obre portes aquest dissabte 29 de
setembre al complex modernista de l'antic escorxador municipal, al
barri de Remolins. L'Ajuntament de
Tortosa ha rehabilitat en els últims anys aquest edifici amb
l'objectiu d'incorporar a la seva oferta cultural i
turística un equipament indispensable per explicar la història de la
nostra ciutat i el seu paper central al
territori. Tortosa recupera d'aquesta manera un museu que, si bé es va
fundar l'any 1900, al llarg de la seva
història ha viscut moltes vicissituts fins que l'any 1997 va tancar al públic.
El Museu de Tortosa ofereix al visitant una retrospectiva de la
història de la ciutat i del territori des dels seus
orígens fins a l'actualitat. Està format per la sala d'exposicions
permanent, a la qual s'accedeix per un espai
recepció que també fa la funció de botiga i d'oficina d'informació
turística. L'equipament es completa amb
la sala de reserva -amb un catàleg que supera les 5.000 referències,
la sala d'exposicions temporal Antoni
Garcia, una aula didàctica i una sala polivalent.
El conjunt museístic ocupa una superfície que supera els 1.000 m2,
sent la sala d'exposicions permanent
l'espai més gran, amb 600 m2 distribuïts en dos nivells. Els visitants
recorreran sis àmbits on s'explica la
història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la
prehistòria fins a l'actualitat (I Els orígens, II Els
ibers, III La Dertosa romana, IV Turtuxa, V Al centre de la Corona
d'Aragó i VI La Modernitat). S'exposen les
peces més representatives de cada període històric procedents de la
col·lecció del propi Museu i d'altres
museus que les han cedit en dipòsit, com és el cas del Museo del
Prado, el MNAC o el Museu Arqueològic de
Tarragona.
El recorregut per l'exposició inclou dos audiovisuals, un sobre el
Renaixement -un dels períodes de major
esplendor a la ciutat, i un altre dedicat al segle XX, amb imatges
inèdites de la ciutat. També hi ha una
instal·lació artística del tortosí Leonardo Escoda anomenada "L'os del
vent", una obra contemporània que
interactua amb l'espai i continguts del museu.
L'empresa de museologia Quaderna ha fet el projecte executiu. Amb un
cost al voltant dels 450.000 euros,
es finança amb recursos propis de l'Ajuntament i amb aportacions de la
Generalitat de Catalunya i del
Ministeri de Cultura.
"Costava molt d'entendre que una ciutat amb tanta història com Tortosa
no tingués un museu", ha explicat
l'alcalde, Ferran Bel, qui ha recordat que la recuperació d'aquest
equipament ha estat una prioritat des del
primer dia per al seu equip de govern, i ha agraït la implicació i
treball de tothom qui hi ha participat.
L'Ajuntament ha disposat una setmana de portes obertes, fins al
diumenge 7 d'octubre, perquè la
ciutadania pugui conèixer el nou Museu de Tortosa, Històric i
Arqueològic de les Terres de l'Ebre. L'horari de
visita durant aquests dies serà de 11 a 14h i de 17 a 20h. Aquest
dissabte 29 de setembre, el Museu obrirà
portes a les 18 hores. A les 19h, a la Sala Polivalent, el director
honorari del Museu, Jesús Massip,
El Museu de Tortosa s'incorpora a l'oferta turística de la ciutat
mitjançant la targeta Tortosa Card,
completant les visites de pagament a equipaments com el Centre
d'Interpretació del Renaixement, el Centre
d'Interpretació de la Setmana Santa, l'Exposició permanent de la
Catedral i els Jardins del Príncep.
Un museu centenari
La transformació urbana de la ciutat a finals del segle XIX, amb
l'enderrocament de les muralles, la
urbanització dels eixamples i la descoberta d'abundants elements
arqueològics afavorí l'any 1900 la creació
d'un museu municipal. L'arquitecte municipal, Joan Abril, en va ser
l'impulsor en recopilar les troballes
arqueològiques i formar una col·lecció de peces que conservava a títol
personal. Conjuntament amb l'alcalde
i diputat a Corts, Teodoro González, van propiciar la creació del
Museu Arqueològic de la Ilercavònia a
Tortosa, que es va inaugurar a les antigues escoles de la Mercè. L'any
1910 es va traslladar a l'església de
Sant Domènec com a Museu i Arxiu Històric fins a l'any 1997. Quinze
anys després i una vegada rehabilitat
l'antic Escorxador Municipal, l'Ajuntament de Tortosa ha recuperat
l'equipament amb el nom de Museu de
Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre.
Una joia del modernisme
L'edifici de l'Escorxador municipal, obra de l'arquitecte Pau Monguió
i Segura, va ser construït entre els anys
1906 i 1908 sobre uns terrenys guanyats a l'Ebre. El projecte es va
bastir sobre una estructura de pavellons,
adjudicant un espai específic per a cada una de les funcions. La
utilització combinada de la fàbrica de maó
vist i de ceràmica i teula vidriada s'inspira en l'arquitectura
mudèjar. Va estar operatiu com a escorxador fins
a finals de 1997. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
El conjunt de l'antic Escorxador forma un recinte delimitat pels
edificis i un mur de mamposteria i té una
forma rectangular de 100,3 x 55,2 metres amb una superfície de 5.533,4
m2. L'interior del recinte està
format per carrers, patis i 16 pavellons. La superfície construïda
total és de 3.022 m2, mentre que els vials
ocupen 2.610 m2.
L'any 1998 s'inicià una primera fase de restauració, amb la
recuperació de la volumetria original, les
façanes amb els elements originals i el tancament primigeni.
El desembre de 2007 es va adjudicar a l'empresa Urcotex els treballs
de rehabiitació dels pavellons 1, 11 i
12. El pavelló 1, amb una superfície de 176 m2, s'ha destinat a les
dependències dels serveis municipals de
Cultura, que fa alguns mesos s'hi van traslladar des del Teatre
Auditori Felip Pedrell. El pavelló 11 (155 m2)
l'ocupa la sala de reserva. I el pavelló més gran, el 12, l'ocupa la
sala d'exposició permanent, la botiga i
l'oficina d'informació turística. El pressupost d'aquesta actuació va
ser de 1.196.274 euros, dels quals el
73,2 % es va finançar per l'Ajuntament i la resta pel Departament de
Cultura. El projecte va estar redactat
pels arquitectes Bernat Fernández, Isabel Pascual i Ramon Valls.
L'any 2009, l'Ajuntament va abordar la urbanització de tots els vials
interiors, cobrint tota la superfície amb
pedra d'Ulldecona i soterrant els serveis d'electricitat,
telecomunicacions, aigua, clavegueram i climatització.
Aquesta inversió va tenir un cost de 883.326.