El proper dia 29 de març els sindicats volen paralitzar el país per obligar el govern a negociar una reforma laboral que és "es miri per on es miri" injusta i incoherent.
En un estira i arronsa mediàtic, tant l'executiu de Rajoy com les principals organitzacions sindicals continuen esgrimint posicions per aconseguir el major nombre d'adeptes.
Un Rajoy prepotent assegura que aquesta reforma crearà llocs de treball i enfortirà l'economia. Els sindicats alerten per la pèrdua de drets, la facilitat i l'abaratiment dels acomiadaments i la destrucció de l'estat del benestar.
Tots estem disposats a assumir sacrificis però per què hem de pagar per allò que no en som responsables? Doncs, el govern del PP prefereix defensar l'empresariat i escanyar la classe obrera.
Els populars, recolzats pels convergents, no s'atreveixen a posar terme a la corrupció, a la droperia i irresponsabilitat política i s'estimen més penalitzar els treballadors i suprimir serveis essencials.
Tot i això els carrers no s'omplen. Alguns, ingènuament, pensen que aquesta lluita no va amb ells, encara que siguin els principals perjudicats. Hi ha qui opti pel silenci i per quedar-se a casa. No s'afegeixen a les protestes per por a possibles represàlies? Prefereixen assistir a tot aquest desgavell polític i econòmic des del sofà o balcó de casa o de la terrassa d'un bar. Si a les manifestacions no som més, és perquè, als treballadors, no els interessa aquesta "guerra" o pensen que no va amb ells. S'equivoquen. Ara no toca jutjar els sindicats i/o sindicalistes. En aquest moment, l'enemic és un govern autoritari que pretén anul•lar el paper dels sindicats, imposant i escamotejant el diàleg. Aquesta reforma no incrementarà les xifres d'ocupació. A l'inrevés. Provocarà inestabilitat, precarietat i por.
El poble ha d'estar al carrer i oposar-hi. Una actitud diferent és donar força i poder al govern que vol silenciar els ciutadans.
La lluita ha de ser col•lectiva, però a nivell individuals tots hem de contribuir-ne. Hem de fer sentir la nostra veu. Prou de silencis confosos, actituds cíniques o hipòcrites que debiliten els treballadors.
Si els sindicats perden poder, agradi o no, la responsabilitat és de tots. Ara no és el moment de perdre el temps amb futileses i judicis estèrils. Els judicis contra els sindicats i actituds censurables d'alguns sindicalistes han de tenir lloc a posteriori. Ara toca lluitar contra un llop ferotge que és el PP i l'empresariat. Hem de fer pinya al carrer. Si ens afeblim, l'enemic ens trepitjarà.
Segurament caldrà fer reformes estructurals, però han de ser justes i equitatives. El govern i els partits també han de sacrificar-se i han de respectar les incompatibilitats. El poder polític econòmic i polític no ens pot empènyer cap a la misèria sense que badem paraula. El dia 29 hem de sortir al carrer i fer que qui govern vulgui dialogar.
Els empresaris, amb un somriure callat, freguen les mans perquè tenen via verda per fer neteja per quatre cèntims. Hem de callar? Hem de fer veure que tot això és normal? Hem de pensar que la culpa és dels sindicats tot i que no governin? Som responsables i hem de ser conscients que estem lluitant pel nostre futur i el dels nostres fills.
Si no protestem ara des del carrer... pot ser demà ens toca fer des de les cues de l'INEM.
Ricard Checa
Periodista
En un estira i arronsa mediàtic, tant l'executiu de Rajoy com les principals organitzacions sindicals continuen esgrimint posicions per aconseguir el major nombre d'adeptes.
Un Rajoy prepotent assegura que aquesta reforma crearà llocs de treball i enfortirà l'economia. Els sindicats alerten per la pèrdua de drets, la facilitat i l'abaratiment dels acomiadaments i la destrucció de l'estat del benestar.
Tots estem disposats a assumir sacrificis però per què hem de pagar per allò que no en som responsables? Doncs, el govern del PP prefereix defensar l'empresariat i escanyar la classe obrera.
Els populars, recolzats pels convergents, no s'atreveixen a posar terme a la corrupció, a la droperia i irresponsabilitat política i s'estimen més penalitzar els treballadors i suprimir serveis essencials.
Tot i això els carrers no s'omplen. Alguns, ingènuament, pensen que aquesta lluita no va amb ells, encara que siguin els principals perjudicats. Hi ha qui opti pel silenci i per quedar-se a casa. No s'afegeixen a les protestes per por a possibles represàlies? Prefereixen assistir a tot aquest desgavell polític i econòmic des del sofà o balcó de casa o de la terrassa d'un bar. Si a les manifestacions no som més, és perquè, als treballadors, no els interessa aquesta "guerra" o pensen que no va amb ells. S'equivoquen. Ara no toca jutjar els sindicats i/o sindicalistes. En aquest moment, l'enemic és un govern autoritari que pretén anul•lar el paper dels sindicats, imposant i escamotejant el diàleg. Aquesta reforma no incrementarà les xifres d'ocupació. A l'inrevés. Provocarà inestabilitat, precarietat i por.
El poble ha d'estar al carrer i oposar-hi. Una actitud diferent és donar força i poder al govern que vol silenciar els ciutadans.
La lluita ha de ser col•lectiva, però a nivell individuals tots hem de contribuir-ne. Hem de fer sentir la nostra veu. Prou de silencis confosos, actituds cíniques o hipòcrites que debiliten els treballadors.
Si els sindicats perden poder, agradi o no, la responsabilitat és de tots. Ara no és el moment de perdre el temps amb futileses i judicis estèrils. Els judicis contra els sindicats i actituds censurables d'alguns sindicalistes han de tenir lloc a posteriori. Ara toca lluitar contra un llop ferotge que és el PP i l'empresariat. Hem de fer pinya al carrer. Si ens afeblim, l'enemic ens trepitjarà.
Segurament caldrà fer reformes estructurals, però han de ser justes i equitatives. El govern i els partits també han de sacrificar-se i han de respectar les incompatibilitats. El poder polític econòmic i polític no ens pot empènyer cap a la misèria sense que badem paraula. El dia 29 hem de sortir al carrer i fer que qui govern vulgui dialogar.
Els empresaris, amb un somriure callat, freguen les mans perquè tenen via verda per fer neteja per quatre cèntims. Hem de callar? Hem de fer veure que tot això és normal? Hem de pensar que la culpa és dels sindicats tot i que no governin? Som responsables i hem de ser conscients que estem lluitant pel nostre futur i el dels nostres fills.
Si no protestem ara des del carrer... pot ser demà ens toca fer des de les cues de l'INEM.
Ricard Checa
Periodista