"La Batalla de la Memòria" la pel·lícula del director del Delta de l'Ebre, Mario Pons, s'emporta dos valuosos guardons al IV Memormages, festival cinematogràfic que dóna cabuda a aquelles produccions que utilitzen imatges d'arxiu en moviment i que aprofundeixen en alguns dels fets històrics i socials més remarcables de la nostra història.
Segons paraules del propi director: "… m'havien dit que tenia alguna possiblitat, però jo no m'havia fet cap il·lusió, per allò que diuen de tocar de peus a terra, però el premi del public hem va fer despegar com un coet cap a l'escenari del teatre Bartrina i el premi Memòries ja hem va fer sortir d'orbita… la veritat és que no hi cabia a la pell…". Afirma el director emocionat.
I es que no n'hi ha per menys, el documental produït per Mario Pons junt amb la participació de Televisió de Catalunya, s'ha exhibit en la secció "Memòries" competint amb "Camp d'Argelés" del prolífic expert documentalista Felip Solé, "Barraques, la ciutat oblidada" de Alonso Carnisser i Sara Grimal i "Querida Dª Elena" de Josep Rovira, totes elles produccions de Televisió de Catalunya vinculades a l'espai "Sense Ficció" dirigit per Joan Salvat. Segons Mario Pons: "El meu gran premi ja me l'havien donat abans de la ceremonia de clausura, coneixer als mestres que he seguit tota la vida a través de programes com "30" o el "60 minuts", per mi ha estat lo millor premi que m'hagin pogut donar. Lo fet de que el jurat hagi triat la nostra producció fa que la meva feina dels últims deu anys agafi una dimensió de la qual encara li estic prenent les mides, professionalment estic molt, molt satisfet…" Ens diu el, també, guionista del film. Segons el jurat el premi fou otorgat per l'habilitat de la pel·lícula per reflectir no solament els fets relacionats amb la batalla de l'Ebre, sinó sobretot la pervivència fins al dia d'avui de les emocions lligades a aquell conflicte.
Si amb això no en tenia prou, "La Batalla de la Memòria" també es va endur el premi del "Públic", al que obtaven totes les produccions presentades al festival a qualsevol de les categories, així doncs, el documental de producció independent catalana va competir a nivell intenacional amb tots els films presentats d'arreu del món (Rússia, Estats Units, França, Àustria, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya, Grècia, Finlàndia, Argentina, Xile, …) i el public va saber recompensar-lo donant-li amb el guardó més desitjat de tots els directors, el premi més popular, un reconeixement social a una trajectòria marcada de les millors de les intencions, per l'amor i la lluita col·lectiva per la terra i pel riu: "Aquest premi és fonamental per la meva carrera professional i la del meu equip, però sobretot és vital per que es reconegui el sofriment d'un poble que fou víctima de la primera batalla no reconeguda de la II Guerra Mundial, la batalla de la l'Ebre, el meu poble, amb el seu endarreriment socio-econòmic i cultural, encara n'arrossega les conseqüències, esperem que aquest sigui un primer pas per donar a les Terres de l'Ebre l'oportunitat que necessitem i a la vegada que s'utilitzi el nostre exemple per la resolució de conflictes bèl·lics i les seves conseqüències al món…" Concluia un Pons visiblement emocionat quan dedicà el premi del Públic al seu avi, soldat republicà al front de Terol i també de l'Ebre.