El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, el professor de Cartografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Duch, i el tècnic del Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE), Climent Ferré, han presentat en roda de premsa els resultats del treball "Estudi dels canvis en l'espai rural de la comarca del Baix Ebre al llarg del segle XX".
Segons ha explicat Andreu Martí, aquest estudi "és una eina útil per conèixer l'estructura del territori de la comarca del Baix Ebre i la seva evolució al llarg dels darrers cent anys i obre noves vies de recerca". Martí ha afegit que "a més de les utilitats científiques, l'estudi és una bona eina de futur per la planificació rural a la comarca".
Un dels autors de l'estudi i professor de Cartgrafia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Duch, ha explicat que "l'objecte d'aquest treball és estudiar els canvis i l'evolució del territori de la comarca del Baix Ebre a partir dels canvis dels objectes i fenòmens geogràfics representats tant en la primera com en la segona edicions del Mapa Topogràfico Nacional (MTN) i, més concretament, s'han estudiat els canvis en la xarxa viària, les edificacions, els usos del sól, i la toponímia".
Pel que fa a les conclusions de l'estudi, Jordi Duch ha destacat que el territori de la comarca del Baix Ebre en el segle de distància entre el primer mapa publicat i l'actualitat ha viscut importants canvis estructurals en la distribució dels elements relacionats amb les activitats humanes. L'estudi de la ubicació d'aquests canvis permet establir l'existència de tres períodes vinculats directament amb els grans espais comarcals: el període de la muntanya a la primera dècada del segle XX, el període del delta de l'Ebre a la segona meitat del segle, i el període de la línia de la costa a partir dels anys 60.
Així, al començament del segle XX la principal activitat comarcal estava centrada en les àrees de muntanya, amb la ramaderia com una de les principals activitats rurals. A mitjans del segle XX l'espai més actiu i dinàmic quant a l'implantació de nous conreus, camins i edificacions era el delta de l'Ebre. I a finals del segle XX l'activitat i les estructures es desplaçen vers la línia de la costa i al llarg dels grans eixos de comunicació.
Entre altres, l'estudi també ha permès detectar la pèrdua de 57 quilòmetres de línies fèrries a la comarca o la desaparició de més de cinc-cents quilòmetres de camins rurals durant el període estudiat.
A més, l'estudi també conclou que el riu Ebre ha estat des de sempre el principal element estructurador del territori comarcal, com ho demostren la distribució dels factors relacionats amb les activitats humanes, poblament i xarxa viària.