, fer de la vegueria demarcació electoral. Tindrem un nou nivell d'administració i el més lògic és que alguna altra haurà de desaparèixer. En aquest sentit, no podem cometre els mateixos errors del passat i que per disposar d'una institució anhelada ens conformem amb un finançament limitat i que en els propers anys ho acabem lamentant. Per tant, vegueria sí, però amb un finançament just i encertat. En cas contrari, la vegueria ens podria generar, a curt i mitjà termini, un sentiment de frustració i impotència que les Terres de l'Ebre no ens podem permetre.
Ara sí per finalitzar, us dic que faig un balanç positiu d'aquests dos primers anys. Estic satisfet de la feina feta. Ara, sóc conscient que ens queda molt de camí, molta feina per fer, i aspectes que hem de millorar. Tot aquest camí el volem fer amb la participació de tots.
Aquest és un moment en què la ciutat necessita el treball de tothom. Tots som necessaris per configurar la ciutat que volem. És per això que ara, més que mai, necessitem de la vostra complicitat. Us garanteixo que els regidors i jo mateix continuarem treballant i esforçant-nos per fer de Tortosa la ciutat que tots somiem. Una ciutat més humana i més urbana. Aquests anys representen una porció molt petita dels més de dos mil anys d'història de Tortosa. Però no tinc cap dubte que també estem travessant un moment clau que, si fem el que s'ha de fer, marcarà un abans i un després entre la Tortosa que hem conegut i la Tortosa que deixarem als nostres fills.