carrer i veurem com alguna cosa s'ha fet com cal i per fi, la torre de
naips no cau i aconsegueix mantenir-se dreta. Per fi haurem aconseguit
construir quelcom ferm i íntegre, resistent als canvis de vent, a
l'augment incontrolat de l'atur, a la manca de crèdit, a les primes de
risc i a les especulacions i males gestions bancàries, així com a
aquestes polítiques nefastes d'uns partits que no saben més que
mirar-se el seu propi melic.
Però no, com un efecte dominó, les fitxes es mouen, sí, però a
l'inrevés… caient i fent caure tot al seu pas.
(…)
I em sento i m'ho miro… però ja no tinc força ni ganes de plorar més.
No vull cridar, no em vull enfadar, no vull buscar més culpables ni
pensar què és el que jo també he fet malament per contribuir en tot
això que succeeix al meu voltant. No vull, NO PUC, JA EN TINC PROU!!!
Potser sí, que estem prou malament, tots plegats, però potser també
comencem a recuperar del nostre bagul dels records aquell somriure
oblidat. Sóc una ferma creient de les profecies autocumplidores… així
que més val que comencem a mirar amb més positivisme el demà, o el
demà se'ns menjarà.
Ara mateix no sé com, ni on ni quan, però sí sé que ha de ser amb
energies renovades, amb un pas enrere que ens permeti fer-ne un de nou
cap a davant amb més força, amb la il·lusió que dóna el saber-nos part
d'un repte que pintarà del color que vulguem el nostre futur.
Ho fem? Va! Busquem aquell somriure radiant, traguem-li la pols,
sacsegem-lo bé i tornem-nos-el a ficar…. Potser així aconseguim
recuperar una mica de llum entre tanta foscor.
Maite Fortuny Soliva
Coordinadora de projectes (Fundació Fias)