Parlament de la VIII legislatura i ha convocat eleccions per al pròxim
28 de novembre, segons el decret de convocatòria d'eleccions i de
dissolució del Parlament signat ahir pel president i que avui ha
entrat en vigor un cop publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya'.
El Parlament que avui queda dissolt va sorgir de les eleccions de l'1
de novembre de 2006 i es va constituir el 17 de novembre, amb la
reelecció d'Ernest Benach com a president i l'elecció dels altres
membres de la mesa. El 24 de novembre el Parlament va investir José
Montilla 128è president de la Generalitat, que va prendre possessió
del càrrec el 28 de novembre.
La legislatura va començar i ha acabat amb sis grups parlamentaris:
CiU amb 48 diputats, PSC-CpC amb 37; ERC amb 21; PPC amb 14; ICV-EUiA
amb 12, i el grup mixt amb 3, de Ciutadans.
De la constitució a la dissolució, la legislatura ha durat tres anys,
deu mesos i dinou dies. En aquest temps s'han aprovat 97 lleis, i ha
estat la segona legislatura amb més activitat legislativa després de
la VI, en què es van aprovar 107 lleis. A més, la cambra ha convalidat
8 decrets llei i ha aprovat 766 resolucions i 75 mocions.
(Us adjuntem un document amb el balanç de la legislatura).
L'hemicicle ha fet 86 plens, amb un total de 850 hores de sessió, en
què, durant les sessions de control, el president de la Generalitat ha
respost 390 preguntes i els consellers, 416. Les comissions han fet
916 sessions amb un total de 2.083 hores de treball.
La VIII legislatura va començar amb 87 diputats i 48 diputades, cinc
dones més que la legislatura anterior, el que representa un 35,5 per
cent de la cambra. Cal tenir present l'increment de diputades que hi
ha hagut a l'assemblea legislativa. A la I legislatura van entrar 7
diputades (5,2 per cent), a la II, 11 (8.1 per cent), a la III, 14
(10,4 per cent), a la IV, 17 (12,6 per cent), a la V, 20 (14,8 per
cent), a la VI, 32 (23,7 per cent) i a la VII, 43 (31,8 per cent).
Només 23 continuen de diputats
La majoria dels 135 diputats (112) han acabat avui el mandat. Només el
president de la cambra i 22 diputats més continuen essent
parlamentaris fins a la constitució del Parlament que surti de les
eleccions. Aquests 23 diputats integren la diputació permanent, òrgan
que vetlla pels poders de la cambra en aquest període entre
legislatures i que té, entre les seves funcions, acordar la
compareixença del govern davant fets d'especial importància, exercir
el control dels decrets llei i de la legislació delegada, i
autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits
extraordinaris per raó d'urgència davant, per exemple, d'una
catàstrofe.
La mesa de la diputació permanent, la formen Ernest Benach, president;
Higini Clotas, vicepresident primer; Lluís Maria Corominas,
vicepresident segon; Jordi Miralles, secretari primer, i Antoni
Castellà, secretari segon. Els altres membres són Artur Mas, Oriol
Pujol, Josep Maria Pelegrí, Felip Puig, Francesc Homs, Marta Llorens
(CiU); Manuela de Madre, Miquel Iceta, Joan Ferran, Lídia Santos,
Núria Segú (PSC); Joan Puigcercós, Anna Simó, Patrícia Gomà (ERC);
Daniel Sirera, Dolors Montserrat (PPC); Jaume Bosch (ICV-EUiA), i
Albert Rivera (grup mixt).
L'activitat legislativa
El desenvolupament de l'estatut, el nou sistema de finançament, la
sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat part de la
nostra norma bàsica, la crisi econòmica i les polítiques socials han
centrat el debat polític entre govern i oposició durant aquests
darrers anys. Pel que fa l'activitat legislativa, la primera de les 97
lleis aprovades pel Parlament de la VIII legislatura va ser la del
Consell de Relacions Laborals i la darrera ha estat la llei que regula
els correbous. Precisament els correbous i la llei aprovada abans de
l'estiu per prohibir les curses de toros a Catalunya han estat uns
dels temes de debat polític i social que també han centrat els darrers
mesos de la legislatura.
Els representants del poble de Catalunya han avançat en
l'aprofundiment i el desenvolupament de l'autogovern i han aprovat,
entre altres, lleis com la de vegueries, la de consultes populars per
via de referèndum, la de creació de l'Agència Tributària, la del
Consell de Garanties Estatutàries, la de l'Oficina Antifrau, la del
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i les actualitzacions de
les lleis del Síndic de Greuges i de la Sindicatura de Comptes. A més
d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per a quatre exercicis,
la cambra també ha tirat endavant lleis amb un marcat caràcter social,
com la d'educació, la de serveis socials, la del dret de l'habitatge,
la de salut pública, la de centres de culte, i altres amb un gran
debat com la del cinema i la de creació de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals.
Els sis grups parlamentaris van intentar, sense èxit, començar
l'elaboració de la llei electoral, una de les grans mancances de
l'arquitectura institucional de Catalunya.
El saló de sessions ha acollit cinc debats monogràfics. El primer va
ser sobre el desplegament de l'estatut i el darrer sobre la sentència
del Tribunal Constitucional que el retallava. Els altres plens
específics han estat sobre el model de finançament, la crisi econòmica
i la situació del món agrari.
En aquests quasi quatre anys la cambra ha constituït dues comissions
d'investigació, la primera sobre l'incendi forestal d'Horta de Sant
Joan, en què van morir cinc bombers, i la segona sobre el saqueig del
Palau de la Música Catalana confessat pels qui van ser-ne els màxims
responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull.
Les ILP es continuen tramitant
Amb la dissolució del Parlament decauen els projectes i les
proposicions de llei que s'estaven tramitant i només continuaran la
tramitació la pròxima legislatura tres iniciatives legislatives
populars: la que proposa una llei electoral per a Catalunya, la de
mesures urgents per a l'habitatge, i la de mesures per a la
conciliació de la vida laboral i la familiar i la lluita contra la
violència de gènere i l'assetjament laboral a les administracions.
En total han decaigut 8 projectes de llei, el darrer dels quals,
presentat pel govern el 27 de setembre, és el que fa referència a una
nova ciutadania i a la igualtat efectiva de dones i homes. Els altres
projectes de llei que no han acabat la tramitació i han decaigut són
el de jocs i apostes, el de regulació del recurs de cassació en
matèria de dret civil, el de protecció civil, el de l'Agència per la
Qualitat del Sistema Universitari, el de modificació de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals, el del protectorat respecte a les
fundacions i el de mesures en matèria d'ocupació pública. Pel que fa a
les proposicions de llei, n'han decaigut 13 de presentades per CiU, 6
pel PPC, 1 de ponència conjunta per elaborar la llei sobre el règim
especial de la Vall d'Aran, i una altra impulsada pel síndic d'Aran.
La resta d'iniciatives parlamentàries —com ara propostes de resolució,
sol·licituds d'informació i de compareixences, preguntes al govern—
també decauen. En canvi, reprendran la tramitació la pròxima
legislatura els informes enviats per la Sindicatura de Comptes, el
Síndic de Greuges, les iniciatives dels ciutadans davant la comissió
de peticions i les proposicions de llei enviades al Congrés dels
Diputats. Les actuacions del Parlament amb motiu de recursos
d'inconstitucionalitat contra lleis de la cambra també continuen els
tràmits.
Sistema electoral
Per elegir els 135 diputats del Parlament, els electors catalans estan
cridats per novena vegada a les urnes el pròxim diumenge 28 de
novembre. Totes les eleccions s'han fet en diumenge, excepte les
darreres, que es van fer l'1 de novembre de 2006, dia de Tots Sants,
festiu que es va escaure en dimecres. Les primeres eleccions van ser
el 20 de març de 1980, i les següents el 29 d'abril de 1984, el 29 de
maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17
d'octubre de 1999 i el 16 de novembre de 2003.
Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i
secret. El sistema electoral és de representació proporcional i ha
d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori
de Catalunya.
Com que no hi ha llei electoral de Catalunya, el nou estatut manté la
vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979,
que fixa en 135 el nombre de diputats, estableix que les
circumscripcions electorals són les quatre províncies de Catalunya i
que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per
Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de la regulació
electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives
al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim
electoral general.
Aquesta llei estableix que perquè les candidatures puguin obtenir
representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per
cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per
convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.
Constitució del Parlament
El Parlament sorgit de les eleccions del 28 de novembre s'ha de
constituir dins els vint dies següents a la celebració dels comicis.
Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135
diputats electes a la sessió constitutiva.
En aquesta primera sessió els diputats ocupen per primer cop els seus
escons a l'hemicicle. La reunió és presidida pel diputat de més edat,
assistit pels dos més joves. És el que s'anomena 'mesa d'edat'. En
aquesta sessió s'elegeix el president, els dos vicepresidents i els
quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, el diputats elegits per a
aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius al saló de sessions i
el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el
Parlament i aixeca la sessió.
Investidura del president de la Generalitat
El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus
membres el nou president de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha
de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament.
Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat
per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura
dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els
líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin
d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president
de la Generalitat.
La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport
de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un
mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest
suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una
segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més
vots a favor que no en contra.
Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no
aconsegueix ser elegit, es tramitaran propostes successives amb el
mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la
primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, el Parlament
s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en
funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es
pugin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del
Parlament l'any 1980.